En aquest article m’agradaria explicar-vos l’emocionant i enriquidora experiència que vaig poder viure a la unitat medicalitzada dels Serveis d’Emergència Mèdica (SEM).
El meu primer contacte amb el SEM va sorgir en un intercanvi de correus electrònics amb el seu coordinador docent per informar-me sobre els requisits necessaris per poder iniciar la rotació. Posteriorment em van comunicar que properament sortiria amb la unitat YM-03, acompanyat del Dr. Lluís, en Jordi, el diplomat, i en Pere, el tècnic, des de la seu de l’Hospitalet del SEM a les 6 del matí. En aquell moment no vaig pensar en totes les urgències que presenciaria ni quantes vegades veuria una parada cardiorespiratòria, o fins i tot si tindria l’oportunitat d’intubar. Només recordo una frase del correu electrònic que deia “si no ets puntual a l’hora de sortida, la Unitat marxarà sense tu”.
Va arribar el “gran dia” i com un nen en el seu primer dia de classe, la nit abans vaig tardar a adormir-me. Tot i així, quan va sonar el despertador vaig fer un salt que gairebé toco el sostre. Una bona dutxa em va ajudar a aclarir les idees i vaig vestir-me com cada dia, excepte les sabates, ja que m’havien recomanat que portés botes dures per evitar lesions. A més, sabia que m’esperava el típic uniforme groc molt característic del SEM.
La nit abans vaig estudiar la millor ruta per arribar tranquil·lament a la seu del SEM. A part de donar un parell de voltes més, no em va resultar difícil arribar-hi. A la matinada Barcelona sembla una altra ciutat. L’aire fresc en la nit fosca que m’envoltava amb el reflex de les faroles antigues em va fer la impressió que el temps s’havia parat. Però sabia que només era una sensació, ja que al SEM m’esperaven. Quan vaig arribar em van rebre amb gairebé el mateix entusiasme que jo també sentia, fet que em va tranquil·litzar ja que des d’aquell moment vaig saber que seria una bona experiència.
“El Lukas seu aquí, s’ha de comprovar que això funciona bé, i també l’electrocardiograma. La medicació va aquí, els mòrfics aquí. Tu t’assentaràs allà. La cadira gira. No t’oblidis de portar sempre el cinturó de seguretat”. Aquestes van ser les primeres indicacions de’n Pere abans d’engegar el cotxe.
Una de les coses que vaig aprendre durant la rotació, i segurament la més important de totes, és la importància del rol de cada membre de l’equip quan es va a un domicili. Els pacients ens obren les portes de casa seva per demanar-nos ajuda i la seva intimitat en aquests moments és molt vulnerable, per tant hem d’actuar amb el màxim respecte.
Durant la rotació vaig veure com batega la ciutat, vaig poder viure l’experiència d’estar al carrer atent a possibles situacions de risc, visites a domicilis humils, visites a domicilis entranyables, a residències geriàtriques que al seu dia havien estat cases d’estiueig de l’elit de Barcelona, atenent a la via pública al bell mig de la Diagonal amb Passeig de Gràcia, o en una petita plaça del Bon Pastor que ni el mateix Google Maps tenia localitzada.
Tot plegat sense parlar de les urgències hospitalàries. Anteriorment era el metge d’urgències qui esperava l’arribada del SEM portant algun pobre ciutadà que no hauria d’haver estat traslladat, fos d’on fos. Ara l’equip del SEM és qui porta curosament el pacient, atenent-lo amb totes les atencions mèdiques i humanes que necessita fins arribar a l’hospital. En aquest sentit certament hi ha hagut un canvi de perspectiva molt important.
El coneixement de com funciona el circuit d’urgències mèdiques, l’existència d’unitats mòbils diferents i fins i tot el llenguatge que s’utilitza en les trucades i les converses de l’equip són elements que considero essencials pel personal mèdic i sanitari.
En definitiva, la rotació del SEM ha estat una de les millors i més profitoses experiències que he tingut l’ocasió de viure des del punt de vista mèdic i personal.
Citació
Autor: Bottaro Parra, David
Títol article: Rotació al SEM
Revista: APSalut. Volum 2. Número 3. Article 35
Data: 29 de juny de 2014
