COVID-19 DIAGNOSTIC TESTS: IMPORTANCE OF THE CLINICAL CONTEXT
Autors: Marc Vila (1,4); Inés Agustí(2), Alvar Agustí(2-5)
- Equip d’Atenció Primària Vic (EAP VIC), Barcelona
- Hospital Clínic, Barcelona
- Universitat de Barcelona (UB)
- Càtedra de Salut Respiratòria (UB)
- CIBER Malalties Respiratòries
Paraules clau: Coronavirus, Diagnòstic, Transmissió, Quadre clínic, Prevenció, SARS-CoV-2
Article publicat a Medicina Clínica Elsevier (Barcelona). 2021 Aug 27; Published online 2021 May 6. Spanish. doi:10.1016/j.medcli.2021.03.007
PMCID: PMC8101797 / PMID: 34158178
Resum
L’actual pandèmia de SARS-CoV-2 planteja nombrosos reptes sanitaris, entre els quals destaca l’ús adequat i la interpretació correcta de les proves diagnòstiques disponibles en diferents contextos clínics.
Com qualsevol prova diagnòstica, les de SARS-CoV-2 tenen limitacions metodològiques de sensibilitat (S) i especificitat (E) que en determinen el valor predictiu positiu (VPP) i negatiu (VPN)1. A més, el seu rendiment diagnòstic depèn del context clínic en què s’avaluïn, és a dir, de la probabilitat pretest. A l’article original es revisa els principals aspectes metodològics que influeixen sobre la S, E, VPP i VPN de les proves diagnòstiques de SARS-CoV-2 més habituals i discuteix la seva interpretació diagnòstica en diferents escenaris clínics.
L’article es divideix en dos grans blocs. El primer fa referència a les proves diagnòstiques més habituals que es descriuen al manuscrit són la reacció en cadena de la polimerasa en temps real (RT-PCR)2, hisops orofaringis/nasofaringis3, esput4, mostres salivals5, aspirat traqueobronquial6, rentat bronco- alveolar (BAL)7, hisops rectals o mostres fecals8 afegint també la detecció ràpida d’antígens al punt d’atenció9.
Es discuteixen les diferents respostes immunes, tant l’humoral10 com la resposta cel·lular11, objectivant-ne les diferències i les particularitats. Així com, les tècniques diagnòstiques complementàries com les proves d’imatge12; radiografia simple de tòrax (RT), Tomografia Computeritzada del tòrax (TC) i Ecografia pulmonar (EP) i finalment, els marcadors bioquímics en sang13.El segon bloc focalitza l’atenció en el context clínic i la interpretació de les proves diagnòstiques de la COVID-19, donant importància als principis de l’estadística Bayesiana i el seu context clínic pretest 1,14.
Els autors conclouen que la RT-PCR i les proves de detecció ràpida d’antígens són útils per al diagnòstic d’infecció aguda per SARS-CoV-2. Les proves serològiques identifiquen exposició prèvia al virus (amb la resposta immune humoral corresponent). Al costat, hi ha una sèrie de proves diagnòstiques complementàries com les proves d’imatge (Radiografia i TC de tòrax, ecografia pulmonar) i alguns marcadors bioquímics que són útils per valorar la gravetat de la malaltia i ajudar a establir-ne el pronòstic. Com qualsevol altra prova diagnòstica però, totes han de ser interpretades tenint en compte tant les seves característiques metodològiques (E, S, VPP i VPN) com el context clínic (probabilitat pretest) en què s’interpreten (pacient agut, pacient convalescent, persona asimptomàtica o cribratge poblacional).
Bibliografia
- Good CB, Hernandez I SK. Interpreting COVID-19 Test Results: a Bayesian Approach. J Gen Intern Med. 2020;35:2490-1.
- Corman VM, Landt O, Kaiser M, Molenkamp R, Meijer A, Chu DK, et al. Detection of 2019 -nCoV by RT-PCR. Euro Surveill. 2020;25:1-8.
- Morales Angulo C, González Zubizarreta R, Martín Toca G, Ramírez Bonilla A, Gonzalo Margüello M, Rodriguez Fernández A. Nasopharyngeal swab for the diagnosis of COVID-19. Rev ORL. 2020;0:5p.
- Pan Y, Zhang D, Yang P, Poon LLM, Wang Q. Viral load of SARS-CoV-2 in clinical samples. Lancet Infect Dis. 2020;20:411-2.
- See A, Toh ST. Respiratory sampling for severe acute respiratory syndrome coronavirus 2: An Overview. Head Neck. 2020;42:1652-6.
- Zuo M, Huang Y, Ma W, Xue Z, Zhang J, Gong Y, et al. Expert Recommendations for Tracheal Intubation in Critically III Patients with Noval Coronavirus Disease 2019. Chinese Med Sci J. 2020;35:105-9.
- Patrucco F, Albera C, Bellocchia M, Foci V, Gavelli F, Castello LM, et al. SARS-CoV-2 Detection on Bronchoalveolar Lavage: An Italian Multicenter experience. Respiration. 2020.
- Wang H, Li X, Li T, Zhang S, Wang L, Wu X, et al. The genetic sequence, origin, and diagnosis of SARS-CoV-2. Eur J Clin Microbiol Infect Dis. 2020;39:1629-35.
- Koczula KM, Gallotta A. Lateral flow assays. Essays Biochem. 2016;60:111-20.
- Zhang W, Du RH, Li B, Zheng XS, Yang X Lou, Hu B, et al. Molecular and serological investigation of 2019-nCoV infected patients: implication of multiple shedding routes. Emerg Microbes Infect. 2020;9:386-9.
- Kissler SM, Tedijanto C, Goldstein E, Grad YH, Lipsitch M. Projecting the transmission dynamics of SARS-CoV-2 through the postpandemic period. Science (80- ). 2020;368:860-8.
- Salameh JP, Leeflang MMG, Hooft L, Islam N, McGrath TA, van der Pol CB, et al. Thoracic imaging tests for the diagnosis of COVID-19. Cochrane. Database Syst Rev. 2020.
- Blake A, Collins D, O’Connor E, Bergin C, McLaughlin AM, Martin-Loeches I. Clinical and biochemical characteristics of patients admitted to ICU with SARS-CoV-2. Med Intensiva (English Ed). 2020;44:589.
- Hernansanz Iglesias F. Epidemiología básica de COVID-19. AMF. 2020:Vol. 16, no7.
Citació
Autors: Vila, Marc; Agustí, Inés, Agustí, Àlvar
Títol: Proves diagnòstiques COVID-19: importància del context clínic
Revista: APSalut. Volum 10. Número 1. Article 192
Data: 10 de febrer de 2022