• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

APSalut

APSalut: El butlletí científic d'UDACEBA

  • Qui som
  • Comitè editorial
  • Contacte
  • Subscriu-te
  • twitter
  • youtube
  • Temes Clínics
  • Salut Comunitària
  • Recerca i Coneixement
  • TICs en salut
  • Casos Clínics
  • Gestió i Qualitat
  • Docència
  • Ètica i Humanitats

La febre, un senyal d’alerta que no pot passar desapercebut

Autor: Mauricio Cabrera Choto. Metge resident de Medicina Familiar i Comunitària UDACEBA

 

Introducció

La gran demanda de consultes per “febre” als serveis d’Atenció Primària i Urgències, juntament amb la gran quantitat de processos que poden originar-la, requereix la realització d’una anamnesis exhaustiva, una exploració física completa, proves complementàries precises i seleccionades, i un pla d’acció ràpid i adequat.

Descripció del cas

Dona de 53 anys, sense al·lèrgies medicamentoses ni hàbits tòxics coneguts.

Antecedents personals: TEPAL 2.0.1.2. Menopausa: 52 anys sense metrorràgia post menopausa.

Última citologia (31/03/2010): Negatiu per cèl·lules malignes. Salpingectomia esquerra (1999) per gestació ectòpica. HTA. No pren cap medicació.

Malaltia actual: Consulta a primària per febrícula de 2 dies, calfreds i suors nocturns. Des de fa 3 mesos pèrdua de pes d’aproximadament 6 kg, suors nocturns, estrenyiment ocasional, fatiga física, hiporèxia, sensació distèrmica (que s’atribuïa a la menopausa). Nega: disúria, dolor abdominal, diarrea, rectorràgia o altres símptomes. Es deriva a urgències.

Exploració física: Estat general regular. Pàl·lida. Abdomen: Gran massa hipogàstrica palpable que envaeix zona umbilical, ben delimitada, heterogènia, amb dolor lleu, sense signes peritonítics. Puny percussió lumbar dreta positiva.

Proves complementàries

Hb:7.3, Htc:23.1 plaquetes:542,000, Leucocits:9,800, fórmula leucocitària normal, índex de protrombina:50, INR:1.68,TTP:30, fibrinògen:1064, proves de funció renal: normals, glucosa: 170, Bb:0.4, AST:7, ALT:8, GGT:29, Na:139, K:4.1, PCR:315.2, tira reactiva d’orina reactiva a leucòcits. Sediment d’orina: eritròcits:1-4 x camp, leucòcits: 20-30 x camp. Hemocultius negatius. Marcadors: Ca 125 345UI/ml; CEA i Ca 19.9 negatius.

Radiografia abdomen: Imatge suggestiva de massa intestinal a hemiabdomen dret.

Radiografia de tòrax: Normal.

Ecografia ginecològica: En zona anaxial dreta es visualitza imatge de 122.1 x 109.3 x 114.8mm de parets llises i contorn + / – regular. Contingut heterogeni, part líquida amb trabècula fina en el seu interior (< 3mm d’espessor), part d’ecodensitat mitja amb una excrecencia aplanada, 2 x 1cm. No s’observa líquid lliure en Douglas.

TAC abdominal: tumoració pèlvica de 12 cm de probable origen annexial dret i extensió ganglionar retro peritoneal para-aòrtica i ilíaca dreta.

O.D Síndrome febril d’origen tumoral (acompanyada de símptomes constitucionals) en pacient dona de 53 anys menopàusica sense metrorràgia post-menopàusica, sense canvis en el patró defecatori, sense molèsties abdominals, es confirma la sospita etiològica a través de l’exploració física (gran massa palpable abdominal) i proves complementàries (RX d’abdomen, ecografia, TAC i marcador tumoral). Es porta el cas a sessió clínica de tumors i es decideix maneig conjunt per Ginecologia i Oncologia.

Tractament: Intervenció quirúrgica diagnòstica i de reestadiatge. Se li practica: histerectomia abdominal, annexectomia bilateral. Linfadenectomia pèlvica i para-òrtica. Omentectomia i biòpsies espais parietocòlics. No s’observa extensió intraperitonial. S’envien mostres histològiques per estudi anatomopatològic.

Evolució: Resultats d’anatomia patològica: Adenocarcinoma de cèl·lules clares, d’aproximadament 12 cm de diàmetre màxim, que trenca la càpsula ovàrica, sense observar imatges d’invasió vascular ni limfàtica en el material estudiat. Classificació TNM: pT1c N0. S’administra quimioteràpia adjuvant esquema carboplatí – taxol x 3-6 cicles segons tolerància y MT. Bona evolució clínica.

Discussió

La febre és un dels símptomes més freqüents en la consulta dels serveis d’Atenció Primària i Urgències, sumada a l’enorme quantitat de processos que poden originar-la, fa imprescindible esquematitzar l’actuació en els mateixos i consensuar els termes que s’utilitzen habitualment per a referir-se a les situacions on la temperatura (T) corporal “normal” està elevada.

