El maltractament a la gent gran: una realitat oculta

Alícia Villanueva Hernández. MFiC i tutora EAP Vic

«El lamentable delicte del maltractament a les persones grans acostuma a passar en entorns privats i reservats, per la qual cosa una resposta pública explícita resulta molt important. Enfortim la nostra determinació de posar fi a aquest problema com a part dels nostres esforços més amplis per crear una vida digna per tots».
Ban Ki-moon, ex Secretari General de l’ONU.

Aquest article pretén sensibilitzar sobre el fenomen dels maltractaments a la gent gran i donar eines als professionals per a l’abordatge d’un important problema social i de salut emergent sovint silenciat a la nostra societat.

El maltractament a la gent gran no és un problema només del nostre país, sinó que és un problema a nivell internacional. La Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com una de les formes de violència més oculta, més silenciada i menys estudiada i per tant també la més desconeguda i la menys detectada i tractada.

L’increment de l’esperança de vida va acompanyat d’una sèrie de canvis a nivell social, familiar, culturals, econòmics i jurídics pels que és necessari trobar el seu nou espai, les seves conseqüències i el seu abordatge.

L’envelliment de la població suposa un increment de la cronicitat, una major complexitat, més fragilitat, i per tant major vulnerabilitat en les persones grans i alhora malalties més avançades fent-los en molts casos més susceptibles de patir maltractaments a diferents nivells.

S’estima que els maltractaments a la gent gran tenen una important repercussió en la utilització de serveis sanitaris; en l’augment de la freqüentació i de les hospitalitzacions condicionada per la morbiditat i mortalitat associades.

El maltractament a la persona gran és multifactorial i multidimensional.

Definició

Definir què és el maltractament en el vell és molt complex. De totes les definicions que apareixen a la literatura n’hi ha dues a considerar per ser les més properes a la nostra realitat social, cultural i a les nostres tradicions. Són la Declaració d’Almeria i la Declaració de Toronto.

La Declaració d’Almeria va ser elaborada durant la Primera Conferència Nacional de Consens sobre l’Ancià Maltractat celebrada a Almeria el 4 de maig de 1995 i defineix el maltractament envers les persones grans com “qualsevol acte o omissió que generi un dany, intencionat o no; que es produeixi en el medi familiar, comunitari o institucional; que vulneri o faci perillar la integritat física o psíquica, el principi d’autonomia o la resta dels drets fonamentals de l’individu i que es pugui constatar de manera objectiva o percebre de manera subjectiva independentment de la intencionalitat o no de l’entorn en què es produeixi”.

La Declaració de Toronto (2002) és un document sobre la prevenció global dels maltractaments en les persones grans i defineix aquests com “l’acció única o repetida, o la manca de resposta adequada, que es produeix en qualsevol relació en què hi hagi una expectativa de confiança i que provoca danys o angoixa a una persona gran”.

Epidemiologia

Respecte les dades epidemiològiques cal dir que hi ha pocs estudis fets i per tant és difícil conèixer la prevalença. Segons la OMS s’estima que entre el 4% i el 6% de les persones grans de tot el món han patit alguna forma d’abús i maltractament. Només es notifica 1 de cada 24 casos de maltractament. Segons un estudi fet en països amb ingressos elevats o mitjans la prevalença de maltractament físic va ser del 0.2-4.9%, l’abús sexual de 0.04-0.82%, el maltractament psicològic 0.7-6.3%, l’abús econòmic 1.0-9.2% i l’abandó entre 0.2-5.5%.

La Red Internacional para la Prevención del Maltrato a las Personas Mayores (INPEA) situaria en un 75% els maltractaments dins l’àmbit familiar i un 25% en institucions.

A l’Estat Espanyol extrapolant resultats de diferents estudis, la presència del maltractament pot arribar a representar una prevalença del 3-5% entre les persones grans o una incidència anual de 10-12 casos per cada 1.000 persones majors de 60 anys.

