• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

APSalut

APSalut: El butlletí científic d'UDACEBA

  • Qui som
  • Comitè editorial
  • Contacte
  • Subscriu-te
  • twitter
  • youtube
  • Temes Clínics
  • Salut Comunitària
  • Recerca i Coneixement
  • TICs en salut
  • Casos Clínics
  • Gestió i Qualitat
  • Docència
  • Ètica i Humanitats

Eosinofília #en3minuts

Esther Campillo Casado. Metgessa resident MFiC R3 EAP ViC. Àngels Ballarín. Adjunta i tutora MFiC EAP Vic.

L’eosinofília aïllada en sang perifèrica (>450-500/microL) és una troballa freqüent a les consultes d’Atenció Primària, sobretot en els pacients viatgers i immigrants (la prevalença en africans subsaharians és del 30%). Se sol classificar -segons en número absolut- en lleu (<1.000/microL), moderada (1.000-3.000/microL) i greu (>3.000microL). El diagnòstic implica estudis complementaris dirigits a la sospita clínica i el tractament està orientat a la causa.

Com a metgessa resident, més d’un cop l’he passada per alt -si no hi havia clínica acompanyant-, o no li he donat gaire més importància. Actuem bé? Hauríem de demanar alguna altra prova? És per això que m’agradaria fer un breu repàs sobre el que hauríem de plantejar-nos davant d’un pacient amb eosinofília.

La causa més freqüent de l’eosinofília és la Secundària o Reactiva (95%) i sol ser menor de 2.000/microL: per infeccions parasitàries (esquistosomiasi, anquilostomiasi, giardiari, filariasi, strongyloides), com a reacció d’hipersensibilitat a fàrmacs (sulfonamides, penicil·lines, carbamazepina, IECA, diltiazem (veure Taula 1) i al·lèrgies/atòpies (rinitis, asma, dermatitis atòpica, urticària). Altres menys freqüents són malalties endocrinològiques (malaltia d’Addison, malalties del tiroides), autoimmunes, Sd.Churg-Strauss, infeccions per fongs o bacteris.

Molt menys freqüents són les causes Primàries: neoplàsies sanguínies (leucèmia mieloide o limfoide, leucèmia eosinofílica crònica) o d’òrgan sòlid.

Fàrmacs associats a eosinofília

Antimicrobians
Penicilines
Cefalosporines
GlucopèptidsÇ
Sulfamides (cotrimoxazol)
Tetraciclines (sobretot minociclina)
Quinolones (ciprofloxacino y norfloxacino)
Antituberculosos (rifampicina i etambutol)
Antimalàrics
Gastrovascular
IECA Inhibidors de l’enzim conversor de l’angiotensina
Espironolactona
Diltiazem
Quinidina
Alfa metildopa
Neurològica
Antipsicòtics
(cloropromazina, olanzapina)
Antidepressius
(Imipramina, desimipramina, trazodona, triptófano)
Anticonvulsius
(difenilhidantoina, carbamazepina, fenobarbital, valproato)
Antiinflamatoris i antireumàtics
Antiinflamatoris no esteroideus
Sals d’or
Digestiu
Antagonistes H2 (ranitidina)
IBP Inhibidors de la bomba de protons
(omeprazol, lansoprazol)
Aminosalicilats (sulfasalazina, mesalazina)
Neoplàsia
Bleomicina
Metotrexato
Procarbazina
Fludarabina
Altres
Hipoglucemiants orals “clàssics” (clorpropamida, tolbutamida)
Anticoagulants (heparina sòdica, enoxaparina)
Hipolipemiants (colestiramina)
Hipouremiants (alopurinol)
Anestèsics (halotano)
Miorelaxants (dantroleno)

Taula 1. Font: AMF 2016;12(7):398-406

 

El Síndrome hipereosinofílic té una incidència menor a l’1% en pacients d’entre 20-50 anys i es tracta d’una eosinofília major de 1.500/microL perllongada durant més de 6 mesos acompanyada de clínica de disfunció orgànica,  havent descartat prèviament la presència de paràsits, atòpia o altres causes secundàries. Les lesions orgàniques són sobretot cardíaques (principalment fibrosi d’endocardi), també pulmonars, cutànies i del sistema nerviós, per una inflamació dels teixits i la reacció a les citocines i quimiocines alliberades pels eosinòfils. En aquest cas cal derivar a Hematologia per realitzar una biòpsia de moll d’os i un estudi citogenètic. El tractament es realitza amb corticoesteroids i/o imatinib segons el subtipus cel·lular.

 

Símptomes  i signes associats a eosinofilia

Febre Clonorquiasis, fasciola, gnastostomiasis (estadis precoços), Onchocerca, esquistosomiasis (febre de Takayama), Trichinella, larva migrans vísceral (toxocariasis), estats inicials de Strongyloides, ascaris, ancylostoma
Adenopaties Filarias limfàtiques, oncocerca
Urticària Filarias, oncocerca, Schistosoma, Strongyloides Gnasthostoma, ancylostoma, Tiochinella, larva migrans visceral, LV cutània (rara ocasió)
Hepatomegalia Schistosoma, toxocara, hidatidosis
Esplenomegalia Schistosoma
Lesions cutànies Linial: larva Strongyloides, dracunculosis, uncinariasis
Maculopapular: oncocerca
Nòduls: oncocerca, cisticercosis, paragonimiasis
Anèmia Trichuris/ancylostoma
Diarrea/dolor abdominal Helmintiasis, Strongyloides, Schistosoma, triquinosis
Símptomes respiratoris Helmintos, filarias, Strongyloides, toxocara
Hepatopatia/colestasis Schistosoma, ascaris, toxocara, Strongyloides
Edema migratori Loa loa, filarias limfàtiques
Hematúria Schistosoma
Mialgies Triquinosis
Afectació SNC (Sistema Nerviós Central) Cisticercosis, triquinosis, Schistosoma
Afectació ocular Oncocerca, toxocara, loa loa, cisticercosis

