Autora: Anissa Lamzabi Bou. Mediadora intercultural i administrativa EAP Vic (CAP El Remei)
La mediació intercultural pretén desenvolupar vincles de sociabilitat entre persones de diferents cultures que resideixen al mateix territori. És un recurs que actua com a pont amb la finalitat de facilitar les relacions, fomentar la comunicació i promoure la integració entre persones o grups que pertanyen a una o vàries cultures.
La mediació en sanitat permet que la relació que s’estableix entre el personal sanitari i el pacient sigui més ràpida, fluida, preventiva, amb menys desgast emocional i amb un acord per a tots. Alguns professionals sanitaris consideren que les visites són massa llargues.
Quins són els objectius de la mediació?
- Transmetre missatges positius a favor de la convivència multicultural i de la diversitat.
- Col·laborar en la promoció d’actituds, conductes, canvis socials que rebutgin la discriminació cultural.
- Promoure programacions interculturals en què es vegin reflectides les diferents cultures per facilitar la comprensió i el diàleg entre elles.
Per què serveixen les intervencions en mediació?
- Optimitzar la consulta.
- Oferir una atenció integral a tots/es els/les pacients sigui quina sigui la seva procedència.
- Preservar la confidencialitat dels/les nostres pacients durant el seu procés assistencial als centres.
- Dur a terme una educació sanitària diàriament a través de la demanda tant dels/les professionals com dels/les pacients.
- Ajudar a obtenir resultats facilitadors per a la comunicació, la convivència i la integració de la població nouvinguda de la manera menys traumàtica i conflictiva.
I pel que fa el mediador, quines característiques ha de tenir?
- Ha de ser capaç de transmetre missatges clars i comprensibles, així com conèixer expressions, frases fetes i llenguatge no verbal dels grups de persones amb qui ha d’intervenir.
- Conèixer les dues cultures amb profunditat, per poder unir, apropar, baixar tensions i aconseguir que hi hagi una comunicació real entre ambdues parts.
- Tenir un domini de les dues llengües, en cas que es parlin llengües diferents.
- Ser responsable, confidencial, facilitador de la comunicació, imparcial i dinamitzador.
- Ser imparcial entre ambdues cultures, i intentar aconseguir un resultat positiu per les dues parts diferents.
Però… quins són els límits de la mediació?
- Ser bicultural no implica ser culturalment competent. La competència cultural requereix habilitats en la interacció intercultural i, com s’ha assenyalat, implica també competències cognitives, tècniques i d’actituds.
- El perill està relacionat amb el fet que el mediador pertany tant al món del pacient com al món del metge, això fa que sigui fàcil que els interlocutors tinguin un vincle més fort amb el mediador que entre ells i que la relació metge-pacient quedi en un segon pla.
- El mediador ha de ser capaç d’evitar que el pacient o el professional sanitari connectin amb ell enlloc de fer-ho entre ells.
Recordem que el concepte de la humilitat cultural és clau aquí, ja que ser realment competent culturalment requereix un esforç, compromís i dedicació que perdura tota la vida.
Citació
Autora: Lamzabi Bou, Anissa
Títol: Per una convivència multicultural saludable: cal mediació
Revista: APSalut. Volum 8. Número 1. Article 152
Data: 2 de març de 2020