Pel que fa al perfil de la persona maltractada, en contextos anglosaxons es referencia un 50% d’homes i un 50% de dones. En canvi en estudis fets a l’estat espanyol el 80% són dones i el 20% són homes. Cal tenir en compte que en qualsevol estudi d’aquestes característiques les dones són majoria, sobretot en el grup de més edat i que tendeixen més que els homes a patir malalties discapacitants.

Pel que fa al perfil de la persona agressora, en un 75% dels casos és dins l’entorn familiar, sol ser el cuidador directe i la situació es deu en la majoria dels casos a l’estrès provocat per la responsabilitat de la cura. En el context anglosaxó són els cònjuges/companys (50-60%), seguit dels fills/filles (12-24%) i a l’estat espanyol les xifres són a la inversa.

En l’àmbit institucional, segons bibliografia basada en cuidadors, el 45% reconeix haver tingut alguna conducta maltractant, un 35% ha estat testimoni d’abusos físics i un 80% de maltractament psicològic. A més, un 10% admet haver comès algun acte de violència física i un altre 40% haver maltractat verbalment algun pacient.

A Catalunya, segons l’enquesta de seguretat pública de Catalunya realitzada pel Departament d’Interior l’any 2015 a 2.000 persones de 65 anys o més que viuen al seu domicili, el 22.2% creuen que els maltractaments són bastant o molt freqüents, el 4.3% coneix directament el cas d’una persona gran maltractada, el 79.2% dels que coneixen un cas de maltractament valoren que aquest és bastant o molt greu, el 0,8% de les persones grans entrevistades informen haver estat maltractades en un període de 12 mesos, el 70.7% dels homes són causants de maltractaments, el 90.2 % no denuncia, i el 10.6 % considera que la gent les tracta malament o molt malament. Addicionalment, s’ha de tenir en compte que un 2,1% de les persones grans residents a Catalunya, unes 27.500 persones, estan probablement en una situació de risc caracteritzada per manques d’ajuda quan ho necessiten o per l’existència de relacions personals conflictives amb el seu entorn.

La taxa de maltractament augmenta conforme augmenta l’edat i el nivell de dependència.

Tipus de maltractament

Existeixen diferents tipus de maltractaments que cal definir:

FÍSICS: és l’ús de la força física que ocasiona ferides, dolors, lesions corporals o deteriorament físic. Ex: cops, cremades, estirament de cabells, empentes, sacsejades, puntades, o qualsevol agressió física amb objecte o sense. Inclou alimentació forçada, ús injustificat de restriccions físiques, ús inadequat de fàrmacs com sedacions sense prescripció.

PSICOLÒGICS: causar intencionadament angoixa, pena, sentiments d’indignitat, por, estrès mitjançant actes o paraules. Inclou agressions verbals repetides com amenaces (de dany físic, d’institucionalització), insults, burla, intimidació, humiliacions, càstigs (del silenci o de privacions), indiferència cap a la seva persona, aïllament dels seus amics o de les seves activitats habituals, infantilització en el tracte, no respectar les seves decisions, etc.

SEXUALS: inclou tot contacte sexual sense consentiment. Comportaments (gestos, tocaments, insinuacions, exhibicionisme) o contacte sexual de qualsevol tipus, intentat o consumat, no consentit o amb persones incapaces de donar el seu consentiment. Ex: assetjament sexual, atemptat contra el pudor, obligar a fer actes sexuals, violació, fer fotografies, etc.

ECONÒMIC-FINANCERS: utilització no autoritzada, il·legal o inadequada de fons, propietats o recursos d’una persona gran. Ex: fraus, robatoris o furts (agafar diners sense permís, joies etc.), falsificació de firmes, obligar a firmar documents o testament, ús inadequat de la tutela, ocupació del domicili, etc. Sempre fets per una persona de confiança. S’exclouen els delictes comuns fets per desconeguts.

NEGLIGÈNCIA I ABANDONAMENT: és no atendre les necessitats de la persona gran. És el rebuig, negativa o fracàs per començar, continuar o completar la cura de les necessitats bàsiques, ja sigui voluntària o involuntàriament, per part de la persona responsable de la seva cura. Ex: no aportar diners o cures bàsiques com menjar, hidratació, higiene personal, vestit, aixopluc, assistència sanitària, administració de medicaments, confort, protecció i vigilància de situacions potencialment perilloses, deixar-la sola durant llargs períodes de temps.
Si es dóna en àmbit institucional és negligència. Si es dóna en àmbit familiar és abandonament.

VULNERACIÓ DE DRETS: Agressió, privació o no reconeixement dels drets fonamentals com ara: dignitat, respecte, intimitat, confidencialitat, participació, llibertat i dret a decidir sobre ell mateix.

OBSTINACIÓ DIAGNÒSTICA: realització de proves diagnòstiques, per augmentar el coneixement sobre una patologia o situació clínica d’un pacient, sense que es prevegi que tingui una aplicació en beneficis reals pel malalt.

OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA: utilització de medis desproporcionats per prolongar artificialment la vida d’un pacient amb malaltia irreversible o terminal.

AUTONEGLIGÈNCIA – AUTOABANDONAMENT: Comportament no conscient d’una persona gran que amenaça la seva pròpia salut o seguretat. Negació o rebuig a un aliment adequat, aigua, vestit, abric, higiene o medicació.

Normalment la persona pateix alhora varis tipus de maltractament. El més freqüent és el psicològic, després l’econòmic i la negligència.

Factors de risc

Existeixen una sèrie de factors de risc que fan a la persona més vulnerable a patir possibles situacions de maltractament, poden estar associats tant a la persona gran, al responsable del maltractament, a l’entorn o a les institucions.

Els factors de risc associats a la persona gran són: Dona >75 anys; la fragilitat física amb dificultats per a les activitats bàsiques de la vida diària; la fragilitat cognitiva-intel·lectual, dependents en la presa de decisions; la fragilitat emocional-psicològica associada a trastorns d’ànim; l’aïllament social; la cohabitació; la història de violència familiar sobretot entre cònjuges; el trastorn conductual i/o hostilitat que pugui presentar la persona gran cap al seu entorn; les condicions econòmiques sobretot pensions baixes.

Els factors de risc associats al responsable dels maltractaments són: la sobrecàrrega física i emocional del cuidador; la presència de cuidador durant llarg temps i que no tingui ajudes; la manca d’informació i/o comprensió de la malaltia; el cuidador únic, immadur o aïllat; si hi ha dependència econòmica i d’habitatge de la víctima; la manca de suport formal i informal; tenir trastorn mental o toxicomania; o antecedents de violència familiar.

Els factors de risc associats a l’entorn o estructurals són: les concepcions errònies sobre l’envelliment que afavoreixen imatges estereotipades de la vellesa com a càrrega; els actes i actituds discriminatòries per motius d’edat: edatisme; la pobresa o falta de recursos; les relacions intergeneracionals deficients; i l’incompliment de les lleis i de les normes.

Els factors de risc associats als maltractes institucionals són: el personal poc preparat o format; els salaris baixos; la sobrecàrrega de treball; la manca de personal; l’estructura física de la institució no adaptada a les necessitats de la gent gran; la manca de recursos materials; les normes de funcionament inadequades; la tendència a l’obstinació diagnòstica i/o terapèutica; la falta de controls i d’inspecció.

Com ho detectem?

La detecció es pot realitzar des de diferents procedències, segons el testimoni de la mateixa persona, des de serveis socials bàsics o especialitzats, des de dispositius de l’àmbit de la salut (CAPs, hospitals, centres sociosanitaris), des dels cossos policials, serveis de Teleassistència, associacions de persones amb programes de voluntariat per a persones grans, entitats bancàries, familiars, amistats i veïnat.

La detecció depèn sobretot de la conscienciació, de la sensibilització i de la formació que els professionals i la població en general tenen al respecte. El silenci és una barrera que caldrà vèncer.

Ens podem trobar moltes barreres per a la detecció tant per part de la víctima, com del responsable dels maltractaments, dels professionals, i sòcio-culturals.

Per part de la víctima ens podem trobar com a barreres la por, la negació, la culpabilitat, la vergonya, la impotència, la inconsciència, el desconeixement. Per part de l’“agressor” ens podem trobar com a barreres la negació, la minimització, el desconeixement, l’aïllament, i la por al fracàs. Per part dels professionals en podem trobar com a barreres la manca d’informació i de sensibilització, la manca de protocols per avaluar i diagnosticar el maltractament, el desconeixement dels recursos, la por a què el responsable dels maltractaments els incrementi, el no voler-se involucrar en temes legals, el no tenir consciència sobre el problema, les reticències personals i la tendència a la relativització.

I a nivell sòcio-cultural les barreres que ens podem trobar per a detectar situacions de maltractament poden ser la manca d’informació i la manca de campanyes de sensibilització a nivell de la població en general.

Coneixent els factors de risc i els diferents tipus de maltractaments que existeixen serem capaços de saber detectar més fàcilment els casos.

Indicadors de sospita

Existeixen uns indicadors de sospita dels maltractaments que ens ajudaran a la detecció.

Per part de la persona gran: la queixa verbalitzada de maltractament, la por a un familiar o cuidador professional, el fet de no respondre a preguntes, els canvis de comportament davant el responsable dels maltractaments, l’expressió de sentiments de soledat, autoestima baixa (“no serveixo per a res”), la referència al cuidador com una persona amb molt de geni o enfadada.

Per part del responsable del maltractament: si posa barreres per a la interacció privada del professional amb la persona gran; si no deixa respondre a la persona gran; si no facilita l’assistència; si oblida cites, visites; si és verbalment abusiu, controlador, està a la defensiva; si no està satisfet, o està contrariat pel fet de conviure o cuidar a la persona gran; si es tracta d’una persona estressada o sobrecarregada.

En la interacció entre persona gran i cuidador: si tenen una relació conflictiva; o una relació d’indiferència mútua; si existeix un discurs incongruent, contradictori o estrany sobre com passen determinats fets; si detectem una intranquil·litat manifesta del cuidador i de la persona gran durant la visita o a la inversa, una passivitat mútua molt accentuada.

Cal saber reconèixer els indicadors generals de sospita de maltractament a l’anamnesi en la persona gran: antecedents de fractures o lesions, infeccions urinàries o episodis d’insuficiència cardíaca freqüents; la “propensió” a tenir accidents; el descontrol/desconeixement o no seguiment de la pauta farmacològica; les sobredosi de psicofàrmacs; l’ús freqüent de serveis d’urgències o d’altres serveis sanitaris; la confusió, temor, ansietat, tristesa, patiment; la discrepància en la informació o retard en l’atenció sanitària.

Com a indicadors generals de sospita de maltractaments a l’exploració física ens podem trobar amb: deshidratació, desnutrició i pèrdua de pes sense motiu aparent, cremades, contusions, hematomes, ferides per contenció, fractures, dermatitis, úlceres per pressió, alteracions del son, la manca d’higiene o roba inadequada.

També hi ha uns indicadors generals de sospita de maltractament al domicili: les reticències o dificultats a la intervenció dels professionals; si hi ha un entorn diferent per la persona gran respecte a la resta de persones amb les qui conviu, si hi ha un aïllament físic o psíquic, l’ús de mesures de contenció física o farmacològica no prescrites o no adequades, si no hi ha un seguiment de les indicacions terapèutiques (organització del domicili, dinàmica d’ajuda,…) o un domicili amb condicions deficients.

I per últim també disposem d’uns indicadors generals de sospita de maltractament a les institucions: l’ús excessiu de psicofàrmacs; ús de mesures de contenció físiques no adequades; la tendència a l’agressivitat terapèutica (obstinació diagnòstica, terapèutica) o la inversa, negació o limitació de procediments diagnòstics o tractaments per raó de l’edat; la despersonalització, i la infantilització en l’assistència i el tracte; la pèrdua d’intimitat; el fet de disposar dels diners sense el seu consentiment; o l’excessiva rigidesa en les normes.

Instruments de cribatge

Disposem de diferents instruments de cribatge validats que són un suport complementari als professionals per esbrinar l’existència o no d’algunes de les diverses formes de maltractament a les persones grans. Els més coneguts són: l’EASI, Elder abuse suspicion index o Index de sospita de maltractament a les persones grans, i el Canadian Task Force / American Medical Association que té un qüestionari de detecció dels maltractaments.

La recomanació per a la detecció del maltractament és que el metge conegui els indicadors de risc i les presentacions clíniques característiques suggeridores de maltractaments i negligència per poder identificar-los. Per això, ha d’estar atent als signes d’alarma que indiquin un possible maltractament.

En conseqüència, les actuacions dels professionals sanitaris han de basar-se en la prevenció en persones d’alt risc i en la detecció dels casos per intervenir.

Davant d’un possible cas de maltractament en una persona gran caldrà fer una entrevista clínica tant a la víctima com al presumpte agressor, una exploració física, i una valoració geriàtrica integral a la persona maltractada, és a dir una avaluació cognitiva, psicològica, social i familiar.

Caldrà avaluar les relacions entre víctima i presumpte responsable dels maltractaments, haurem d’avaluar la intencionalitat, la freqüència i la severitat dels maltractaments.

L’avaluació i l’abordatge hauran de ser interdisciplinaris, cal fer-los amb prudència, amb confidencialitat, de manera planificada, amb explicacions en to de veu modulada i basant-nos en els principis ètics.

Caldrà que tinguem una bona dosi d’empatia i comprensió per afavorir la comunicació i poder ajudar a l’ancià, el qual probablement tindrà una relació complicada amb el seu entorn.

Conseqüències

Les conseqüències del maltractament que ens podem trobar en la gent gran poden ser disfuncions físiques com ara dolors articulars, mareig, cefalea, fractures, ferides, úlceres; patologies dins l’esfera psíquica com ansietat, depressió, insomni, manca d’autoestima, irritabilitat, trastorns de memòria, aïllament social, ideació suïcida, intents de suïcidi, somatitzacions, pseudodemències; dins l’esfera social ens podem trobar amb l’aïllament físic, psicològic o social.

Com hem d’intervenir?

No hi ha d’haver detecció sense intervenció.

És molt important fer un registre a la història clínica i història social del pacient.

La intervenció ha de plantejar-se des d’un punt de vista multidisciplinari, incloent serveis sanitaris (metges de família i d’urgències, infermeres, geriatres, psiquiatres) i socials (assistents socials, educadors socials), així com altres serveis de suport com ara voluntaris, associacions de la gent gran, amics, veïns, advocats, segons cada cas.

El paper del metge no ha d’estar lligat a l’existència de prejudicis, el seu paper assistencial serà de col·laborador, conductor, catalitzador…

Hem d’obtenir de la probable víctima el reconeixement que la situació és anòmala i perillosa, i que té solució.

Cal actuar garantint la seguretat i l’autonomia de la persona, preservant els seus drets, la seva voluntat i les possibilitats d’intervenció o no. Són decisions molt difícils i l’última decisió la tindrà sempre la persona afectada.

Haurem de tenir molt present quan intervinguem els principis ètics de no-maleficència, justícia, autonomia i beneficència.

Evidentment, la intervenció suposa una disrupció i intromissió en la dinàmica familiar i constitueix una arma de doble fil. Per això, la decisió d’intervenir s’ha de basar en diferents aspectes, entre els quals hi ha els ètics i legals. Fins i tot la declaració del cas pot entrar en conflicte ètic amb el dret a la confidencialitat.

Amb el probable agressor hem d’intentar que arribi a acceptar que forma part del problema i que té molt de pes com a agent implicat. Això es farà amb el consell familiar, clarificant expectatives, promocionat la seva responsabilitat, reduint el conflicte, combatent el negativisme i donant-li suport.

Tant com sigui possible s’ha de fugir de l’enfrontament entre l’equip i els afectats, i entre els mateixos afectats.

Caldrà avaluar el risc immediat, vital o de lesió greu per a la víctima.

Si la persona gran està capacitada per prendre decisions: i no es troba en situació de risc li oferirem un bon acompanyament, un suport emocional continuat, potenciarem els vincles familiars i socials, evitarem l’aïllament i la solitud, la informarem sobre programes, ajuts, equipaments, serveis socials i de salut, li donarem recursos davant la situació que està patint (empoderar-la), farem un pla d’actuació integral físic, psíquic i social.

Si no accepta la intervenció cal preservar el seu dret d’autonomia i respectar els seus desitjos.

Si hi ha coacció o por, s’ha de treballar perquè pugui decidir lliurament: identificar suports i fer un pla d’actuació conjunt integral.

Si es constata la comissió d’un presumpte delicte caldrà iniciar els procediments judicials denunciant el cas contra la seva voluntat.

Si la persona gran no està capacitada per prendre decisions: i no hi ha risc de dany greu evitarem els factors de risc de patir maltractament, informarem al familiar o persona responsable i activarem els recursos socials del nostre abast (centres de dia, treballadors familiars, tractament psiquiàtric del cuidador) treballarem conjuntament amb ells, fent un seguiment professional conjunt de la situació i establint un pla d’actuació integral físic, psíquic i social.

Si hi ha risc de dany greu i està en un àmbit institucional, cal assegurar que la persona quedi atesa fins que es pugui valorar la situació. Si està a domicili contactarem amb serveis socials i caldrà avaluar la institucionalització amb ingrés a llarga estada sociosanitària o bé a un recurs residencial social. En cada cas, s’ha d’avaluar si cal avisar la policia, fer un comunicat judicial informant al jutjat de guàrdia i considerar iniciar la sol·licitud d’incapacitació legal.

Cal saber que hi ha tota una sèrie de recursos legals preventius a tenir en compte per la persona gran maltractada amb capacitat de decidir com és: l’Autotutela, el Poder preventiu, l’Assistent, el Testament vital o DVA, el Patrimoni protegit, el Pacte successori, el Contracte d’aliments, les Relacions convivencials d’ajuda mútua, l’Acolliment de persones grans, i el Testament.

També existeixen uns recursos legals per protegir a la persona que ha perdut la seva capacitat: la Guarda de fet, la Comunicació presumpte incapaç, l’Ingrés involuntari, les mesures cautelars, la Incapacitació i l’Ordre de protecció de víctimes.

Us recomano la revisió del document de J. Muñoz de la Diputació de Barcelona.

A manera de conclusió dir que, el maltractament a la gent gran no es dóna només en classes socials desfavorides, sinó que pot succeir en qualsevol nivell social, que es donen tant en l’àmbit familiar com institucional i que els principals implicats són els familiars i els cuidadors.

El desconeixement i la negació del problema dificulten la prevenció i la intervenció.
L’abordatge és molt complex.
No disposem d’una legislació específica de protecció de les persones grans front dels maltractaments. Existeixen moltes incerteses al respecte.
Com a professionals de la salut hem d’estar alerta davant els factors de risc i els indicadors de sospita de maltractament.
La gent gran cal que conegui el problema del maltractament i els recursos socials existents per evitar reincidències o seqüeles.
Cal invertir més esforços en investigar sobre el maltractament a la persona gran i també calen més campanyes poblacionals de sensibilització sobre el problema.

Paraules clau: maltractament, negligència, gent gran, detecció

Bibliografia

Protocol d’actuació davant la sospita de maltractaments a les persones grans en l’àmbit de les institucions sanitàries i socials d’Osona, 2009.
Guia local per fer front als maltractaments de les persones grans. Diputació de Barcelona. EIMA. Desembre 2012. Mercè Tabueña i Jordi Muñoz.
Debats Catalunya Social Propostes des del Tercer Sector. Maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta que exigeix respostes.Autor Jordi Muñoz. núm. 47 maig de 2016
Estudio de prevalencia de malos tratos a personas mayores en la comunidad autónoma del País Vasco. Departamento de empleo y asuntos sociales. Vitoria 2011. Sancho M, Pérez Rojo G, Pérez Barrio E, Yanguas JJ, Fernandez MI
Malos tratos a personas mayores. Aportación española a los avances internacionales en la adaptación lingüística y cultural de un instrumento de detección de sospecha de maltrato hacia personas mayores. Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO) Observatorio de Personas Mayores Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG) Organización Mundial de la Salud (OMS). 2007.
Primera Conferencia Nacional de Consenso sobre el Anciano Maltratado. Declaración de Almeria. Kessel H, Marín N, Maturana N. Revista Española de Geriatría y Gerontología 1996; 31: 367-372.
Declaración de Toronto para la Prevención Global del Maltrato de las Personas Mayores. Ginebra, 17 de noviembre de 2002.
Malos tratos a los ancianos. Documento SEMFYC. Grupo Salud Mental PAPPS.
Enquesta de seguretat pública de Catalunya Edició especial sobre les persones grans. 2015. Generalitat de Catalunya. Departament d’ Interior.
Estudio cualitativo SEGG-IMSERSO: la perspectiva de los mayores españoles sobre el maltrato al anciano. F. Sánchez del Corral, S. García-Armesto, G. Pajares, A. Otero e I. Ruipérez. Rev Esp Geriatr Gerontol 2004;39(2):72-93
Negligencia y malos tratos a las personas mayores en España. Bazo, M. T. Universidad del País Vasco/EHU. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales. Rev Esp Geriatr Gerontol 2001;36(1):8-14.
Algunos aspectos legales sobre el maltrato a las personas mayores. P.Jiménez e I. Jiménez-Poyato. Rev Esp Geriatr Gerontol 2003;38(1):46-53
La percepción de los profesionales sobre negligencia, abuso y maltrato a las personas mayores. Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. Rev Esp Geriatr Gerontol 2004;39(4):240-54.
Maltrato de personas mayores en la família en España. I Iborra. Colección Estudios sobre Violencia, n.º 14. Valencia: Centro Reina Sofía para el Estudio de la Violencia; 2008.
Protocol marc i orientacions d’ actuació contra els maltractaments a les persones grans. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Juliol 2012.
Quaderns de la Bona Praxi. Maltractaments a la gent gran. Col.legi Oficial de Metges de Catalunya. Setembre 2005.
Violencia doméstica: prevalencia de sospecha de maltrato a ancianos. A. Ruiz Sanmartín, J. Altet Torner, N. Porta Martí, P. Duaso Izquierdo, M. Coma Solé y N. Requesens Torrellas. Atención Primaria. Vol. 27. Núm. 5. 31 de marzo 2001
Document de la OMS http://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/elder-abuse

Citació
Autora: Villanueva Hernández, Alícia
Títol article: El maltractament a la gent gran: una realitat oculta
Revista: APSalut. Volum 7. Número 1. Article 122
Data: 18 de gener de 2019