Taula 2. Font: AMF 2016;12(7):398-406

Protocol del maneig en un pacient amb eosinofília


1. ANAMNESI
: preguntar sobre fàrmacs, contacte amb animals, viatges en els darrers 2 anys, símptomes d’atòpia o clínica sistèmica (limfadenopaties, erupcions, artràlgies, febre…)

2. EXPLORACIÓ CÍNICA COMPLERTA sobretot cardíaca, pulmonar, cutània i del sistema nerviós.

3. PROVES COMPLEMENTÀRIES

3.a) Si hi ha sospita clínica d’infecció parasitària, fem una determinació de PARÀSITS EN FEMTA recollits durant 3 dies. Si són negatius, es pot iniciar la bateria de proves analítiques per l’estudi d’eosinofília:

  • Serologies d’Echinoccocus granulosus (causa freqüent de quist hidatídic), Cisticercosi (T.Soleum) i Toxocara canis.
  • Repetir paràsits en femta (x3) a dies alterns, i determinar paràsits en orina/24h si procedeix de zona endèmica d’Schistosoma haematobium.
  • Cultiu larvari de Strongyloides a femta o serologia.
  • Gota grossa diürna o nocturna si procedeix en zones endèmiques de filàries Loa loa o Wuchereria bancroftii, respectivament.
  • Biòpsia d’epidermis per cercar filària tissular Onchocerca volvulus.
  • Cerca de cisticercosi i triquinosi en proves d’imatge (Rx, ecografia, TAC) si tot l’estudi anterior és negatiu.

3.b) Si no hi ha sospita clínica d’infecció parasitària, podem repetir l’hemograma en unes setmanes per confirmar l’eosinofília i, segons el context del pacient, ampliar l’analítica amb: IgE, VSG, PCR, urea, creatinina, filtrat glomerular, temps protrombina, AST, ALT, Bilirrubina, Fosfatasa alcalina, LDH, albúmina, calci, sodi, potassi, autoanticossos (ANA, ANCA, FR), ECA. Si sospitem afectació pulmonar, podem realitzar una Rx tòrax.

4. Davant la persistència d’eosinofília més enllà de tres mesos sense una causa clara, valorar derivació a Hematologia.

5. TRACTAMENT. Dirigit a la causa. En el cas de la sospita d’infecció parasitària, cal tenir en compte que en un 40% d’eosinofílies no s’arriba a cap diagnòstic etiològic. En aquesta situació és raonable realitzar un tractament empíric d’ampli espectre, sobretot en casos d’eosinofílies elevades i alta sospita de parasitosi (veure taula 2). El fàrmac més usat és l’albendazol 400mg/12h durant 3 dies.

En resum, l’eosinofília és més freqüent del que pensem a l’AP. És indispensable fer una correcta anamnesi i exploració física, així com plantejar-nos la realització de proves complementàries. Si no objectivem una causa secundària clara, caldrà repetir l’hemograma en 3 mesos i si persisteix derivar a Hematologia per estudi.

Paraules clau: eosinofília, infeccions parasitàries, aòpia, atenció primària.

Bibliografia

  • Jane Liesveld, Patrick Reagan. Eosinofilia. Hematologia i oncologia. Manual Merck. 2018.
  • Hannah Sims, Wendy N Erber. BMJ 2011;342:d2670.
  • Gleich GJ, Leiferman KM. The hypereosinophilic syndromes; current concepts and treatments. Br J Haematology 2009;145:271-85.
  • Raquel Hueso Ibáñez. Eosinofilia, a partir de un síntoma. AMF 2011;7(5):282286.
  • Francisco José Montoya Conesa, Marta Sendra Pons. Eosinofilia. AMF 2016;12(7):398-406

Citació
Autores: Campillo Casado, Esther; Ballarín, Àngels
Títol: Eosinofília en 3 minuts
Revista: APSalut. Volum 7. Número 1. Article 123
Data: 20 de gener de 2019

Barra lateral primària

Editorial

Butlletí APSalut, 10 anys

Autor: Albert Casasa Plana. Metge de família EAP Sardenya i Cap d’Estudis UDACEBA El desembre del … [+] about Butlletí APSalut, 10 anys

Totes les EDITORIALS

Entrevistes La Descoberta

LA desCOBERTA. Entrevista a Jaume Sellarès

Laura Aranalde. Comunicació en Salut “Els professionals sanitaris funcionen molt bé quan els delegues una responsabilitat i funcionen malament quan els fas treballar per reglament. Perquè és avorrit i no és creatiu. El més creatiu és agafar una persona que saps que és un bon professional i dir-li: tu que hi entens et responsabilitzes d’aquests […]

Totes les ENTREVISTES

Footer

Qui som

Normes de Publicació

Contacte

Administra les Cookies

Números Publicats

Recull Anual

Política de privadesa

Política de Cookies

Copyright © 2023 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra

0 shares