El centre termoregulador està situat a l’hipotàlem anterior i intenta mantenir un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor. Es considera que la T “normal de l’organisme en un adult” pot oscil·lar en funció de les característiques de l’individu, la seva activitat física, el moment i el lloc de la determinació. Però tenint en compte aquestes variables, la T corporal hauria d’oscil·lar entre 36,3º i 37,3ºC donat que:

– Es considera com a T mitjana adequada l’interval entre 36,8 ± 0,5ºC.

– En general, la T es mesura a l’aixella o a la boca. Quan s’ha de fer en el recte, T central, acostuma a ser 0,4ºC més que la bucal i 0,6ºC més alta que l’axil·lar.

La “febre” és una consulta freqüent a les urgències d’adults (5%), sent originada la majoria de les vegades (90%) per processos autolimitats, banals i d’origen viral sense representar una urgència mèdica. En els nens, fins i tot pot arribar al 10-30% de les consultes.

Tot i que en els serveis d’urgències s’hauria de considerar sempre l’origen infecciós del síndrome febril fins a demostrar el contrari, no és exclusiu del mateix, i així és freqüent trobar-lo en pacients amb altres malalties. Però cal recordar que de vegades podem trobar-nos malalties infeccioses que cursen sense febre o que està atenuada, i fins i tot que es manifestin amb hipotèrmia en pacients greus o amb xoc sèptic (per exemple, nounats, persones grans, diabètics, cirròtics, nefròpates, alcohòlics, immunodeprimits, etc.). També cal considerar les peculiaritats en determinats pacients segons el seu origen, epidemiologia i situació basal faran afrontar el repte del pacient amb febre de manera diferent.

Conceptes

Febre: elevació de la T corporal major o igual a 37,9ºC (a la pràctica 38ºC) com a resposta fisiològica de l’organisme vers diferents agressions (infeccions, inflamacions, tumors, etc.) on els pirògens endògens actuen sobre el centre termoregulador.

Síndrome febril: presència de febre que cursa amb altres manifestacions o símptomes que l’acompanyen, com calfreds, diaforesi, miàlgies, cefalea, malestar general, taquicàrdia, taquipnea, anorèxia, somnolència, etc.

Febrícula: interval en el qual la T està entre 37-37,8ºC. Cal valorar el seu significat en cada situació i en cada pacient de forma individual.

Cal distingir febre de:

  • Hipertèrmia: augment de la T per error del centro termoregulador. Generalment per sobre de 39ºC, com a conseqüència d’un augment excessiu en la producció de calor corporal o d’una disminució de l’eliminació d’aquest.
  • Hiperpirèxia: situació en la qual la T és major de 41-41,5ºC o ha augmentat ràpidament més de 1ºC per hora durant dues o més hores. El centre termoregulador està a punt de fer fallida i és necessari baixar la T. Es considera una T potencialment letal a partir de 43ºC.

En funció del temps d’evolució, segons la majoria dels autors amb un interès pràctic per sospitar possibles etiologies y pronòstic diferent, diferenciem:

  • Febre de durada breu: menys de 48 hores.
  • Febre aguda o de curta durada: si està present menys d’una setmana.
  • Febre de durada entre mitja: des de l’inici de la mateixa fins que s’ha consultat han passat de 7 a 14 dies.
  • Febre de llarga evolució o perllongada: evolució de més de 2-3 setmanes.

La majoria dels casos valorats a Urgències són de breu, curta o mitja durada.

Respecte al terme Febre d’Origen Desconegut (FOD), per poder definir-la com a tal segons la revisió de Durack & Strett l’any 1991, es requereix l’existència de T de més de 38,3ºC en determinacions repetides, amb una durada de més de 3 setmanes i que no s’hagi arribat a un diagnòstic després de tres visites ambulatòries amb un estudi “adequat” o tres dies a l’hospital sense descobrir la causa de la febre (FOD clàssica). Avui es diferencia entre FOD clàssica, FOD nosocomial, FOD en neutropènics, FOD en malalts amb VIH i FOD intermitent.

ETIOLOGIA DE LA SÍNDROME FEBRIL

INFECCIONS

Bactèries: bacterièmia, endocarditis bacteriana, brucel·losi, salmonel·losi, abscessos, processos supuratius del tracte biliar, fetge, ronyó o pleura, sinusitis, pneumònia, osteomielitis, gonoccocèmia, meningococcèmia, psitacosi, rickèttsies: febre Q, febre recurrent, febre botonosa.

Micobacteris: tuberculosi.

Virus: VIH, mononucleosi infecciosa, CMV, hepatitis vírica

Paràsits – Protozous: toxoplasmosi, amebiasi, paludisme, leishmaniosi.

Fongs: candidiasi, criptococcosi.

MALALTIES MEDIADES INMUNOLÒGICAMENT

Al·lèrgia o hipersensibilitat: drogues, tòxics, proteïnes estranyes, malaltia del sèrum, rebuig d’injerts i trasplantaments, productes bacterians.

Malalties col·lageno-vasculars: lupus eritematós sistèmic, febre reumàtica, artritis reumatoïde, dermatomiositis, polimiositis, PAN, arteritis de la temporal, malaltia de Wegener, esclerodèrmia, malaltia de Still de l’adult, etc. Hiperimmunoglobulinèmia D.

NECROSI TISULAR I MALALTIA TROMBOEMBÒLICA: infart pulmonar, infart de miocardi, traumatisme extens, hematomes o cúmuls de sang en cavitats, gangrena d’una extremitat.

FÀRMACS: en teoria qualsevol però sobretot: antimicrobians (betalactàmics), tuberculostàtics, cardiovasculars (antiarítmics, hipotensors, -metildopa), anticomicials (fenitoína), inmunomoduladors (interferó) i antineoplàstics, salicilats, antiinflamatoris.

MALALTIES ENDOCRINES I METABÒLIQUES: tiroiditis, tirotoxicosis, feocromocitoma, gota. 

NEOPLÀSIES: Tumors sòlids: ronyó, fetge, pulmó, pàncrees, melanoma, mixoma auricular. Metastàtiques: carcinomatosis disseminada, ovari, etc. Hematològiques: limfomes, leucèmies, mielofibrosis. 

HEMATOLÒGIQUES: aplàsia medul·lar, anèmia perniciosa, crisi hemolítica (AHA), crisi drepanocÍtica, púrpura trombòtica trombocitopènica, linfadenopatia angioimmunoblàstica, neutropènia cíclica.

ALTERACIONS DE LA TERMORREGULACIÓ: hipertèrmia, cop de calor, síndrome neurolèptic maligne, delirium tremens, estat epilèptic, tètanos generalitzat. 

FEBRE FACTICIA O PROVOCADA 

FEBRE FICTICIA O SIMULADA 

ALTRES: sarcoidosi, malaltia de Crohn i colitis ulcerosa, eritema nodós, hepatitis granulomatosa, hepatitis alcohòlica, transfusions, pericarditis, febre mediterrània familiar, malaltia de Whipple, síndrome de Sweet.

Conclusions:

– L’avaluació inicial del pacient ha d’incloure:

En primer lloc la situació general del pacient amb febre atenent al seu estat general i als signes (“constants”) vitals (TA, FC, FR, Tº), si ho precisa se l’estabilitzarà i mantindrà permeable la via aèria. Després es realitzarà interrogatori i exploració per a: buscar la causa o focus de la febre, conèixer el patró i característiques de la febre, avaluar la gravetat de la situació i establir si la febre s’ha convertit en una urgència mèdica, fer una delimitació sindròmica.

– Existeixen tres eines bàsiques i imprescindibles que ens aproparan al problema del malalt:

1. Història clínica exhaustiva.
2. Exploració física minuciosa.
3. Proves complementàries precises i seleccionades.

– Una de les causes de febre en la que cal sempre pensar tot i que no és tan freqüent en la consulta d’Atenció Primària com les infeccioses, és la febre d’origen tumoral, sobretot quan s’associa a altres signes d’alarma que ens ajuden a fer el diagnòstic (pèrdua de pes i massa palpable) com és el nostre cas.

 Bibliografia

  • Barbado Cano A, Julián Jiménez A. Síndrome febril en Urgencias. En: Julián Jiménez A, editor. Manual de protocolos y actuación en urgencias. 2a ed. Madrid: Nilo Graficas; 2005.p.529-39.
  • Dinarello CA, Genfand JA. Fiebre e hipertermia. En: Kasper DL, Braunwald E, Fauci A.S, Hauser S.L, Longo Dan L, Larrry Jameson J. Harrison: Principios de medicina interna, 16a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España; 2005.p.120-4.
  • Moya Mir MS. Síndrome febril agudo. En: Moya Mir MS. Normas de actuación en urgencias. 3a edición. Madrid: Panamericana; 2005.p.7-12.

Citació
Autor: Cabrera Choto, Mauricio
Títol article: La febre, un senyal d’alerta que no pot passar desapercebut
Revista: APSalut. Volum 2. Número 2. Article 29
Data: 24 de març de 2014

Barra lateral primària

Editorial

Vint anys fent escola, vint anys obrint camí

Autor: Albert Casasa Plana. Cap d'Estudis de la UDM d'Atenció Familiar i Comunitària ACEBA Aquest … [+] about Vint anys fent escola, vint anys obrint camí

Totes les EDITORIALS

Entrevistes La Descoberta

LA desCOBERTA. Entrevista a Jordi Casanovas Font

Laura Aranalde. Comunicació en Salut ‘Qui són els professionals que m’han ensenyat millor? Aquells que els han ensenyat millor a ells. Sempre ho he vist així, cadascú fa el que ha après.’ “El meu tutor em va fer veure que la Medicina de Família, ben feta, és una de les especialitats més completes i més […]

Totes les ENTREVISTES

Footer

Qui som

Normes de Publicació

Contacte

Administra les Cookies

Números Publicats

Recull Anual

Política de privadesa

Política de Cookies

Copyright © 2026 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra