Autors: Gissellth Garcia Mora, MIR medicina de família i comunitària. Karla Rocio Salas Gama, Especialista nefrologia i en medicina preventiva i salut pública. Carles Brotons, metge de família. Carolina Requeijo Lorenzo, Especialista en medicina Interna i en medicina preventiva i salut pública
Objectiu
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció per millorar l’adequació del tractament per a l’osteoporosi en dones post-menopàusiques ateses en un centre d’atenció primària (CAP) abans i després d’una intervenció.
Material i mètodes
Estudi quasi-experimental de tipus abans-després d’una intervenció en un CAP a dones post-menopàusiques amb diagnòstic d’osteoporosi en la història clínica o amb sol·licitud de densitometria o en tractament amb bifosfonats actiu.
Es va seleccionar una mostra aleatòria de 106 pacients en el primer tall i de 107 en el segon tall després de la intervenció, dels quals es van recollir variables sociodemogràfiques, clíniques i de tractament.
La intervenció va consistir en realitzar una sessió clínica als metges del CAP i de l’hospital de referència, presentant resultats de la primera anàlisi d’adequació, a més d’afegir avisos en la història clínica del CAP sobre els criteris de tractament amb bifosfonats i inclusió d’un enllaç pel càlcul de risc amb el Frax.
Es van considerar raons de potencial inadequació:
- L’inici de tractament farmacològic en pacient sense antecedent de fractura per fragilitat i risc baix o amb risc mitjà-alt sense DMO prèvia.
- L’inici no justificat amb un altre fàrmac que no sigui Alendronat.
- Més de 5 anys de tractament amb bifosfonats o més de 3 anys en el cas de Zolendronat en dones sense antecedents de fractura prèvia per fragilitat.
Es van comparar les proporcions mitjançant la prova de khi al quadrat, i l’anàlisi es va realitzar amb el programa estadístic STATA. El projecte va comptar amb l’aprovació del CEIC.
Resultats
L’edat mitjana de la població pre i post-intervenció va ser de 75 (de 10,6) i 74 (de 11,3) anys, respectivament.
Després de la intervenció:
- El grau d’adequació del tractament va passar del 53,4% al 72,3% (p <0.01)
- El registre d’antecedent personal de fractura per fragilitat va passar del 51% al 63% (p <0.01)
- La utilització d’eines per calcular el risc va passar del 10% al 30% (p <01)
- La inadequació de la durada del fàrmac va disminuir d’un 19% a 11% (p <0.01)
Conclusió
Una intervenció a metges de l’àmbit de l’atenció primària i de l’hospital de referència, al costat de recordatoris informàtics en les històries clíniques ha demostrat millorar l’adequació en l’ús de bifosfonats per al tractament de l’osteoporosi en dones post-menopàusiques ateses en un CAP.
Citació
Autors: Garcia Mora, Gissellth; Salas Gama, Karla Rocío; Brotons, Carles; Requeijo Lorenzo, Carolina.
Títol: Avaluació de l’adequació de l’ús de bifosfonats per al tractament de l’osteoporosi en dones postmenopàusiques ateses en un centre d’Atenció Primària
Revista: APSalut. Volum 7. Número 5. Article 147
Data: 10 de desembre de 2019
