Autora: Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Sóc una metgessa vocacional. Vaig passar de jugar a metges a ser metgessa”
Marina Geli i Fàbrega és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en Medicina Interna. Actualment, és la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).
Tres grans etapes han marcat la seva trajectòria professional:
– Àmbit assistencial, com a metgessa clínica.
– Àmbit polític, per impulsar la governança de polítiques de salut.
– Àmbit universitari d’estudi i recerca, per la millora de la transferència de coneixement i la qualitat de vida de les persones.
Com et definiries a nivell professional?
Tota la vida volia ser metgessa i continuo tenint ànima de metgessa encara que porto molts anys sense fer clínica. La vida m’ha donat possibilitats en altres espais com és la política parlamentària i la part més acadèmica, que faig actualment, però sempre he treballat vinculada en temes de salut.
Des dels centres de salut i els CAPs especialment s’ha reforçat l’activitat comunitària en els darrers anys. Quins aspectes caldria potenciar i per a quins públics?
Hi ha grans temes que encara hem d’aprofundir des dels centres de salut i des de la visió de salut pública. Hem de veure com intervenim més en l’educació per la salut en l’àmbit família. Als països escandinaus, per exemple, hi ha una part d’infermeria que acompanya les famílies en l’educació per la salut. És un tema grupal molt intensiu, i també individual, família per família.
Un altre àmbit molt important és l’escola. Cal trobar la continuïtat del programa Salut i Escola, a primària i a secundària, tant en la part pediàtrica, com a partir dels 14 anys amb el metge de família o infermera comunitària. Què hem de fer des del centre de salut? Qui ha de fer-ho? Amb quins altres actors hem de fer-ho?
I l’altre camp que necessita una revisió és veure com treballen junts els centres de salut amb la salut laboral: els llocs de treball amb les mútues laborals i els sistemes de prevenció de riscos.
El paper dels centres de salut i la relació amb els agents del territori.
És un factor clau que encara no hem determinat com fer-ho a gran escala.
Un aspecte fonamental és la relació entre el sistema assitencial, que fa promoció i prevenció, i la salut pública. L’altre gran camp és el sector social. Com fem l’acció integrada social i sanitària? Aquest és un repte que ja el tenim aquí.
Per exemple, en programes d’atenció domiciliària per a crònics… com ho fem per anar junts amb els serveis socials i que hi hagin equips multidisciplinars ben estructurats, que treballin junts i que ponderin? Aquest és un canvi que vindrà segur de manera estructurada en els propers anys. La clau serà reconsiderar-ho atenent a la vulnerabilitat de les famílies, també de nens i joves, i a la cronicitat. També en salut mental. Aquests són els grans debats que obliguen a treballar de forma multidisciplinar.
Per què és important la recerca per a un resident?
La recerca forma part de la professió i cal donar temps als professionals perquè en facin. La recerca pot ser clínica, la majoria dels metges clínics volen fer recerca clínica. Un altre tipus de recerca molt important és la recerca de model, vinculada a modelitzar qüestions, que en el futur han de permetre millores. Un altre, els processos d’innovació i transferència.
A la primària la recerca també ha anat adquirint pes però hem de facilitar instruments als professionals perquè puguin fer recerca. Aquí també hi ha un debat… recerca pròpia només als centres de salut? O recerca cooperativa en xarxa als hospitals? Cal estructurar-ho bé i sistèmicament perquè no tothom ha de tenir la mateixa dedicació a la recerca. En conjunt però, tots els centres haurien de tenir instruments per poder fer recerca.
Com caldria potenciar la recerca als Centres d’Atenció Primària?
Existeixen dues línies principals:
Recerca pròpia de primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a través de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), vinculat a la UAB.
L’altre model és el d’ACEBA, com a unitat conjunta de recerca i de docència. En aquest, algunes àrees bàsiques treballen amb instituts de recerca de base territorial.
La recerca a l’AP ha de tenir una mirada pròpia i també una mirada cooperativa en els territoris, integrada en els grans instituts de recerca que estan acreditats. La recerca de multinivells és una fortalesa existent.
