Autora: Núria Nadal Olivé. Metgessa de família EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor)
Hem viscut una crisi sanitària sense precedents que ens ha servit per evidenciar molts dèficits, però també per posar de manifest el potencial de resposta que tenim davant les adversitats i la capacitat de reinventar-nos. L’Atenció Primària ha estat un gran mur de contenció virtual. Virtual en tots els sentits: per un costat perquè poc se n’ha parlat en els mitjans de comunicació i per altra banda, perquè gràcies a l’atenció telemàtica hem pogut fer un seguiment estret de tots els casos sense perdre la longitudinalitat i realitzant una gran contenció que ha permès que els hospitals no es col·lapsessin encara més.
I és que els professionals de l’atenció primària tenim una alta capacitat d’assumir noves competències, només cal veure com ha canviat la nostra feina només en els últims 10 anys. Anem adquirint el maneig de més malalties cròniques i de pacients amb alta complexitat, a la vegada que aprenem noves habilitats com són la cirurgia menor, les infiltracions, la dermatoscòpia o l’ecografia.
L’ecografia és una tècnica innòcua, dinàmica, econòmica, de fàcil accés (si es disposa d’ecògraf, òbviament) i que ens permet avaluar radiològicament a la vegada que ho fem clínicament. L’ecografia pulmonar concretament és una exploració relativament nova (el primer i únic consens internacional1 es va realitzar el 2012) i que està en ple creixement, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària on s’han realitzat molt pocs estudis i encara està per veure tot el que ens aportarà en un futur. A diferència d’altres ecografies, té una corba d’aprenentatge molt ràpida ja que la tècnica és molt senzilla i no requereix d’experiència prèvia en altres ecografies. Això és així, perquè el que fem en aquesta exploració és mirar una estructura com el pulmó que està plena d’aire (l’enemic etern de l’ecografia) i per tant no veurem una imatge real sinó que el que veiem són els artefactes que genera aquest aire. L’objectiu principal durant l’exploració serà el de diferenciar entre tres patrons:
- Patró A (airejat): l’identifiquem per la presència de línies A, que són un artefacte que ens indica la presència d’aire. Pot ser compatible amb la normalitat, però també amb algunes patologies com el pneumotòrax.
- Patró B (intersticial): l’identifiquem per la presència de línies B, que és un tipus d’artefacte que ens indica la presència d’edema pulmonar, que pot estar present en múltiples malalties que tinguin un component intersticial (edema agut de pulmó, contusió pulmonar, malaltia intersticial difusa…)
- Patró C (consolidació): en aquest patró ja veurem una imatge real i estructurada, no es tracta d’un artefacte ja que precisament el que no hi ha és aire. És el cas de les pneumònies.
En el cas de la COVID-19, s’ha vist que quan hi ha afectació pulmonar té una distribució apedaçada i les imatges de radiografia de tòrax convencional són difícils d’interpretar. L’ecografia pulmonar presenta una sensibilitat entre el 85 i el 90% segons dues revisions sistemàtiques2,3 per detectar pneumònia, molt superior a la que presenta la radiografia simple i ens permet realitzar un cribratge des de l’atenció primària molt més àgil. Sobretot en casos com el nostre centre on les radiografies les realitzem en un centre extern. Vam establir un circuit que consistia en detectar aquells pacients amb risc d’afectació pulmonar (i per tant amb risc de presentar quadres clínics greus) i realitzar-los en menys de 24h una ecografia pulmonar a la vegada que realitzàvem una exploració física bàsica i presa de constants vitals, que ens permetia establir el risc d’afectació pulmonar en una mateixa visita, minimitzant el moviment del pacient i prioritzant la derivació hospitalària només d’aquells pacients que ho necessitessin. Vam realitzar unes 80 ecografies pulmonars i la majoria dels pacients derivats van requerir ingrés hospitalari. En canvi, la majoria de les ecografies compatibles amb la normalitat no van presentar complicacions posteriorment. En conclusió, ha estat una excel·lent eina de cribratge per l’atenció primària en els casos sospitosos de COVID-19.
Des del punt de vista personal, dins de la incertesa que ens va envoltar durant les primeres setmanes de la pandèmia, on el protocol canviava cada 3 dies i la contenció per via telefònica ens donava una sensació d’inseguretat extrema, el circuit que vam organitzar per la realització d’ecografia pulmonar en els casos de sospita de pneumònia ens va permetre establir una mica de calma i generar més tranquil·litat als pacients que no presentaven signes d’alarma. Esperem que no hi hagi un rebrot, però si passa estem segurs que podrem respondre de manera molt més eficient i segura, gràcies a les eines que ens han ajudat durant aquest «primer brot», com és el cas de l’ecografia pulmonar.
BIBLIOGRAFIA
- G Volpicelli, M Elbarbary, M Blaivas, D Lichtenstein, G Mathis, et al. International evidence-based recommendations for point-of-care lung ultrasound. Intensive Care Med (2012) 38:577–591 DOI 10.1007/s00134-012-2513-4
- Xia Y, Ying Y, Wang S, Li W, Shen H. Effectiveness of lung ultrasonography for diagnosis of pneumonia in adults: a systematic review and meta-analysis. J Thorac Dis 2016;8(10):2822-2831. doi: 10.21037/jtd.2016.09.38
- Alzahrani et al. Systematic review and meta-analysis for the use of ultrasound versus radiology in diagnosing of pneumonia. Crit Ultrasound J (2017) 9:6 DOI 10.1186/s13089-017-0059-y
Citació
Autora: Nadal Olivé, Núria
Títol: El paper de l’ecografia pulmonar en la covid-19
Revista: APSalut. Volum 8. Número 2. Article 155
Data: 12 de juny de 2020
