• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

APSalut

APSalut: El butlletí científic d'UDACEBA

  • Qui som
  • Comitè editorial
  • Contacte
  • Subscriu-te
  • twitter
  • youtube
  • Temes Clínics
  • Salut Comunitària
  • Recerca i Coneixement
  • TICs en salut
  • Casos Clínics
  • Gestió i Qualitat
  • Docència
  • Ètica i Humanitats

El preu de la docència

Autor: Jordi Casanovas Font. Metge de Família. Tutor de MFiC i Col·laborador rural. EAP Vic-CAP El Remei

 

Amb el pas del temps he crescut i segueixo provant de créixer com a persona i com a professional de la salut. Durant aquest procés hi ha coses que les he après sol i moltes altres que me les han ensenyat o m’han guiat per a aprendre-les.

El procés d’aprenentatge, com molts d’altres a la vida, depèn al final de tot del nostre esforç i determinació, però és inqüestionable que com també molts altres processos de la vida, les persones i les circumstàncies que ens envolten hi influeixen decisivament.

D’altra manera costaria d’entendre com un paio de ciències com jo es deleix per l’ortografia, la literatura, l’arquitectura antiga i l’art. Uns quants mestres que ho vivien, els hi encantava i ho sabien transmetre, ho han fet possible.

En canvi, matèries que d’entrada m’interessaven com la filosofia, o la mateixes trauma o ginecologia durant la carrera, s’han trobat amb persones que o no les vivien prou bé o no les sabien transmetre i m’han conduït a desestimar-les com a opció laboral o intel·lectual.

L’ensenyar a altres persones, a altres professionals, forma part del nostre deure com a sanitaris competents. Ens obliga a estar al dia, refrescar conceptes, interrogar-nos a nosaltres mateixos i fer un esforç d’empatitzar i transmetre no només coneixements, sinó també habilitats i actituds. I tornant al que deia abans, tots i totes sabem com voldríem que ens ensenyessin a treballar i com no voldríem que ens en ensenyessin de cap manera.

El preu que acabarem pagant no és només aquest esforç, sinó també la manca de suport d’alguns pacients, o d’alguns companys o institucions, la desgana d’alguns discents, l’ineludible portfoli i resta de burocràcia que ens obliga a justificar i a enquadrar la nostra relació, o la manca de reconeixement d’aquesta tasca dins de diferents àmbits de la salut o de la societat. I sobretot, adonar-nos que ens hem fet grans i l’evidència de que metges amb cromosoma XY som una espècie en extinció.

Les retribucions, obviant les econòmiques per no trinxar-nos de riure, també són destacables. Sovint imperceptibles, però destacables. Veure com ha crescut com a persona i professional algú a qui has ensenyat, que és perfectament capaç de treballar al teu costat millor que tu i ara ensenyar-te coses ell o ella, i que ensenya també a nous aprenents i aprenentes és la traca final i, com diu l’anunci, no té preu. A la vegada, també hi ha compensacions més immediates com la companyia o el suport a la consulta, xuclar una nova concepció generacional del món i de la salut, fer sopars i festes, anar a congressos i veure que podem ser útils per alguna cosa més que per visitar.

La docència, l’ensenyar, ha de ser voluntari. Mai per obligació. Tindrem etapes i èpoques vitals i professionals en què la disposició a fer-ho serà més o menys important. Per això és clau que tinguem en ment que només nosaltres sabem quan i com estem més preparats per fer-ho i hem de fer-ho només en aquestes circumstàncies.

Ensenyar és tan important com curar. Sovint els errors diagnòstics i terapèutics els podem revertir. Les negligències en docència és més probable que deixin seqüeles.
Tanmateix és tan gratificant fer-ho que no ens en podem estar.
Visca la docència… lliure!

Citació
Autor: Casanovas Font, Jordi
Títol article: El preu de la docència
Revista: APSalut. Volum 3. Número 3. Article 50
Data: 2 de juny de 2015

Barra lateral primària

Editorial

Vint anys fent escola, vint anys obrint camí

Autor: Albert Casasa Plana. Cap d'Estudis de la UDM d'Atenció Familiar i Comunitària ACEBA Aquest … [+] about Vint anys fent escola, vint anys obrint camí

Totes les EDITORIALS

Entrevistes La Descoberta

LA desCOBERTA. Entrevista a Jordi Casanovas Font

Laura Aranalde. Comunicació en Salut ‘Qui són els professionals que m’han ensenyat millor? Aquells que els han ensenyat millor a ells. Sempre ho he vist així, cadascú fa el que ha après.’ “El meu tutor em va fer veure que la Medicina de Família, ben feta, és una de les especialitats més completes i més […]

Totes les ENTREVISTES

Footer

Qui som

Normes de Publicació

Contacte

Administra les Cookies

Números Publicats

Recull Anual

Política de privadesa

Política de Cookies

Copyright © 2026 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra