Orígens
L’RSE sorgeix als Estats Units a finals dels anys 50 i principis dels 60, arran de la Guerra del Vietnam i altres conflictes mundials, com l’apartheid. Desperta l’interès en els ciutadans que comencen a creure que, a través del seu treball en determinades empreses o comprant alguns productes, estan col·laborant amb el manteniment de determinats règims polítics o amb certes pràctiques polítiques o econòmiques èticament censurables. La societat comença a adonar-se de l’impacte de les empreses o organitzacions en el seu entorn i demanen una major revisió d’aquest efecte.
El concepte Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és encunyat per primera vegada el 1953 pel nord-americà Howard R. Bowen, anomenat pare de l’RSE, en la seva obra “Social Responsibilities of the Businessmen” en la qual l’autor apel·lava a la responsabilitat social de les corporacions per produir no només béns i serveis, sinó tornar a la societat part del que aquesta els havia facilitat.
Definició de RSC segons els principals organismes i experts
No existeix un concepte universal consensuat de RSC. Hi ha moltes definicions de responsabilitat social empresarial, les més rellevants i acceptades, de mà de les institucions especialistes en RSC són:
Segons la Comissió Europea, es tracta literalment de “la responsabilitat de les empreses pels seus impactes en la societat”.
La Guía ISO 26000 publicada per la ISO -International Organization for Standardization- que és l’organisme encarregat d’establir les línies en matèria de Responsabilitat Social, defineix la RS com: “la responsabilitat d’una organització pels impactes de les seves decisions i activitats a la societat i al medi ambient, mitjançant un comportament ètic i transparent que:
-
- Contribueix al desenvolupament sostenible, inclosa la salut i el benestar social.
- Té en compte les expectatives dels grups d’interès.
- Actua d’acord les lleis aplicables i les normes internacionals de comportament.
- Es troba integrada en tota l’organització, i es posa en pràctica en les seves relacions.”
La Generalitat de Catalunya defineix la responsabilitat social de les empreses com: “la integració voluntària de preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials, en els processos productius i en les relacions amb els grups d’interès: clients, proveïdors, treballadors, accionistes, etc… Ser socialment responsable no només significa complir plenament amb les obligacions jurídiques, sinó també anar més enllà, invertint en el capital humà i en les relacions que operen amb l’entorn i amb la societat “.
The Center for Corporate Citizenship at Boston College identifica RSC amb “ciutadania corporativa”, definint-la com la manera en què l’empresa integra valors socials bàsics en les seves pràctiques comercials, operacions i polítiques quotidianes. Segons el Banc Mundial, la ciutadania corporativa es basa en el reconeixement que les empreses tenen drets i responsabilitats que van més enllà de la maximització dels guanys en el curt termini. El terme és el preferit per referir-se a la RSE a Estats Units.
Segons el Foro d’experts en RSC del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales “la Responsabilidad Social de l’Empresa és, a més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària en el seu govern i gestió, en la seva estratègia, polítiques i procediments, de les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte dels drets humans que sorgeixen de la relació i el diàleg transparent amb els seus grups d’interès, així de les conseqüències i els impactes que deriven de les seves accions”.
Forética defineix l’RSE com el fenomen voluntari que busca conciliar el creixement i la competitivitat, integrant al mateix temps el compromís amb el desenvolupament social i la millora del medi ambient.
L’organització sense ànim de lucre BSR, Business for Social Responsibility defineix l’RSE com “l’administració d’un negoci de manera que compleixi o sobrepassi les expectatives ètiques, legals, comercials i públiques que té la societat enfront d’una empresa”.
Respon.cat defineix la RSC com la “manera de pensar i actuar” de les organitzacions per contribuir a un model de desenvolupament sostenible.
Els principis de la RSC
L’ISO 26000 brinda directrius sobre els principis, matèries fonamentals i assumptes relacionats amb la RSC, basats en el consens internacional d’experts de les diferents parts interessades i organitzacions a nivell mundial:
- Rendició de comptes: Retre comptes pels impactes econòmics,socials i ambientals de l’actuació de l’empresa, assumint la responsabilitat pels impactes negatius i el compromís de prendre les mesures pertinents per a reparar-los i evitar repetir-los.
- Transparència: respecte a les activitats desenvolupades que afecten la societat i el medi ambient, subministrant tota la informació que requereixen les parts interessades, en un llenguatge accessible i intel.ligible.
