Autora: Alba Brugués i Brugués. Adjunta a direcció-gerència CASAP (Consorci Castelldefels Agents Salut) i Presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
Possiblement l’any 2020 no el recordarem per l’Any Internacional de la Infermera, ni per la campanya Nursing Now, segurament el recordarem per l’any que ha marcat un abans i un després per la ciutadania, per les professions sanitàries, i molt especialment per les infermeres degut a la COVID-19.
La campanya impulsada pel Consell Internacional d’Infermeria i l’Organització Mundial de la Salut ha quedat desfigurada per la situació actual de pandèmia, però no per això hem de deixar de mantenir l’impuls i els objectius que la van motivar: el reconeixement de la infermera a nivell mundial.
El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, va defensar: “L’OMS s’enorgulleix de proposar l’any 2020 com l’any de la infermera. Aquesta professió de la salut és inavaluable per a la salut de les persones a tot arreu. Sense infermeres no aconseguirem els objectius de desenvolupament sostenible ni la cobertura sanitària universal”.
El 2020 les infermeres no hem pogut celebrar ni desenvolupar els actes i les accions que teníem programades pel nostre any internacional perquè ens hem dedicat a cuidar i a curar a la ciutadania, a la societat i a les persones en un entorn de pandèmia. Treballant sense respir i donant el millor de cadascú de nosaltres.
Però en el trajecte dels actes d’aquest reconeixement, la pandèmia se’ns va avançar i ha fet una part de la feina, sobretot en l’agraïment generalitzat per part de la població.
El futur ens avoca cap a una població cada cop més envellida, amb més fragilitat i dependència. Amb necessitat d’apoderar-la i que sigui més autònoma en la presa de decisions vers la seva salut. Només una mirada a llarg termini ens pot col·locar en situació de donar-hi una resposta adient. I per això cal comptar amb la nostra professió: sabem treballar en equip i ens exigim sempre estar al dia dels nous coneixements en salut, en noves respostes i en abordatges menys medicalitzats de l’atenció. Som una referència dins del sistema de salut català i estem reconegudes per la ciutadania com a garants de la salut comunitària.
Tanmateix tenim oportunitats importants i decisives que hem de treballar en els propers anys:
- El reconeixement del lideratge i expertesa de les infermeres familiars i comunitàries, amb la creació de la categoria d’infermera especialista en família i comunitat i l’augment de les places de residents a les UDM de Catalunya.
- Desenvolupament de les competències traduïdes en serveis que afecten a la població assignada i l’atenció longitudinal en totes les etapes de la vida.
- La necessitat d’ocupar càrrecs directius allà on es defineixen les polítiques públiques de salut i atenció a les persones, tal com postula la campanya internacional Nursing Now que defensa el lideratge de les infermeres i la seva transcendència a l’atenció sanitària.
- Cal tenir les estratègies i les eines necessàries per resoldre problemes, situacions de salut i de malaltia des d’una perspectiva infermera individual, familiar i comunitària, com:
- Arribar a tenir el nombre d’infermeres necessàries en base a les necessitats de les persones i de les característiques sanitàries, socials, econòmiques i de l’entorn.
- Aplicar innovacions en un entorn digital que ens afecta en la provisió dels serveis.
- Desencallar la regulació de la Prescripció Infermera i altres normatives que ens facilitin la capacitat per a ser finalistes dels processos que liderem.
La carta als reis la tenim escrita, ara falta sensibilitat política i gestora per fer-la realitat. Com diu la gran Doris Grinspun: “Un país amb bones infermeres serà més feliç”.
Citació
Autora: Brugués Brugués, Alba
Títol: 2020: Any internacional de la Infermera, Nursing Now i el COVID-19. I ara què?
Revista: APSalut. Volum 8. Número 4. Article 163
Data: 15 de desembre de 2020
