Laura Aranalde. Comunicació en Salut
La crisi sanitària Covid-19 ha estat una època dura pels professionals de la salut i també des d’un punt de vista epidemiològic. En parlem amb el Dr. Carles Brotons, tècnic en salut pública i epidemiòleg de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya.
“Ha estat tota una experiència que no sé si tornarem a viure, però segurament si hi ha algun rebrot o una nova onada almenys estarem més preparats i ens podem anticipar més. Com a epidemiòleg ha estat una oportunitat única per poder fer el seguiment i rastreig dels casos i a nivell de recerca hem pogut dur a terme nous projectes”.
“Ens ha tocat viure directament aquesta època sense passar per la part teòrica, perquè no la teníem. Hem hagut d’improvisar, anticipar-nos, anar canviant… però ha estat l’única manera de sortir-ne. Ens hem hagut d’adaptar i posar en marxa dia a dia, minut a minut, els diferents canvis que han anat sorgint, tant assistencials com epidemiològics”.
“Espero que hagi estat una lliçó de cara al futur i que hi hagi més inversions no només en sanitat sinó també en salut pública. En els últims anys la salut pública ha estat poc finançada i amb poc suport en general, i amb la pandèmia s’han vist clarament els dèficits existents”.
-ENTREVISTA-
Pregunta (P)- En el moment que es detecten casos a Catalunya, us activeu amb antelació des de la Unitat de Recerca respecte la resta de CAPs?
Resposta (R)- Des d’un punt de vista assistencial tothom va respondre més o menys al mateix temps, perquè també teníem les ordres del Departament de Salut. Ara bé, la Unitat de Recerca ens ha permès poder oferir d’una manera molt actualitzada les nostres dades, de possibles pacients, de pacients confirmats, de contactes, d’ingressos hospitalaris, de professionals sanitaris positius… Tot el personal de recerca ens hem bolcat a fer aquesta tasca epidemiològica amb la major exhaustivitat i fiabilitat possible de les dades que anàvem recollint.
P- Prevenció i seguretat dels residents.
R- També ens hem transformat en una unitat de medicina del treball, o de salut laboral. Els residents com a personal contractat per la Unitat Docent estan dins del nostre àmbit d’actuació, i per tant, des del primer moment hem vetllat per ells. Si algun tenia símptomes compatibles amb el virus o algun contacte molt estret, nosaltres ens ocupàvem de fer-li les proves per si havia positivitzat. Des del començament de l’epidèmia hem fet el seguiment i la baixa i l’alta laboral segons corresponia, a tot l’equip professional i a tots els residents de la Unitat Docent.
P- Com ho han viscut els residents?
R- Tenien cert grau d’angoixa, quan tenien símptomes, pensant que podien estar infectats. Però certament cap dels positius ha tingut complicacions i han evolucionat molt bé.
Amb les trucades de seguiment de la Covid-19 també els donàvem suport. Els residents han estat satisfets de la tasca que hem fet, sobretot de la rapidesa en què hem actuat, ja que en el moment que han presentat algun símptoma els hem fet la prova el mateix dia o l’endemà. Ara els oferim que vinguin a fer-se la prova cada 15 dies. Hem establert aquest protocol i els anem citant per veure si algú ha positivitzat sense símptomes, ja que 1/3 de les persones infectades són asimptomàtiques.
P- Crisi sanitària, punts a favor i en contra.
R- A nivell global, crec que el confinament s’hagués hagut de fer una o dues setmanes abans i també prohibir actes multitudinaris. Un altre punt, són els equips de protecció. Al començament no en teníem i l’exposició dels professionals era molt alta, d’aquí que el número de professionals infectats al nostre país hagi estat tan alt.
A nivell de centre i de l’entorn, Salut Pública han estat desbordats i no han pogut donar la resposta que esperàvem. Des dels CAPs hem hagut d’avançar-nos i sobreactuar, assumint part de la tasca que ells no han pogut fer.
El punt més fort d’aquesta epidèmia ha estat l’actuació dels professionals sanitaris. Tothom s’ha bolcat d’una manera desinteressada i pel bé comú, treballant dies, nits, dissabtes i diumenges, no hi havia hores. En moments com aquests pots comptar amb la gent. Independentment d’ideologies, opinions,…
Des del CAP Sardenya concretament hem pogut donar una resposta molt ràpida, hem pogut fer proves i testar els casos possibles, a més de fer algun estudi. Aquest ha estat un punt fort al nostre centre.