- Comportament ètic: l’organització s’hauria de regir per criteris d’honestedat, equitat i integritat. Equilibri entre els valors d’eficiència i justícia
- Respecte als interessos de les parts interessades: Les organitzacions hauran de considerar, respectar i respondre als interessos i expectatives dels seus grups d’interès.
- Respecte al principi de legalitat: Les organitzacions hauran de respectar i complir les lleis i regulacions aplicables i complir la legislació vigent en matèria d’RSEen totes les jurisdiccions on opera.
- Respecte a la normativa internacional de comportament: Anant més enllà del compliment de la llei dels països on opera, l’ISO 26000 convida a respectar la normativa internacional de comportament tot i que la normativa nacional no contempli les salvaguardes socials i ambientals.
- Respecte als drets humans: Cal respectar els drets humans, així com reconèixer la seva importància i universalitat, és a dir, que aquests drets són aplicables a tots els individus de tots els països i cultures.
Les matèries de la RSC: People, Planet & Profit
Sovint es resumeix el contingut de l’RSE en les tres P: People, Planet & Profit.
De manera més desglossada, l’RSE es focalitza en cinc grans àrees, que agrupen els aspectes que centren el nostre interès:
- Impactes Econòmics
- Impactes Ambientals
- Impactes Laborals
- Impactes Socials
- Bon Govern
Per tant la RSC consisteix en analitzar els impactes –econòmics, ambientals, laborals, socials i ètics- que l’activitat de l’organització té en els diferents grups d’interès: els treballadors, l’administració, els proveïdors, la societat i els clients (o pacients).
És imprescindible el diàleg amb els diferents grups d’interès per conèixer les seves necessitats i expectatives. Un cop avaluades, cal establir compromisos per a donar-los satisfacció d’una manera equilibrada, més enllà de les obligacions legals.
Rendir comptes de manera transparent donant informació sobre les decisions i activitats de l’organització que impacten en la societat i en el medi ambient.
La informació ha de ser accessible i intel·ligible per aquells que s’han vist o podrien veure’s afectats de manera significativa per l’organització. Cal presentar-la de manera clara i objectiva, per permetre que les parts interessades avaluïn els impactes sobre els seus respectius interessos.
L’objectiu d’aquesta rendició de comptes és avançar cap a un model de desenvolupament i una societat més sostenible:
- Equitativa en la distribució de riquesa.
- Integradora i cohesionada socialment.
- Eficient i racional en l’ús dels recursos.
- Ètica i transparent en la manera de governar-se i actuar.
La RSC en l’àmbit sanitari
L’atenció sanitària és un dels principals serveis a la ciutadania, i per tant porta molt implícit la responsabilitat social. L’autogestió és una eina facilitadora per la implementació de la RSC.
Des de la governança dels centres sanitaris es pot treballar per impulsar estratègies i objectius de RSC, per un compromís i rendició de comptes a la societat, fer un ús eficient dels recursos, treballar per millorar les oportunitats de les dones per assolir llocs del lideratge, fomentar una cultura ètica que impregni tota l’organització, fomentar la participació dels professionals en la RS i atendre les necessitats dels diferents grups d´interès (professionals, pacients, administració).
Un altre aspecte molt important són les pràctiques laborals: treballar per l’estabilitat laboral i el major nivell possible de benestar mental, físic i social dels treballadors, la remuneració digne i la conciliació de la vida familiar i laboral.
Respecte al medi ambient: treballar per la prevenció de la contaminació gestionant de manera correcte els residus i fer un ús sostenible dels recursos.
Per últim és important gestionar els centres sanitaris amb pràctiques justes d’operació. Implantar mesures anticorrupció: identificar riscos, implementar polítiques i pràctiques que evitin que es produeixi l’abús de poder per obtenir un benefici privat (exemplaritat del lideratge, formació, motivació, etc.).
Promoure la responsabilitat social en la cadena de valor: estendre la RS a la cadena de valor, política de compres ètica i socialment responsable.
Pàgines web d’interès
- www.respon.cat
- https://mansunides.org/es/rsc/responsabilidad-social-corporativa
- www.foretica.org/
- www.iso.org/home.html
Citació
Autora: Zamora Mestre, Sílvia
Títol article: Què és la Responsabilitat Social?
Revista: APSalut. Volum 6. Número 4. Article 117
Data: 6 de novembre de 2018
