Autora: Sarai Cuevas Marin. Infermera i directora en funcions CAPI Baix-a-Mar
Soc infermera, i sento orgull de ser-ho després de 20 anys de vocació i superació, exercint la infermeria a l’Atenció Primària, amb les màximes competències que defineixen la meva professió. Actualment sóc directora en funcions del CAPI Baix-a-Mar, EAP Vilanova i la Geltrú. M’han demanat escriure aquest article sobre el rol de les infermeres al nostre centre en aquest any tan especial, i espero que les meves paraules siguin capaces de fer-vos arribar el nostre dia a dia en aquest moment complex i tan important en la història de qualsevol persona.
Definir i enumerar les tasques de les infermeres al nostre centre durant aquest 2020, any de la infermera, és fàcil: no hi ha res que no faci o hagi fet una infermera durant aquest any tan convuls. Hem canviat el ritme de feina i focalitzat en diferents tasques i en diferents moments, i no ha estat gens fàcil, tot el contrari. Ens hem adaptat i hem transformat els canvis en oportunitats, que ens han enfortit com a equip, i hem sortit més reforçades i amb més suport, si és que cabia, dels nostres companys d’equip.
Un 2020 ple de moments durs i de crisis personals i d’equip, per entrar en una nova forma d’atendre i canviar qualsevol rutina, per l’aprenentatge autodidacta diari, per aprendre a implementar la nova normalitat sense convenciment i amb molt recel, per la resistència a tants canvis, pel dol que hem patit totes en perdre la primària per moments, per negar-nos la ràbia, la insatisfacció, el cansament, per l’avorriment; pels canvis constants i sovint incomprensibles; per la insatisfacció professional, per haver d’incorporar el nou llenguatge relacionat amb la Covid, tot covid, i més covid… per fer-lo tan rutinari ja….
El 2020 ha estat un any nostre, no per l’onomàstica internacional, sinó perquè la covid ens ha empès a liderar des de moltes vessants aquest moment de pandèmia. Un 2020 ple de canvis en la manera de treballar, visitar i posar en valor la seguretat del pacient i del professional, sens dubte, i aquest canvi ha arribat per quedar-se, ens diuen constantment.
Doncs un dels canvis més valuosos és el rol que la infermera ha estat capaç de prendre dins de l’equip, i el lideratge sense precedents que ha exercit de manera espontània però formal, seriosa però tan senzilla i planera. L’ús escrupolós i adient de les EPIS, la visita curosa extremant les mesures als domicilis, les extraccions amb un circuit exquisit de seguretat i desinfecció, les visites en les consultes i la gestió dels procediments de seguretat per l’equip: tots hem après de les bones pràctiques infermeres, que han liderat aquesta cura en la seguretat dels professionals i dels usuaris.
L’atenció al malalt amb símptomes suggestius de Covid és una agenda infermera. Una o dos infermeres atenen diàriament els usuaris en cada torn, de manera autònoma, seguint els protocols i amb el suport incondicional de les metgesses quan cal, sent les infermeres finalistes del procés d’atenció, tractant l’atenció suggestiva de Covid com un procés més d’atenció i gestió infermera. Aprendre diàriament quelcom nou, incorporant nous mètodes diagnòstics i nous algoritmes d’atenció i tractament ha estat un gran repte, que les infermeres han assolit de manera excel·lent, esdevenint una peça clau de nou en aquesta pandèmia.
Amb l’inici escolar, radicalment transformat amb la pandèmia, es va fer necessària la creació de la figura Referent Covid Escolar, per tal d’oferir acompanyament en la implementació del protocol d’actuació vers la covid a les escoles. El Departament va deixar als equips l’elecció del perfil professional per a aquesta tasca: i quina millor figura que les infermeres, que fan atenció pediàtrica i comunitària, per exercir aquesta funció amb màxims, tant de coneixement com de competències per a prendre decisions basades en l’evidència relatada fins aleshores. La infermera ha estat clau en la gestió de la Covid a les escoles, posant de nou en relleu la necessitat de tenir una interlocutora per tants dubtes que sorgeixen diàriament a la comunitat educativa. Hem hagut de conviure amb la gestió dels confinaments dels grups estables, custodiar autoritzacions per a realitzar les PCR quan estigués indicat, atendre a les famílies amb dubtes sobre aquest i molts altres temes que sorgeixen, encara a data d’avui.
Organitzar i executar la vacunació escolar d’enguany ha estat una tasca esgotadora, sí, vacunar el doble de grups que fèiem anys anteriors, ajudar a les famílies a entendre el carnet vacunal administrat i pendent del curs anterior i fer les visites a les escoles el doble de vegades, tancant agendes pròpies o bé doblant, per no deixar d’atendre a les nostres famílies, amb l’objectiu de mantenir l’accessibilitat i la longitudinalitat en la mesura que ha estat possible.
La vacunació antigripal aquest any ha estat un èxit sense precedents en l’afluència al nostre centre. Ha estat duta a terme per infermeres de reforç per donar suport a l’equip, de moment de manera perllongada, i és el nostre major desig que continuïn el 2021, per tal de poder seguir la nostra activitat ordinària i altra, oferint accessibilitat a les agendes sense deixar de banda l’atenció i els serveis assistencials extraordinaris i impredictibles en aquesta pandèmia.
La contractació d’infermeres de reforç és un repte per a qualsevol proveïdor amb la dotació de pressupost actualment insuficient, però cal fer l’esforç que suposa per a proveïdors i institucions, per continuar obrint-nos a la comunitat i responent a les seves necessitats, i per oferir el nostre suport en les activitats preventives i de promoció vers la protecció de la salut a les nostres comunitats.
La infermera referent a les residències assignades als EAPs és una figura clau durant tot l’any des de sempre, i ara ha pres un protagonisme evident, vetllant per la implementació i seguiment dels protocols als centre residencials, posant en relleu que cal una dotació econòmica específica per a aquesta tasca, sense dilacions, per poder oferir més hores d’atenció i seguiment a les persones residents.
Les alumnes universitàries d’infermeria van haver de deixar les pràctiques en el primer confinament, però ara les futures infermeres tornen al nostre centre, amb la protecció i cobertures adients, per seguir formant-se i aprenent de les tutores, que les han rebut amb els braços oberts, amb l’anhel de normalitzar i reprendre l’activitat habitual infermera, i retrobar la il·lusió de deixar l’empremta de les bones pràctiques infermeres en les noves graduades.
Mentre l’onada de l’estiu es feia pas, dissenyàvem la manera de reprendre la nostra manera de fer, el retorn anhelat a la consulta, al cupo, a les famílies, i a poc a poc a la comunitat. Vam fer una primera prova d’agendes durant el juny, que vam haver d’aturar per les vacances, tòpiques i merescudes, per retornar amb més força i energia. A l’octubre vam reiniciar-les, aprenent de nou a visitar, una nova manera de fer, una nova manera de gestionar la nostra població, els seus problemes i necessitats, i estudiant la millor manera d’encabir-ho tot en unes agendes novells que calia observar i fer anàlisi constant amb consciència, compartint les visites presencials, amb les virtuals, les telefòniques, les domiciliàries i el repàs constant de tot allò pendent de mesos enrere.
Ara ja ho tenim una mica més per la mà, suportant les angoixes que ens acompanyen cada dia per no haver deixat quelcom imprescindible i no demorable per fer, sumatori amb resultat d’incertesa elevada a l’enèsima potència per tot plegat, però amb la satisfacció de poder dir que hem reprès la nostra funció imprescindible pel sistema sanitari. Tasques que mai hem deixat de fer, en cap moment d’aquesta bogeria de pandèmia: l’atenció als més vulnerables, el contacte proactiu amb els usuaris fràgils, la recerca i priorització dels usuaris amb més necessitats segons la seva situació integral.
Així doncs, ara toca conviure amb les inseguretats i dubtes que ens han sorgit sobre el model d’atenció a la cronicitat, la necessitat de reformular els protocols de patologies cròniques, la coordinació en xarxa i la necessitat de trobar espais per cuidar-nos.
De moment hi ha un tema que hem pogut mantenir: des del moment més estable de la primera onada, enmig del caos que ens ocupava tot el nostre dia, i encara ara, els dijous ens trobem amb les companyes de l’equip, de manera ordenada i segura, en el nostre petit i íntim espai Respira, liderat per una infermera, que transforma i dinamitza un espai de calma, relax i reflexió, la millor teràpia per a acabar cada setmana, per mimar-nos i cuidar-nos totes.
Per últim, un apunt especial a les nostres infermeres investigadores en temps de covid, posant en relleu que no s’ha apaivagat la flama de les inquietuds que ens mouen cada dia professionalment. Just ara, abans de finalitzar aquest 2020 s’ha aprovat i iniciem un projecte d’investigació col·laborant amb grans institucions, amb la intenció de sumar-nos en la recerca vers la covid; dues infermeres formen part de l’equip d’investigadors, i no deixa des ser un orgull poder dir que malgrat tot, la covid no ens ha robat la nostra essència ni les ganes de créixer professionalment.
És indispensable i cal visibilitzar tot això, i que no quedi en va, sinó que serveixi perquè les institucions i els proveïdors atorguin el valor que escau a la infermera, no perquè aquest hagi estat un any honorífic, sinó per la tasca real, imprescindible i immesurable de qualsevol infermera. I així és al nostre centre, i cal felicitar-les, a elles, aquest any i tota la resta!
Citació
Autora: Cuevas Marin, Sarai
Títol: 2020 Nursing Now: L’any de les infermeres del CAPI
Revista: APSalut. Volum 8. Número 4. Article 165
Data: 12 de desembre de 2020