Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“La Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya no l’haguéssim pogut muntar si no fos perquè estem treballant en una EBA i ens dóna molta flexibilitat de gestió”
A l’acabar la carrera de medicina Carles Brotons Cuixart va fer la residència de medicina de família. Després va estar 18 mesos als Estats Units fent un màster en salut pública i epidemiologia a la Universitat de Texas (UT), a Houston, 6 mesos en un centre coordinador d’assajos clínics i com a professor ajudant en el curs d’epidemiologia a UT. Instal·lat de nou definitivament a Catalunya va presentar la seva tesi doctoral a la UAB i va treballar com a epidemiòleg en diferents centres. Des del 2002 que treballa al CAP Sardenya com a metge de família, com a tècnic de salut de UDACEBA, i coordinant la Unitat de Recerca (UR) de l’EAP Sardenya.
El teu interès per la recerca… d’on sorgeix.
Em va influir molt el tècnic de salut pública que vaig tenir quan era resident, en Carlos Alberto González, un metge epidemiòleg argentí molt reconegut que vivia aquí des de feia anys. Ell va ser de les persones que em va motivar més per fer recerca en AP. I va ser llavors que vaig decidir anar-me’n a fer el màster en salut pública perquè podia aprofundir més en recerca clínica i recerca epidemiològica.
La Unitat de Recerca dins un Equip d’Atenció Primària. Com sorgeix.
No és gaire habitual que dintre d’un centre de salut hi hagi una unitat de recerca. Això ho he d’agrair molt al Dr. Sellarès qui amb visió de futur va apostar des del primer moment en professionalitzar la recerca. Una cosa és fer recerca d’una manera voluntarista, però si no es fa de manera professional aquesta motivació s’esgota. Teníem la infraestructura, teníem els projectes, teníem les idees… i ho vam tirar endavant. Des que vam començar a treballar a la UR el 2002 cada vegada hem tingut més projectes i ja està molt consolidada, amb personal propi per fer recerca, i hem participat en molts projectes nacionals i internacionals. I això ha donat peu perquè els residents de la Unitat Docent puguin rotar per la Unitat, estar exposats als diferents projectes que fem i a fer el seu propi protocol de recerca.
L’EAP Sardenya pel seu model de gestió com a EBA -equip autogestionat- té més possibilitats d’haver creat la Unitat de Recerca?
Absolutament. Això és impensable en un centre de l’ICS. Perquè tenir dues infermeres que només fan recerca, una bioestadística, jo mateix que puc treballar parcialment com a metge de família i coordinant la UR, i una altra metgessa que també està a temps parcial, no està previst en un centre on els recursos de personal són bàsicament assistencials. No està contemplat de cap manera que es contracti a un professional de manera indefinida per fer només recerca, una altra cosa és que alguns professionals tinguin algunes beques i puntualment puguin fer projectes a nivell del centre o que facin recerca fora d’hores.
Quin tipus de recerca feu principalment.
Fem recerca sobretot en la patologia més prevalent a l’atenció primària, i és una patologia que és molt variada, perquè a l’AP veiem des de malalties infeccioses a malalties agudes, malalties cròniques… Ens hem centrat molt en malalties com la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars però també hem fet assajos amb vacunes, asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica… és una recerca molt variada que reflecteix una mica les patologies que veiem a l’AP. Actualment estem treballant en 7-8 projectes, alguns en fase de reclutar pacients, d’altres fent seguiment, i tenim dos nous projectes internacionals a punt de començar.
La recerca és coparticipada?
Tenim vàries línies de recerca que tenen diferents fonts de finançament. Una és els assajos clínics amb la indústria farmacèutica, principalment assaigs Fase II, Fase III. Això vol dir que és per investigar una nova indicació d’un fàrmac que està aprovat o d’un nou fàrmac que encara no està aprovat. Aquests assajos normalment són multinacionals, hi participen diferents països.
Després tenim la línia d’estudis, que poden ser assajos clínics o no, que nosaltres en som els promotors i estan finançats per institucions públiques o societats científiques; com ara el Fondo de Investigación Sanitaria del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, beques del Departament de Salut de la Generalitat, beques de la Marató de TV3, de la Sociedad Española de Cardiología, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, de la Sociedad Española de Arteriosclerosis i de la Sociedad Española de Geriatria, entre d’altres.
El ritme de la recerca és oposat a la pressió assistencial del dia a dia del metge de família?
Tinc la sort que puc fer 50% de dedicació assistencial i 50% a la recerca. Per mi és la situació ideal perquè em permet fer les dues coses, m’agrada molt l’assistència i a més és una font d’idees per fer recerca després. No m’agrada estar allunyat de l’assistència perquè un s’allunya fàcilment de la realitat clínica i es perd una perspectiva més realista de les possibles propostes de recerca. Assistència i recerca es complementen molt bé.
Com caldria potenciar la recerca a l’Atenció Primària?