P- Estudi de prevalença poblacional de seropositivitat al SARS-CoV-2 realitzat al Baix Guinardó i immunitat de grup.
R- Vam tenir l’oportunitat de fer un estudi de prevalença, no n’hi havia cap fet fins al moment, i ho vam fer. El resultat del nostre estudi inicialment pensàvem que es podia extrapolar a altres barris semblants al Baix Guinardó, però després va resultar que l’estudi de seroprevalença fet dues setmanes més tard a tot l’estat espanyol va donar exactament el mateix resultat que el nostre estudi.
El confinament ha tingut el seu efecte. Els estudis realitzats donen una seroprevalença baixa, d’un 5.5%. Això vol dir que no hi ha hagut més contagis ni s’ha infectat tanta gent però per altra banda també hi ha una bossa gran de població que encara no ha estat exposada i que podria estar-ho en un futur si no es prenen les mesures necessàries de distància, mascareta, rentat de mans, i evitar les aglomeracions.
P- Teniu previst algun altre estudi relacionat amb la covid-19.
R- Cal aprofitar la conjuntura. Tenim molts bons registres dels nostres pacients. D’aquí la idea de fer un estudi dels pacients crònics (covid i no covid) dels diferents CAPs de la Unitat Docent, per conèixer quin ha estat l’impacte de la pandèmia en ells i poder actuar sobre els que més ho necessiten. Això seria molt formatiu pels residents, per conèixer el maneig de les patologies cròniques. També en l’aspecte assistencial, perquè segons els resultats caldrà prendre unes determinades mesures assistencials i des del punt de vista de recerca, per recollir i analitzar dades i adquirir un bagatge en recerca.
Un segon estudi previst seria fer una cohort de pacients infectats de la covid19 dels diferents centres docents. Identificar els pacients, el seu perfil de risc, símptomes, possibles complicacions, ingressos hospitalaris… i fer una cohort de seguiment amb tota aquesta informació. Ara no sabem encara quines poden ser les conseqüències o les seqüeles a llarg termini d’aquests pacients. A primària tenim un espectre molt ampli dels pacients amb covid-19 que no tenen a l’hospital i això ens permet fer un seguiment en el temps i avaluacions periòdiques, per veure el seu pronòstic, possibles seqüeles, valorar la seva salut mental, qualitat de vida…. La idea és que aquest projecte sigui una línia de futur, on volem que s’involucrin tutors i residents. Si tenim una cohort gran podem treure informació molt interessant des del punt de vista científic.
P- Com us prepareu pel demà.
R-Estarem molt pendents de les dades de contagis i possibles brots, que ens faran actuar d’una manera o altra. Ara estem més preparats. A la mínima que tinguem indicis actuarem.
P- Es potenciarà el perfil dels epidemiòlegs a l’AP.
R- En tot cas ha de ser una persona versàtil, que doni suport a la recerca, i participi de les activitats pròpies del centre, i que en un moment determinat si hi hagués un brot o una altra onada, òbviament hauria de ser la persona referent del centre, sobretot en el temes relacionats amb la salut pública i la vigilància epidemiològica.
El pitjor d’aquest virus…
Hem hagut de viure tantes situacions dolentes durant aquesta pandèmia… Hi ha hagut moments molt intensos, molt durs, amb molta tensió, amb els propis pacients i amb els familiars, sobretot quan estaven ingressats i no els podien visitar, i això ha estat el més dur des d’un punt de vista humà i emocional.
Des del punt de vista de la malaltia en si, la incertesa que encara avui tenim sobre com evolucionarà des del punt de vista epidemiològic i com evolucionaran els casos a nivell individual, si tindran seqüeles o no. Això ens crea angoixa a nosaltres i als pacients. Queden molts dubtes pendents de resoldre…
Per sort tinc el suport de l’equip, tothom està compromès, hi ha molta cooperació i solidaritat. I això et fa treure energia d’on sigui.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: Entrevista al Dr. Carles Brotons
Revista: APSalut. Volum 8. Número 2. Article 157
Data: 5 de juny de 2020
