El benchmarking és un anglicisme utilitzat a les ciències de l’administració d’empreses. Es pot definir com un procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions.
Consisteix en agafar com a “comparadors” o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que pertanyen a organitzacions que evidenciïn les millors pràctiques sobre l’àrea d’interès, amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació.
La importància del benchmarking no es troba en la detallada mecànica de la comparació, sinó en l’impacte que poden tenir aquestes comparacions sobre els comportaments. Es pot considerar com un procés útil de cara a assolir l’impuls necessari per realitzar millores i canvis.(1)
El benchmarking a l’Atenció Primària de Barcelona
La administració sanitària va iniciar l’any 1993 el procés sistemàtic d’avaluació dels Equips d’Atenció Primària. (EAP)
A la ciutat de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) es va proposar la publicació dels resultats de l’avaluació dels EAP com a una part substancial de les dinàmiques de gestió de la qualitat i de transparència dels resultats dels serveis sanitaris públics.
L’administració va creure necessari crear un instrument per:
- Permetre la comparació dels EAP entre si com una estratègia per conèixer i referenciar-se en el context de l’atenció primària de salut
- Orientar els EAP cap a la millora dels resultats en les dimensions avaluades
- Identificar els EAP amb millors resultats en cada una de les dimensions i en el conjunt de totes elles (benchmarking). Aquests EAP es configuren com els referents externs de la qualitat de l’atenció primària de salut a l’RSB.
Des de l’any 2002 fins l’actualitat, el Benchmarking d’atenció primària ha estat un procés dinàmic tant pel que fa a revisió metodològica com a la incorporació progressiva de nous EAP fins arribar a la totalitat dels del territori de la Regió Sanitària Barcelona.
El CSB ha dissenyat el projecte amb la implicació dels proveïdors sanitaris i dels professionals assistencials (2)
Per exemple, les dimensions que es van proposar per analitzar i comparar de forma descriptiva van ser les següents:(3)
- Accessibilitat i satisfacció
- Efectivitat i integralitat
- Capacitat resolutiva
- Cost i eficiència
Cada una de les dimensions incorpora una combinació d’indicadors seleccionats tenint en compte les recomanacions del Grup Assessor (revisió 2009) i la factibilitat en l’obtenció de la informació necessària per elaborar-los (Taula 1). El 2010 van canviar lleugerament els indicadors.(Taula 2).
Taula 1
Taula 2
Els equips de base associativa (EBAs) en el Benchmarking
Des de l’inici del benckmarking de Barcelona els EBAs han estat situats sempre entre els millors. (taula 3)
Taula 3
Si ens referim a les enquestes de satisfacció dels usuaris, que seria una altra forma de benchmarquing, tots els equips de base associativa estan situats per sobre de la mitjana de satisfacció dels centres de salut de Catalunya. (Taula 4)
Taula 4
El Benchmarking i els residents
Com a professionals de la salut en formació, els residents també tenen el seu paper.
Tal i com recull el programa de l’especialitat de Medicina de família i comunitària les quatre funcions del metge de família són l’atenció, la docència, la investigació i la gestió de l’atenció.
Una bona gestió clínica i no clínica (organitzativa) determinarà que les competències del metge de família tinguin l’impacte desitjat sobre els objectius del sistema sanitari: l’efectivitat, l’eficiència, l’equitat i la viabilitat del sistema.
Els metges de família són gestors d’una gran part de recursos del Sistema Nacional de Salut: són gestors del temps, gestors de la informació, gestors de la qualitat en un marc de responsabilitat civil i medicolegal i sobretot són gestors clínics que han prendre decisions eficients basades en la millor evidència disponible, en la pròpia experiència clínica i tenint en compte les expectatives del pacient.” (5)
Els residents de la unitat docent ACEBA tenen l’oportunitat de viure en directe la gestió del seu centre de salut, participar-hi i conèixer els principis de l’autogestió.
Els residents en acabar la residència haurien de conèixer els indicadors que l’administració utilitza pel benchmarquing, haver-los discutit i debatut en sessions clíniques, haver-los assumit i contribuït a fer-los possibles.
Bibliografia
- Col·laboradors de la Viquipèdia. Benchmarking [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2012 [data de consulta: 13 d’ octubre del 2012]. Disponible en .
- Plaza A, Guarga A, Zara C, Ruano I. Benchmarking en la atención primaria de salud: Una estrategia de mejora de la calidad. Revista clínica electrónica en atención primaria, Núm. 7 (Juny 2005), p. 1-8
- Benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària Barcelona. Resultats 2009.
- Benchmarking dels EAP de la Regió Sanitària Barcelona. Resultats 2010.
- Comisión Nacional de la Especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria. Programa de la Especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria 2005.
Citació
Autor: Casasa Plana, Albert
Títol article: El Benchmarking a l’Atenció Primària de Salut: Les Entitats de Base Associativa (EBAs) i els residents
Nom revista: APSalut. Volum 1. Número 1. Article 3
Data: 14 de desembre de 2012
