Autor: Albert Casasa Plana. Cap d’Estudis UDACEBA i Metge de família EAP Sardenya
La fase aguda
La previsió dels efectes de la pandèmia sobre el sistema sanitari va desencadenar un seguit de canvis als centres sanitaris que van repercutir en tots els serveis i professionals sanitaris. A primera línia de foc, els residents de totes les especialitats. Van deixar de fer les rotacions que tenien previstes i durant tot aquest temps van estar al servei del sistema per col·laborar en l’engranatge de la lluita contra la pandèmia.
Ha estat un parèntesi de la formació reglada, organitzada i escrita en els programes. Però no ha estat un parèntesi en la formació.
L’aprenentatge d’habilitats i coneixements ha estat ràpid i intens. No estava al llibre del programa de l’especialitat, el Coronavirus no existia, però moltes competències si: mesures preventives, enquestes epidemiològiques, treball en equip interdisciplinari, comunicació metge-malalt, organització de la gestió, patologia respiratòria aguda, atenció a la gent gran, detecció de necessitats socials i un llarg etcètera que cadascú qui ho ha viscut pot afegir segons la seva experiència.
Institucionalment s’ha volgut cobrir aquest temps amb una rotació nova, inventada (rotació COVID), els objectius de la qual, òbviament s’han escrit a posteriori, i la tutorització ha estat relativa.
També queda per la reflexió el sistema de supervisió dels residents (per cert professionals amb títol per exercir autònomament) habitualment sobreprotector, que quan convé salta pels aires.
La fase de convalescència
I totes les rotacions que no s’han fet durant aquest període?
El neguit dels residents és perdre formació a causa d’això. Però s’ha d’individualitzar i tornar a l’origen del programa: el que és important és l’adquisició de competències i no on s’adquireixen, així que en alguns casos es pot resoldre el buit d’aprenentatge d’altres maneres, a l’atenció primària, amb cursos on-line o tallers ad hoc.
L’experiència ha suposat també donar suport de manera diferent als equips d’atenció primària. La integració ha estat immediata i la predisposició dels residents ha adaptar-se als canvis digna de ser mencionada.
El teletreball no és nou (la visita telefònica era habitual però minoritària abans), però pels residents quedar-se sol a casa, i resoldre dubtes sense la supervisió immediata ha estat tot un repte. Alguns s’han espavilat amb formes molt interessants d’aprenentatge entre iguals: a través de xarxes segures, en grups de residents, resolent preguntes clíniques online i al moment.
També ens ha calgut a tots aprendre noves habilitats en temps rècord, per exemple l’ecografia pulmonar. És un exemple que ens fa reflexionar: les habilitats del programa de l’especialitat no sempre es poden assolir totes durant el període de residència. Per desgràcia, a la pràctica diària i tal i com està organitzat el sistema no ens toca a nosaltres com a metges de família realitzar totes les tasques que ens pertoquen. Però el que és important és conèixer-les i saber-les adquirir quan faci falta.
La relació tutor-resident clàssica s’ha ressentit: no hi ha la convivència física, l’”espai“ tutor-resident està dissolt.
Dins del món virtual, en canvi, la relació amb tot l’equip és més intensa i l’empoderament més ràpid. Cal una bona coordinació per fer bé les coses i evitar errors que puguin afectar als pacients.
Alguns canvis quedaran; teletreball, sessions online multicèntriques. Serà més fàcil reunir-se sense necessitat de desplaçament.
Però l’essència de l’atenció familiar i comunitària queda, i hem d’aprofitar l’oportunitat per fer millor el seu aprenentatge.
Citació
Autor: Casasa Plana, Albert
Títol: Docència en temps de COVID-19
Revista: APSalut. Volum 8. Número 2. Article 156
Data: 10 de juny de 2020
