Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Gràcies a la recerca clínica en un any s’ha fet el que normalment s’hagués fet en 10, amb molt cervell i molts diners. Amb la COVID la gent se n’ha adonat que existeix el món de la ciència però no és cap novetat. Els que hi participem no necessitem protagonisme però si reconeixement. Som persones que hem dedicat la vida en diferents vessants de la ciència per ajudar la gent, en benefici de tothom”
‘M’agrada ajudar la gent, dedicar-me als altres. Aquí va començar tot’
La Dra. Sílvia Narejos volia ser “la metgessa de tota la vida” i va cursar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària. Va fer la residència a Santa Eugènia de Berga i a Viladrau i ja es va quedar a Osona. Fent pràctiques a l’EAP Vic (CAP El Remei) va conèixer el Dr. Vilatimó i el Dr. Iruela i li va sorgir l’oportunitat de treballar a l’EBA Centelles.
Des de fa 20 anys que forma part de l’equip de l’EAP Osona Sud-Alt Congost (EBA Centelles), en el qual ha impulsat tota índole de projectes, assistencials, tecnològics i d’innovació i recerca. Assegura que treballar a l’EBA l’ha permès “tocar moltes tecles” i tenir una visió holística de la salut i del sistema.
Metgessa emprenedora, entre somiadora i atrevida, posa empenta en tots els seus propòsits. La vida sempre en positiu.
L’EAP Osona Sud-Alt Congost (EBA Centelles) sou un centre de recerca internacional. Com heu arribat fins aquí.
Des de fa 20 anys que fem recerca, lligada a la tasca assistencial. I des de fa 4-5 anys que som centre innovador. Però la innovació és molt difícil de tirar endavant, perquè no tens els recursos directes. En canvi, en la recerca que estem fent, els recursos els podem trobar internament, al mateix centre, hi ha un promotor i un centre investigador.
Explica’ns què comporta ser centre d’innovació?
La innovació és el gran desconegut! és una col·laboració, per tant moltes vegades altruista, molt poc finançada i molt poc recolzada. I no té suport per part de l’administració, ni de promotors…. En recerca en canvi, tens el promotor i nosaltres el que fem és treballar amb excel·lència. En innovació hi ha diners però és molt difícil accedir-hi, perquè costa molt justificar aquests diners que venen d’Europa. En realitat hi ha molts diners que s’havien de destinar a innovació però com que a Espanya no s’han justificat han retornat al seu origen i no s’han invertit. És molt complicat. Malgrat tot aquí estem…
Palanques de la innovació.
Temps i idees. Si tens idees i no tens temps no pots fer res. I si tens temps però no tens idees tampoc funciona. També perseverança… marcar-te objectius i buscar totes les maneres d’arribar-hi. Treballant amb l’equip et sorprens perquè encara que sembli impossible, en allò més difícil, acabes trobant camins.
Principals estudis de recerca en els que treballeu.
L’any 2001 vam començar a fer algun estudi de forma molt humil, amb una metgessa i una infermera. Aquí vam començar a col·laborar amb la indústria amb assajos clínics per tractar la diabetis mellitus, la hipertensió, l’obesitat, el colesterol, la bronquitis crònica, l’asma… per acostar fàrmacs nous que ara estan totalment vigents i són molt efectius. Amb els anys hem anat creixent i actualment treballem principalment en la línia de vacunes. Ja abans de la pandèmia, l’any 2006-07 vam començar a treballar amb la vacuna de la grip, l’herpes zòster, variants del pneumococ…, totes elles ja comercialitzades i són fantàstiques, amb una efectivitat de l’ordre de les vacunes de la COVID-19. A l’any portem entre 15 i 20 assajos clínics.
Com acostem tota aquesta recerca a la població? Com se’n beneficien els nostres pacients?
Ara per exemple, estem treballant en un tractament per la menopausa. Actualment no n’hi ha cap pels fogots de les dones menopàusiques, ja que els tractaments hormonals que s’utilitzaven tenien més risc de càncer de mama i es van retirar. I ara estem en una línia d’investigació que funciona molt bé i l’oferim a les senyores.
La recerca és essencial per avançar en salut?
Necessites col·laboració. Tenim bona recerca gràcies a les aliances de centres assistencials (hospitals, AP…) amb investigadors d’altres països i promotors que inverteixen perquè busquen solucions en la ciència, una gran mostra n’és la vacuna Covid. Hi ha molta intel·ligència al darrera i molts diners perquè la vacuna de la Covid hagi sortit en un any.
Gràcies a la recerca clínica tots els nostres fills porten més de 30 o 40 vacunes, sense por i són nens sans. Les vacunes, medicacions o un simple paracetamol o ibuprofè han sortit de la inversió en recerca, feta amb col·laboració amb investigadors i pacients. El pacient que col·labora, que creu en mi i participa, està col·laborant amb tota la resta, i evidentment que ell també s’emporta un benefici perquè en surt protegit.
