Síria en primera persona: L’experiència d’un sirià molt català

La Dra. Àngels Ballarín, metgessa de família EAP Vic, entrevista a Ibrahim Mahfoud, metge de família ACUT Osona.

El doctor Ibrahim Mahfoud ens rep al seu restaurant de Gràcia. Vessant orgull ens obsequia amb un tastet de plats típics sirians. Tots boníssims. I mentrestant ens submergim a Síria, per dintre i per fora.

Ibrahim, com vas arribar a Barcelona?
Jo vaig arribar l’any 75 a Madrid i dos anys després, el 77, vaig venir a Barcelona. En aquells moments la nota de tall per entrar a la facultat de Medicina a Síria era molt alta i a més hi havia el servei militar obligatori de dos anys i mig, que a vegades s’allargava fins a 4. Això em va impulsar a buscar alternatives. La primera idea era anar a Estats Units on tenia família, però un amic em va convèncer per quedar-me a Europa, més a prop de casa…. I aquí estic!

Per què vas triar Espanya?
En aquells moments el cost de la vida i la matrícula a Espanya eren més accessibles que a la resta d’Europa. Amb 50 dòlars es podia pagar. El govern sirià ens subvencionava part de la despesa perquè ens venia les divises a meitat de preu sempre i quan presentéssim un certificat d’estudis a l’ambaixada. Ens permetia repetir una sola vegada cada curs, però no dues vegades el mateix curs. Amb això qualsevol funcionari sirià podia costejar els estudis d’un fill a l’estranger.

Uns motius ben diferents dels que mouen els sirians a deixar Síria ara…
Doncs sí. En l’últim segle Síria ha patit diverses onades migratòries:

• Durant la Primera Guerra Mundial hi ha la primera. Aquí la majoria de gent va anar a Nord Amèrica (USA i Canadà). Entre ells el meu avi.
• Durant la Segona Guerra Mundial va emigrar la generació nascuda al voltant dels anys 20. Aquests van anar sobretot a la zona del Carib (Haití, Venezuela,…)
• Durant el govern del Baaz hi ha algunes coses positives (reforma agrària amb socialització de les terres, sanitat i educació gratuïtes per exemple) i l’emigració va ser selectiva, bàsicament per anar a estudiar fora i per reagrupació familiar o per ocupar-se de negocis que els progenitors havien iniciat a l’estranger.
• I ara, per la guerra. Aquesta situació que s’allarga i a la que no es veu final.

De totes maneres ara també hi ha dos tipus de persones que abandonen el país: els que ho fan fugint de la guerra amb avió i visat i els milers de refugiats que ho són per estratègia.

Refugiats d’estratègia?
La majoria dels refugiats són les famílies dels soldats rebels. Quan va començar l’escalada violenta, just al mateix temps, van aparèixer els campaments de refugiats. Que els familiars dels rebels sirians deixessin el país era una manera d’evitar possibles pressions del govern als soldats opositors.

I s’han quedat al costat de la frontera preparats per tornar…
Sí, com tots. Tots volem tornar a Síria!

Però és molt trist que un poble acollidor com el nostre ara s’hagi de veure en tendes de campanya i no s’acullin amb un mínim de dignitat. Nosaltres, durant molts anys, hem acollit a les nostre vivendes famílies senceres i les hem alimentat amb els nostres diners, d’una manera organitzada i humana.

Com s’ha arribat a aquesta situació?
És molt complexa. Síria està en un lloc estratègic en la ruta del petroli i el gas natural i fixa’t que sempre ha estat desitjada. Ha format part de grans imperis: perses, grecs, romans, otomans. Apareix com a país al mapa després de la Primera Guerra Mundial i no és fins després de la Segona Guerra Mundial que se’n van els francesos i es pot autogovernar. La ideologia Baaz combina el somni d’una única regió àrab laica amb el socialisme. Durant la guerra freda els germans musulmans inicien l’oposició islamista contra el règim Baaz.

Amb la successió d’Al-Assad fill arriba la liberalització de mercat i l’obertura a relacions exteriors. Més tard, la primavera àrab s’estén pels països de la mediterrània i a Síria desencadena una resposta militar molt contundent. Hi ha una escalada de violència progressiva fins arribar a una guerra civil.

Per un cantó hi ha el govern de Síria i per l’altre hi ha la oposició nacional no armada que exigeix més llibertat d’expressió, reformes polítiques i lluita contra la corrupció, formada per partits laics. I per altra banda oposició militar formada per faccions islamistes lligades a Al Qaeda i Estat Islàmic. I ara el govern sirià segueix tenint el suport de Rússia, Iran i Xina, mentre que la oposició la té d’Estats Units, Turquia, França, Gran Bretanya i Aràbia Saudita.
Molts participants… Molts interessos.

Síria és un estat molt jove, no ha tingut temps de madurar per autogovernar-se. La població ha viscut en una llibertat restringida i la desesperació ha estat aprofitada per grups extremistes que utilitzen el nom de la religió per altres interessos.
A Síria calien canvis però d’aquí a aquesta destrucció…

Tornant a casa, a Catalunya arriben molt pocs Sirians.
Ara poquíssims. La majoria es queden als països veïns per tornar a casa tan aviat com puguin. I els que volen anar a Europa tenen per objectiu sobretot Nord i Centre Europa.

La majoria de la comunitat siriana a Catalunya està formada per metges i grans empresaris. I les segones generacions han desenvolupat carreres i negocis importants.

Com era la Sanitat a Síria?
A Síria els millors Hospitals són públics i tots ells són docents. També es pot fer medicina privada. No hi ha Atenció Primària com a tal però tant els metges com els farmacèutics han de fer de manera obligatòria dos anys de medicina rural durant la seva especialització. Passats aquests dos anys la gran majoria de professionals tornen a treballar als hospitals de zones urbanes.

Durant el sopar l’Ibrahim no deixa d’explicar-nos mil detalls de cada plat dels que ens ofereix, de cadascuna de les fotos que decoren el restaurant i d’algunes de les que porta al mòbil. Transmet orgull i emoció. Alegria i esperança. Humanitat.

Al cap del migrant sempre hi ha la idea del retorn
Al cap i sobretot al cor. Jo fa molts anys que visc aquí però vaig a Síria cada any. I hi tinc una casa on espero poder viure algun dia (i m’ensenya la foto d’una casa, tot orgullós). Abans, qualsevol emigrant sirià, encara que visqués a l’altra punta de món, encarregava la construcció d’una casa, i la compra de terreny per fer oliveres i cereals. És tot el que es necessita per viure.

Ibrahim Mahfoud ens deixa amb una frase per pensar: els sirians són cristians des de fa 2000 anys, musulmans des de fa 1600 però sirians des de fa més de 5000 anys.

Citació
Autor: Mahfoud Ibrahim, Ballarín Àngels
Títol article: Síria en primera persona: L’experiència d’un sirià molt català
Revista: APSalut. Volum 4. Número 3. Article 70
Data: 24 de maig de 2016