Autors: Nariman Chahboun, Violeta Uriach, Lluís Cuixart. MFiC EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de flor)
Cas clínic presentat com a comunicació oral al congrés SEMFyC 2019
Home de 31 anys sense antecedents patològics d’interès ni hàbits tòxics, que acudeix al nostre centre d’atenció primària per febre de fins a 39’5ºC de quatre dies d’evolució. La febre s’acompanyava de calfreds, miàlgies i marcada astènia. Nega altra clínica acompanyant.
El pacient explicava un viatge al Nepal, feia dos mesos, on va presentar vòmits i diarrea autolimitats que van durar cinc dies. Havia realitzat la profilaxis per Febra Tifoidea.
A la visita, el pacient està normohidratat i normocolorejat. Eupneic a l’aire. Temperatura axil·lar de 38’4ºC . Regular estat general. Presenta amígdales eritematoses sense plaques de supuració. No es palpen adenopaties cervicals ni supraclaviculars. No dolor a percussió de sins. Auscultació cardíaca: tons rítmics, amb lleu taquicàrdia, no s’ausculten bufs ni fregaments. Auscultació pulmonar: murmuri vesicular conservat sense agregats. Abdomen tou i depressible, no es palpen masses ni megàlies, no dolorós a la palpació, no defensa, no signes d’irritació peritoneal. Peristaltisme mantingut. Punypercussió lumbar bilateral negativa. Exploració neurològica sense focalitats agudes. Cap troballa a destacar.
Analítica de sang urgent on es detecta plaquetopènia i leucopènia.
Donada la febre mantinguda, el regular estat del pacient i l’alteració analítica, sense una focalitat clara, es decideix derivar al pacient a urgències per complementar estudi, sospitem que el quadre podria estar relacionat amb el viatge recent.
A urgències de l’Hospital de referència es realitza una radiografia de tòrax i abdomen, coprocultiu, hemocultiu, gota grossa i sediment d’orina que resulta tot negatiu.
Es realitza analítica amb proteinograma normal i serologies de dengue, chikungunya, zika, citomegalovirus, Epstein Barr, Lyme, Brucella, febre tifoidea, toxoplasma, HIV, sífilis, hepatitis A, B i C i totes van resultar negatives.
S’alta al pacient amb tractament simptomàtic i s’orienta el quadre com una virasi. S’expliquen normes de reconsulta i signes d’alarma.
Dos dies després, el pacient reconsulta al nostre centre d’atenció primària per persistència de la clínica. Es rehistòria al pacient. Té parella estable i tancada. Ell treballa de mestre infantil en una escola amb nens de 3-5 anys. No té animals domèstics.
En aquest punt, havent descartat moltes de les etiologies possibles, se sospita de neoplàsia, causa reumatològica o infecció per Parvovirus B19, aquesta darrera etiologia, se sospita principalment pel contacte estret i freqüent que el pacient té amb nens/es. Pel que es realitza analítica de control amb ANA, Factor reumatoide que són negatius i serologia Parvovirus B19 que resulta positiva.
Es manté el tractament simptomàtic, i el pacient millora. Els símptomes s’autolimiten a les 48 hores. Es programa una analítica de control unes setmanes després, amb normalització de la bicitopenia.
L’infecció per Parvovirus B19 és molt típica durant la infantesa, s’anomena la cinquena malaltia. És una infecció vírica molt contagiosa que es transmet per gotetes emeses al tossir o esternudar. També es pot transmetre d’una dona embarassada al seu fetus, en aquest cas podria comportar un risc que cal avaluar individualment.
En general genera quadres poc greus de refredat, congestió nasal, odinofàgia, febreta, dolors musculars astènia, dolors articulars sobretot de genolls i canells. Passada una setmana, aquests primers símptomes desapareixen i pot aparèixer un rash característic distintiu de la cinquena malaltia. Aquest acostuma a iniciar-se a nivell de la cara, es diu que sembla que al nen/a li hagin fet una «bofetada» també es pot desenvolupar una erupció lleugerament sobreelevada a nivell de tronc i extremitats superiors que pot estendre’s posteriorment a nivell d’extremitats inferiors. Passats uns 7-10 dies el rash desapareix tot i que en alguns casos, pot aparèixer de nou dies o setmanes després, sobretot quan el nen/a augmenta de temperatura, al fer exercici, prendre el sol o banyar-se.
Una de les complicacions rares, però que cal tenir present, és l’aplàsia medul·lar, especialment important si el pacient té antecedents d’anèmia. En el cas de presentar-se, es recomana fer seguiment analític per controlar la normalització de l’hemograma.
El període d’incubació des de l’exposició a l’aparició dels símptomes és de 4 a 14 dies. El rash apareix a les dues o tres setmanes després de la infecció. Quan hi ha el rash, el pacient ja no és contagiós.
És una malaltia poc freqüent en adults, pel que els metges/esses de família poden no pensar-hi en un primer moment. El/la metge/essa de família és bàsic en el diagnòstic i el seguiment d’aquest tipus d’infeccions, ja que la sospita s’estableix mitjançant les característiques comunitàries i familiars del pacient. En aquest cas, un adult en contacte constant amb nens i nenes. El/la metge/essa de família doncs és clau pel diagnòstic, tractament i seguiment tant a curt com a llarg termini.
Citació
Autors: Chahboun, Nariman; Uriach, Violeta; Cuixart, Lluís
Títol: I aquesta febre, d’on ve?
Revista: APSalut. Volum 8. Número 1. Article 150
Data: 9 de març de 2020