Com convertir la recerca en un al·licient durant la residència.
S’ha d’integrar en la pràctica clínica habitual, com una part més. Igual que la formació és obligada per estar al dia, també s’hauria de complementar amb una tasca de recerca i innovació. Des de la base, s’hauria d’ensenyar a les facultats. I s’hauria de dotar a tot centre assistencial, hospital o atenció primària, de recursos perquè puguin fer recerca, i tenir temps per fer-ne. És reinventar el sistema.
Alerta activa: cal invertir i mantenir sistemes de vigilància internacionals
“Jo vaig començar a no dormir i compartia contínuament amb tots els companys la informació de fora que anava arribant. S’ha de creure en la ciència i invertir”
La Dra. Narejos va col·laborar intensament amb la iniciativa Covid Warriors durant l’assaig amb hidroxicloroquina liderat amb l’investigador Oriol Mitjà com a possible tractament per la infecció per la COVID-19. Covid Warriors és una associació sense ànim de lucre formada per professionals voluntaris, alts directius i mecenes de diferents àmbits, units en la lluita contra la COVID-19.
Covid Warrior i d’alguna manera metgessa en guàrdia permanent, hem après el suficient de la pandèmia?
Hem de pensar que estem exposats en qualsevol moment. No som immunes a tot. Hem de prevenir el xoc del que pugui venir, perquè de coses noves en vindran. Per exemple, com que a Europa ens vacunem i no tenim pandèmies, les vigilàncies de les malalties infeccioses no estaven prou activades. No només en la vessant mèdica, també mediambiental, etc. Cal invertir en protecció, i traspassar-nos la informació entre països.
A més, el nostre sistema comunitari és molt fràgil. S’han de redissenyar els sistemes d’atenció a la comunitat. A Catalunya, per exemple, amb un sistema de salut suposadament potentíssim, se n’ha anat en orris davant del primer temporal. I això passa perquè els ciments del sistema en realitat no estaven bé i s’han anat debilitant per l’economia. Sempre passa el mateix. El tema econòmic deixa nues moltes parts de la comunitat, la social, la mèdica, l’empresarial… i llavors quan arriba la tempesta no és capaç d’aguantar-ho.
En quin punt de control de la pandèmia ens trobem.
No ho tenim tot controlat. Per sort les vacunes són efectives, han estat un èxit rotund. Fa un any no em pensava que estaríem com ara. Però les infeccions i pandèmies no van només de vacunes. S’han de repensar hàbits, comportaments, estils de vida. S’ha de reinventar el sistema en general, de la societat. I s’està fent a cops, no de manera organitzada. No podem aixecar tots els sistemes de control, no per imposició sinó perquè són sistemes de protecció. Cal mantenir-los, invertint. Són molts diners, però en perdrem molts més si no posem en marxa el que és necessari. Com a mostra, la pandèmia actual.
Atenció integral a la comunitat, social i sanitària. Ho estem fent bé?
S’hauria d’integrar la salut pública i la salut comunitària a l’Atenció Primària. Com a professionals sanitari del poble on treballo soc un agent de salut que acompanyo a la meva població, posant tot el meu saber en la vessant sanitària i comunitària. Necessitem treballar amb altres agents de la comunitat, però caldria sistematitzar-ho. Cal generar una comunitat en la que cadascú pugui aportar el seu coneixement per poder cobrir les necessitats d’aquella població.
Nous rols a l’atenció primària, assistent clínic, referent escolar COVID (RECO), etc.
Em sembla perfecte la incorporació de noves figures, sempre que treballin amb la resta de l’equip d’Atenció Primària, sinó no funcionen. Poden donar molt suport fent tasques delegades però sempre supervisades. Ben integrats són oxigen pel centre.
Aquest any us heu estrenat amb residents d’Infermeria de família a l’EBA Centelles.
Si! Primer de tot m’agradaria i espero que estimin la seva professió. També que entenguin i aprenguin del treball en equip, importantíssim. I poder transmetre’l. I voldria que s’emportin tota la empenta que tenim al centre, no només en la vessant assistencial, també en la línia comunitària, i en recerca i innovació.
Actitud vital de la Dra. Narejos…
Un neix però sobretot es fa. El fet de treballar en una EBA, i fer diferents tasques, m’ha donat una visió holística molt potent. He pogut tastar de tot, treballar amb tot -des d’un control d’hipertensió, a un tema TIC lligat a la història clínica, passant per un assaig clínic de vacuna covid, per exemple- m’ha donat una plasticitat i capacitat d’interaccionar amb tot.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Sílvia Narejos
Revista: APSalut. Volum 9. Número 4. Article 188
Data: 5 d’octubre de 2021