S’ha de professionalitzar. S’ha d’intentar que les persones que estan interessades en fer recerca i que ja tenen un bagatge assistencial donar-los l’oportunitat perquè puguin dedicar part del seu temps a la recerca. Com es fa a altres països europeus, metges sèniors que tenen interessos en docència, en recerca, en gestió clínica… poder-los lliurar part del seu temps assistencial i facilitar-los que puguin dedicar-se a aquestes tasques. Avui dia això no és fàcil en el sistema públic català, i espanyol en general.
I també pensar que la recerca a la AP existeix. Que és un tipus de recerca que no es fa a l’hospital, i que és molt específica de Primària. Tenim una perspectiva molt poblacional que no tenen a l’hospital. Des de les grans institucions públiques de recerca de Catalunya s’hauria d’incentivar més la recerca a l’AP, posar uns barems específics per l’Atenció Primària i així poder optar i competir a les diferents convocatòries de beques i ajuts.
Quins coneixements en recerca haurien de tenir tots els residents a l’acabar la residència?
Des d’UDACEBA el que ens interessa és que els residents tinguin una formació en saber desenvolupar un protocol de recerca. Des de desenvolupar un protocol d’un projecte de recerca (que no és fàcil, ja que has de dedicar moltes hores i revisar molt la literatura, justificar molts els objectius, la metodologia, etc…) que ho presentin al comitè d’ètica corresponent, corregeixin les esmenes del comitè d’ètica i un cop en tinguin l’aprovació, facin el projecte, el treball de camp. I ja com a nota excel·lent, els demanem que presentin els resultats en un congrés i després facin la publicació.
Aquesta experiència pensem que els pot ajudar molt en un futur si després volen fer un altre projecte de recerca o ser tutors de residents i orientar-los en la recerca. La teoria i els cursos estan a l’abast de tothom, però la part més pràctica, i d’arremangar-se per fer un mateix el protocol de recerca, i després fer el treball de camp pensem que és un bon aprenentatge.
Amb l’actual creixement d’UDACEBA preveieu potenciar la recerca als nous dispositius associats?
Créixer ens dona la possibilitat de poder oferir -que ja ho hem fet vàries vegades- projectes multicèntrics als diferents centres d’UDACEBA. Com més centres hi hagi més població tindrem i més solidesa li donarà al projecte. Potencialment ens afavoreix. D’altra banda, més centres també vol dir més logística, més organització, més pressupost, etc… és més complex. Però la balança compensa. L’esforç val la pena.
També és important dir que no estem sols, i que formen part d’una macroestructura de recerca, que és l’Institut d’investigacions Biomèdiques Sant Pau, del qual formem part el mateix hospital de Sant Pau, la UAB, la Fundació Puigvert, la col·laboració Cochrane, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, entre d’altres, i nosaltres representant a l’Atenció Primària. Nosaltres formem part de l’Institut des del començament, i la primera reunió que vam tenir amb ells l’any 2007 vam anar-hi amb l’estimat company que ens va deixar, el Dr. Josep Manuel da Pena, i jo mateix.
Possibilitats d’arribar a crear un “Centre de recerca UDACEBA” en un futur?
Per què no? No ho descarto sempre i quan hi hagin recursos i els centres es comprometin a fer una aposta a llarg termini. L’aposta que cal és forta i amb molta visió de futur.
L’investigador en primera persona
Com s’ha de ser per fer recerca? Hi ha un perfil professional predominant?
El perfil és un metge clínic amb inquietuds… és voler respondre preguntes que no estan contestades, sobretot en el camp de l’AP, i que poden tenir un impacte i una translació a la pràctica clínica. S’ha de tenir aquesta mentalitat de fer-te preguntes a la consulta i que diguis “això ho he de respondre fent recerca perquè no hi ha una altra manera de resoldre-les”.
En la vessant més espiritual què és la recerca?
Primerament és un acte de molta generositat per part dels pacients que volen participar en estudis de recerca. Això cal agrair-ho sempre. I des del punt de vista de l’investigador és solidaritat, en el sentit que busques respostes per millorar el món, de manera global. Et queda la satisfacció que amb el teu granet de sorra has pogut contribuir a ajudar i millorar l’atenció als pacients i en definitiva millorar la salut de la població.
Com et defineixes?
És difícil… però en Carles Brotons el que és primer és un metge de família. I després donada l’oportunitat que he tingut en la meva carrera professional, gràcies als meus mentors científics i de gestió, també em considero un investigador afortunat.
Què et queda per fer?
Des del punt de vista de recerca intento que la gent més jove que estem formant ja comencin a liderar projectes i publicacions… Espero poder formar gent per donar continuïtat a aquesta línia de recerca que hem obert a l’AP, que ha estat una línia pionera, reconeguda i que gràcies al tipus de gestió s’ha pogut fer. Poder donar el relleu, quan toqui, d’una manera consolidada i que tingui molt futur.
El cor de la recerca o la recerca des del cor?
La recerca des del cor perquè necessites tenir cor i passió per fer recerca, i per fer altres coses òbviament.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Carles Brotons
Revista: APSalut. Volum 7. Número 5. Article 148
Data: 5 de desembre de 2019
