Anna Calvet, responsable de xarxes socials a l’EAP Sardenya
Tant si ets defensor/a com detractor/a del món digital, el que no pots negar és que aquest -encara que sigui de manera involuntària- té una influència notable en la teva vida. A les xarxes socials pots ser-hi o no ser-hi; pots utilitzar-les per presumir del teu cos fitness, per treure la teva faceta més artística o per simplement tafanejar la vida dels altres; però no pots menysprear el seu pes en l’època actual.
Els que treballem en el sector de la salut, també ens han obert un gran ventall de possibilitats. Ha sorgit una nova forma de compartir contingut, de comunicar-nos amb els nostres usuaris i entre professionals, i també d’interactuar amb els habitants, agents i entitats del lloc on treballem i/o vivim d’una manera increïblement fàcil i ràpida.
Però, en la meva humil opinió, crec que el factor crucial en tota aquesta revolució digital és la possibilitat d’establir un feedback. Ja no es tracta d’una comunicació unidireccional, de només dir la nostra sense esperar resposta. Ara elaborem continguts tenint sempre present que qualsevol persona pot dir el que pensa sobre el que estem escrivint… i al moment!
De fet, els/les Community Managers (aquells/es encarregats de gestionar una ‘comunitat online’) no volem que aquesta reciprocitat sigui només fruit de l’atzar. Aquesta és una de les nostres fites a les xarxes: volem saber què opinen els nostres seguidors, què els hi interessa, què els agrada i què no. En el meu cas particular, el meu objectiu -encara que pugui semblar una mica utòpic- és crear un vincle de confiança mútua que ens converteixi en una mena de gran família.
Tot això fa que les xarxes socials siguin unes grans aliades de la salut comunitària: ens permeten travessar els murs dels nostres centres sanitaris i arribar allà on la nostra feina diària no pot arribar. Ens ajuden a conèixer el nostre entorn, així com a obrir-nos a nous públics, difondre la nostra tasca i teixir noves aliances.
Malgrat tot, poder arribar a qualsevol persona del món és una arma de doble fil: ens dóna molta llibertat però també implica una GRAN responsabilitat. I encara més en el sector de la salut, en què un mal consell pot posar en joc la vida d’una persona.
Hem de tenir clar que en cap cas la nostra tasca pot excedir a la del personal sanitari. No es tracta de convertir-nos en una espècie de consulta virtual perquè ja hi ha espais dedicats a aquesta finalitat. Quan un/a pacient ens escriu per preguntar-nos sobre el seu cas en concret, és convenient adreçar-lo al professional que correspongui.
Els continguts que publiquem han de ser divulgatius i fiables, i han d’estar orientats a la promoció de la millora de la salut i el benestar de les persones. També és molt important que siguin consells genèrics. Com que no podem saber amb exactitud qui ens llegirà, les recomanacions no poden ser mai específiques, ja que no sabem la problemàtica individual de cada usuari: el que pot ser bo per una persona, pot no ser-ho per una altra.
Cal afegir que a banda d’un espai on poder oferir consells sanitaris, les xarxes socials són una eina fantàstica per difondre les activitats i els tallers comunitaris que s’organitzen des d’un centre, així com l’assistència dels professionals a cursos de formació, jornades, congressos, entregues de premis, etc. És una manera d’obrir les portes de casa nostra a la comunitat virtual per a què ens coneguin i se’n sentin part. I amb una miqueta de sort, s’animin a participar en la vida real!
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va redactar un decàleg molt útil de recomanacions per a l’ús de xarxes socials. Recordem-lo!
- A l’entorn digital en general i a les xarxes socials en particular són igualment vàlids els principis de l’ètica i la deontologia mèdica, així com les lleis que regulen la comunicació. La responsabilitat que es deriva d’un acte mèdic presencial és igual que la que es deriva dels continguts que es difonen a les xarxes socials.
- La informació als mitjans socials ha de ser clara, verídica, ponderada, comprensible, de qualitat i fiable. A més, ha de tenir un objectiu clar en benefici de la salut.
- El que es publica a través de qualsevol mitjà ha de garantir la privacitat i la confidencialitat de la informació relacionada amb els pacients (tant si és text com imatges). Cal assegurar-se que cap pacient no podrà ser mai identificat.
- Malgrat tenir l’autorització del pacient per revelar la seva identitat, no és obligatori fer-ho.
- Cal evitar donar consells directes a pacients a través de les xarxes. La informació que es difon no és equiparable a una consulta mèdica i, per tant, només hauria de ser divulgativa, informativa i de caràcter general.
- Cal evitar comentaris que puguin afectar negativament el prestigi de la professió mèdica.
- Cal tenir en compte que les crítiques a una institució sanitària, encara que puguin ser legítimes, poden perjudicar també les persones que hi són tractades i hi confien.
- Les discrepàncies entre metges no s’han de dirimir a l’espai públic ni poden comportar el desprestigi públic d’un company o companya de professió.
- A les xarxes socials, cal ser prudent amb la publicació de continguts, tant en àmbits professionals com personals.
- Cal tenir present que, per als pacients en particular i per a la societat en general, un metge o metgessa mai deixa de ser-ho.
Citació
Autora: Calvet, Anna
Títol: Xarxes socials: reptes i oportunitats per la salut comunitària
Revista: APSalut. Volum 7. Número 2. Article 130
Data: 8 de març de 2019
