Autora: Àngels Ballarín Castany. Metgessa de família i tutora EAP Vic (CAP El Remei)
Fa dies que un allau de xifres crues difícils d’entendre i pair ens espera només despertar-nos. De sobte sembla que hem descobert la vulnerabilitat de l’existència en aquest món privilegiat. Temps d’incertesa i de pors. Sens dubte moment històric per la medicina. També temps d’oportunitats.
D’aquesta situació aprendrem segur sobre el maneig de les epidèmies i la salut pública en majúscules, però de manera contraposada a tot això, des d’aquí convido a fer un exercici d’introspecció i reflexió sobre les reaccions íntimes de les persones, incloent-hi també les nostres, les dels professionals sanitaris.
I hi convido perquè aquest és un moment ideal per posar a la pràctica l’essència de la nostra especialitat. De fet els professionals de la Medicina/Infermeria Familiar i Comunitària som els especialistes en la persona i el seu entorn, de la manera més holística i en el sentit més ampli possible, i si una cosa hem de saber gestionar en el nostre dia a dia és la incertesa.
Ara tenim el deure i la responsabilitat d’ajustar la por al risc real, explicant les mesures necessàries sense caure en alarmismes. Caldrà fer lectura crítica de les muntanyes informatives que arriben per diferents canals i escollir bé. També haurem de gestionar la nostra, de por. La por de passar a ser pacients, la por de no fer-ho prou bé, la por a allò desconegut.
Els nostres pacients han de saber que hi som i que hi serem i s’han de sentir segurs. Però els hem de poder transferir l’autocura quan aquesta és suficient. És hora de l’apoderament i de sentir que tots anem a la una: població, professionals, experts i autoritats sanitàries. Haurem de treballar en equip de manera coordinada i interdisciplinària deixant de banda els egos sempre tan prescindibles.
Per altra banda tenim l’oportunitat de potenciar formes de comunicació alternatives que potser descobrim igual d’eficaces i molt més eficients. L’obligada immersió en el món virtual ara que hem de renunciar a les reunions amb companys podria tenir continuïtat en el futur. Quantes vegades hem pensat que perdíem temps i energia en desplaçaments innecessaris… També el medi ambient ens ho agrairia.
Se’ns demana disponibilitat i accessibilitat, renunciar a activitats formatives presencials i optimitzar les mesures protectores per minimitzar el risc de contagi amb l’objectiu de mantenir-nos útils. Això posa de relleu el nostre sentit de la responsabilitat i la voluntat de servei. Valors imprescindibles. Ens sabem, i ens saben, peça imprescindible del sistema.
I encara hi afegiria una última cosa importantíssima: tot això, a poder ser, sense perdre l’alegria!
Citació
Autora: Ballarín Castany, Àngels
Títol: Reptes i oportunitats de la pràctica diària. Ara toca coronavirus
Revista: APSalut. Volum 8. Número 1. Article 149
Data: 11 de març de 2020
