Centre Municipal de Salut Comunitària de Villaverde (CMSC Villaverde). En busca i captura del segon cognom de la nostra especialitat

Autora: Anna Fuentes Lloveras. EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor).

Villaverde és l’últim dels districtes que es va annexionar a la ciutat de Madrid, i segons m’explica la Carmen Ramos (treballadora social de CMSC Villaverde i la que serà la meva tutora durant tot aquest mes de rotació externa) formar part d’aquesta ciutat els ha fet molt mal ja que són els oblidats del sud de la capital. Sembla ser, que a l’hora d’acordar els pressupostos de la ciutat sempre hi ha altres prioritats. Això m’ho explica mentre estem assegudes al seu cotxe fent el tour per conèixer el districte. La Carmen n’és veïna de tota la vida i amb els dos primers minuts, de les dues hores que durarà la visita, intueixo que no puc tenir millor guia que ella. Té un ampli coneixement del territori. M’ensenya tots els punts forts de la zona, que per sort també n’hi ha molts, però també me’n mostra tots els problemes que em deixen entreveure la gran feinada que queda. Té facilitat de paraula i com si d’una novel·la es tractés em posa al dia del passat i present dels diferents barris que conformen el districte. Em porta a veure tots els “punts calents” on actualment hi ha conflictes actius, i no avancem cap a la parada següent fins que em fa entendre com és que s’ha arribat a les tensions actuals i quins són els diferents agents que en formen part. Té una ment privilegiada capaç de visionar i entendre tots els punts de vista, podria dir que té un màster en empatia i això li permet veure els problemes sense encallar-s’hi i sabent com i què necessiten les diferents parts per a tirar endavant, i és per això, que tothom la coneix i se l’estima. Amb ella, que és l’ànima del CMSC de Villaverde, i amb aquesta coneixença del territori, estic preparada per afrontar-me a aquest mes de rotació externa que estic segura que serà una gran experiència docent i personal.

Amb l’emoció de la redacció de la meva primera incursió en el districte m’he oblidat d’explicar el què us deveu estar preguntant totes: què és un Centre Municipal de Salut Comunitària (CMSC)? Doncs aquest centre forma part d’una xarxa de centres de salut pública i comunitària de l’ajuntament de Madrid. Amb els diferents canvis de govern la C de comunitària va apareixent i desapareixent, elles reivindiquen sempre que la comunitària no hauria de tenir bandera política i que s’hauria de considerar important en totes les ideologies, però com en moltes altres coses no són escoltades i els hi van canviant el nom. A aquests centres d’arreu de la Comunitat de Madrid on hi treballen administratius/ves, treballadors/es socials, metges/ses especialistes en ginecologia, medicina familiar i comunitària i psiquiatres, infermers/es, llevadors/es, psicòlegs/gues, auxiliars sanitaris, personal de neteja, artistes i jardiners/eres entre d’altres, les professions i els mèrits personals queden desdibuixats per passar a formar part d’una amalgama que s’adapta a les necessitats de cada entorn per a millorar la salut de la població de la zona. Les paraules que més empren per a descriure la seva feina són: prevenció (de patologia mèdica, de situacions socials complicades, d’addiccions…) i promoció (estils de vida saludables, gestió de l’estrès, drets personals, vida digna…)

Disposen d’un centre físic, que és necessari per a tenir un espai on poder deixar material, realitzar treball de gestió i paperassa, on es reuneixen, on es desenvolupen visites i algunes de les activitats… però sobretot el gruix del seu treball el porten a terme a diferents llocs del barri (carrer, places, jardins i horts, organitzacions de veïns/es, escoles i instituts, biblioteques i centres cívics, ajuntament de districte…). Això si, a la seu física sempre hi trobaràs algú de l’equip ja que és un espai que sempre està obert a la població que pot anar-hi a resoldre dubtes, rebre recolzament emocional, proposar-hi activitats…

Fan un gruix de feina tant gran que amb un mes just he tingut temps de fer-me’n una idea general. He pogut participar en la gestació de projectes de nova aparició, així com enganxar-me en altres que ja estaven a mig camí com el mapeig de vulnerabilitats. També m’he emocionat mentre treballava amb totes les dones amb qui vam organitzar les jornades en contra les violències de gènere. D’aquestes jornades en vaig fer un article pel diari del districte. He tingut la sort de poder preparar amb el jovent un projecte de radio comunitària en què vam muntar unes entrevistes a tota la gent que conforma el CMSC Villaverde, i em va encantar veure com es transformaven en totes unes professionals fent anar els micròfons, el so i el do de la paraula. També vaig ajudar a muntar actes més institucionals com per exemple la presentació del Fotovoz de l’alcohol en què es va realitzar una taula de debat entre institució i les participants.

No hi ha prou espai en un article per escriure tot el que vaig aprendre, però sobretot m’ha servit per veure clar que la comunitària no la fem nosaltres, sinó que ha de sorgir i l’ha de fer la població, nosaltres només hi hem de ser per a poder donar suport amb recursos humans i logístics, així com ajudar amb tot el tema burocràtic i oferir suport emocional quan calgui. En resum hem de ser el vehicle no la ment ni l’ànima de la comunitària. I tot i que de vegades la comunitària sembli l’últim reducte de la gàl·lia enmig de voluntats polítiques que només volen medalles i totes les dificultats que van sorgint que sovint són més problemàtiques que un grapat de romans, val la pena resistir, ja que les enamorades de la comunitària cada vegada som més i entre totes aconseguirem una vida més salubre!

És una opció de rotació externa que val molt la pena i que recomanaria a tothom. Si algú vol més informació al respecte la podeu trobar a les següents pàgines web:

Citació
Autora: Fuentes Lloveras, Anna
Títol: Centre Municipal de Salut Comunitària de Villaverde (CMSC Villaverde). En busca i captura del segon cognom de la nostra especialitat
Revista: APSalut. Volum 8. Número 3. Article 161
Data: 14 d’octubre de 2020

Footer