Reptes de futur del sistema sanitari català.
Una de les fragilitats més importants del sistema sanitari és el professionalisme, però com generem instruments per al professionalisme?
- És cert que quan dones més autonomia als centres, fins i tot es poden gestionar els recursos econòmics de manera diferent. També cal ordenar la demanda per gestionar la pressió assistencial. Hi ha un tema de participació professional: què pot fer cada un dels perfils professionals dels centres de salut, etc.
- Caldrà instaurar definitivament la telemedicina. Haurem de disminuir les visites presencials per tenir més temps per fer les visites presencials “necessàries”, i fer més atenció grupal.
- Com adaptem tot aquest món a la salut pública i a la cronicitat.
Aquests són els tres grans reptes d’avui.
Davant la previsió de metges que es jubilaran en els propers anys, caldria augmentar el número de places MIR?
Si. En el context europeu, a nivell de xifres, a Catalunya tenim més metges d’hospitalària i menys de primària, i menys infermeres. Està claríssim que hem d’augmentar no només el número de MIRs de família, sinó també incentivar que els metges i metgesses facin l’especialitat de família.
A Catalunya tenim molta gent de fora que quan acaben la residència se’n van. Hem de veure què fem en el post-MIR per fidelitzar-los i fer-los una oferta atractiva perquè es quedin. Potser caldria pensar en oferir-los una carrera post-MIR…
Cal adaptar els rols professionals a les necessitats que tenim. En aquesta revisió del paper de cada un dels professionals, hem de veure quins professionals hauran de créixer més i quin és el nou paper del metge. Jo crec que tornarà a ser un paper més estratègic dins l’equip. Aquest és un debat que tenim pendent.
Pot l’autonomia de gestió ajudar a pal·liar el burnout dels professionals de primària?
És objectiu que els resultats clínics de les EBAs són iguals o superiors, i que la satisfacció dels professionals és superior. També els dels usuaris és igual o millor. Que jo sàpiga els metges i infermeres que al seu dia van optar per una EBA no han canviat… No hi ha hagut un turn over de professionals, sinó al contrari, una fidelització d’aquest model. L’exercici del professionalisme va lligat a l’autonomia i a la responsabilitat, i això genera més sentiment de pertinença perquè tu pots decidir.
Necessitem més autonomia no només clínica, sinó capacitat d’organitzar-nos. I incentivar l’autogestió en diferents formes, diferents instruments. A la central de resultats els que tenen més autonomia de gestió, surten entre els primers de la llista.
L’exercici del professionalime requereix una demanda per part dels professionals de més autonomia.
En poques paraules…
Què és el que et motiva més de la teva feina?
L’humanisme i el compromís.
Tens algun pendent en la teva trajectòria professional?
I tant, molts pendents! La vida acadèmica n’és un. Vaig començar el doctorat però a l’entrar en política ho vaig haver de deixar… potser ho recuperaré quan em jubili.
També marxar fora. Fer alguna estada a altres llocs del món…
Un record del teu pas com a resident.
El mestre, el Dr. Vinyes.
Una frase emblemàtica…
A l’època de resident sempre em deien noia… “Vostè noia” però al meu temps hi havia moltes menys dones i jo tenia 24 anys. Ho recordo.
L’essència de tot professional de la salut.
Sempre posar-se al lloc de l’altra persona. Els anys t’ensenyen que tu també ets el pacient un dia però de vegades ens costa posar-nos a la pell de l’altra… és empatia i un punt d’humilitat. Això s’aprèn. És quelcom intangible.
Els metges que marquen la diferència tenen molt coneixement, experiència i habilitats, però també un valor afegit: aquesta mirada empàtica real, de relació horitzontal, que no vol dir perdre autoritat.
La Dra. Geli va impartir la conferència de cloenda de la XXIa Jornada de Residents UDACEBA “Reptes del Sistema sanitari. Mirades múltiples” el 23 de novembre a Sant Martí de Centelles.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Marina Geli
Revista: APSalut. Volum 7. Número 1. Article 125
Data: 23 de gener de 2019
