Autors: Violeta Uriach, metgessa de família. Alex del Rio, infermer de família. CAP Banyoles.
La sarna o l’escabiosi és una infestació importada de l’esser humà. Freqüentment provoca pruïja generalitzada. Produïda per l’àcar Sarcopte scabei varietat hominis, la incidència a Catalunya es desconeix.
Font: Dermatologia en Primaria. Societat Catanala de Medicina Familiar i Comunitària
Es transmet per contacte directe persona-persona o menys freqüentment a través de fòmites infestats, per això la importància de tractar la roba de la llar i la roba que s’ha portat durant la infestació.
El període d’incubació és de 3-5 setmanes a les infestacions primàries, i de 1-3 dies en casos de reinfestació.
El factor de risc més important és la multiconvivència. Es tracta d’un problema de salut pública i es considera també una ITS.
CLÍNICA
La Sarna clàssica és la més freqüent i la pruïja que empitjora durant la nit, és la característica més freqüent. Les lesions acostumen a ser pàpules petites, descamatives distribuïdes a zones interdigitals, part flexora d’articulacions, part interna dels canells i genitals. No acostuma a afectar a nivell de cap i coll, excepte en nens i en immunodeprimits.
La dermatoscòpia ens pot ajudar molt al diagnòstic, ja que característicament podem identificar la lesió en ala delta, que correspon al cos de la femella adulta.
La sarna Costrosa o noruega és menys freqüent però més greu, típicament afecta a pacients immunodeprimits, malalties neurològiques o discapacitats importants. Cal tenir-la present, quan es tracta de brots en institucions. En aquest cas, presenta lesions psoriasiformes generalitzades a mans i peus amb afectació subunguial. La pruïja en aquest cas és lleu o inexistent, cosa que retarda la consulta per part del pacient i complica molt el diagnòstic. El període d’incubació és més curt, caldrà valorar-ho al fer el tractament.
DIAGNÒSTIC
És un diagnòstic clínic. Pruit important i que s’intensifica a la nit, lesions característiques en zones típiques. Afectació de més d’un familiar i la dermatoscòpia ajuda en el diagnòstic i pot ser clau en casos dubtosos.
És confirmatori la visualització de l’àcar, ous o femtes mitjançant l’observació microscòpica, tècnica no disponible a l’atenció primària.
TRACTAMENT
- Eliminació dels àcars de la persona afectada: PERMETINA tòpica 5% (SARCOP) que segons estudis recents té la mateixa efectivitat que l’IVERMECTINA oral. S’aconsella però, iniciar el tractament tòpic i reservar l’oral en cas de fracàs tot i la correcta aplicació. Aplicar-lo a tot el cos, sobretot a les ungles i evitar cap i coll excepte nens i immunodeprimits. L’aplicació s’aconsella a la nit i amb pijama i roba de llit neta, passades un mínim de 8 hores, dutxar-se i rentar tota la roba usada les darreres 48 hores. Cal repetir el tractament passada una setmana.
- Maneig de símptomes: antihistamínics tòpics, emol·lients, corticoides tòpics. Cal aclarir que tot i el tractament, la pruïja pot durar setmanes i es pot intensificar després del tractament tòpic.
- Mesures ambientals: Cal rentar la roba de llar, sobretot tovalloles i roba de llit a uns 60-90ºC i canviar la roba cada dia, rentat en sec, emmagatzemar en una bossa de plàstic tancada o bé congelar la roba durant dues setmanes tot i que l’àcar no viu més de 4-5 dies si no està en contacte amb l’hoste humà.
- Tractament de convivents: tots els convivents o contactes estrets han de fer el mateix tractament que el cas índex encara que no tinguin clínica. Caldrà també fer tractament els contactes sexuals de les sis setmanes anteriors a l’inici de la clínica, en aquesta situació, si estan asimptomàtics, podria ser suficient una única dosi. No és necessari tractar animals de companyia com gats o gossos.
Complicacions:
- Urticària generalitzada per prurit escabiòtic, reacció d’hipersensibilitat en forma de pàpules eritematoescamoses molt pururjinoses secundària a les restes del paràsits.
- Irritació secundaria al tractament.
- Sobreinfecció bacteriana.
Es considera que la infestació està resolta quan el pacient no té pruïja nocturna uns 7-10 dies després d’acabar el tractament. En el cas de persistència de la clínica, aparició de noves lesions o observació de l’àcar, s’ha de considerar fracàs del tractament, mala aplicació, o bé reinfestació, a vegades per no tractar roba de la llar o contactes estrets.
La sarna no es considera una malaltia de declaració obligatòria excepte si es tracta d’un brot epidèmic (dos o més casos) pel que és important saber amb quantes persones viu el pacient o si està en una residència, presó…
Font: Actualidad Médica
Bibliografia
- Ana Diez Mayayo, Marta Gallardo Arenas, Raquel Sáez Ortigosa (2020) Mordeduras, picaduras y parasitosis cutáneas. AMF
- Octavi Figueras (2017)Dermatoscopia en infecciones e infestaciones. Dermatologia en primaria. Societat Catalana de medicina familiar i comunitària
- Jordi Vilaseca Canals (2019) Guia Terapéutica en atención primaria SEMFyC
Citació
Autora: Uriach, Violeta
Títol: Escabiosi, sarna #en3minuts
Revista: APSalut. Volum 9. Número 3. Article 180
Data: 10 de juny de 2021
