Autores: Violeta Uriach, Anna Viladiu, Monica Roca i Anna Ràfols (MFiC CAP de Banyoles).
Motiu de consulta
Abombament abdominal asimètric de nova aparició.
Història clínica
Home de 70 anys en control per neurologia per Síndrome rígid acinètic asimètric acompanyat de tremolor distònic en tractament amb levodopa i correcte control.
També té antecedent de SAOH greu, portador de CPAP, varius a les cames, hiperplàsia benigne de pròstata i portador de pròtesis al genoll esquerre.
En tractament amb levodopa com a tractament únic.
El pacient consulta telefònicament per haver detectat una asimetria abdominal. Ell refereix que nota un abombament a nivell d’hemiabdomen dret del qual no en sap determinar el moment de l’aparició.
Malaltia actual
El pacient, en una visita telefònica refereix notar-se un abombament a nivell d’hemiabdomen dret. Explica que en sortir de la dutxa i mirar-se al mirall, ha vist l’asimetria, li ha comentat a la dona, que així ho confirma. Nega dolor, no lesions dermatològiques a aquest nivell, no coïssor, no febre. No ha presentat nàusees ni vòmits, no diarrea ni productes patològics, si que explica una certa tendència al restrenyiment des de fa uns dies, coincidint amb l’aparició de l’abombament abdominal, però ell sovint té èpoques on refereix restrenyiment pel que tampoc li havia donat una especial importància. Ell es troba bé, no astènia, no hiporèxia ni altra clínica. Donada la dificultat i la limitació de l’avaluació telefònica, es proposa una visita presencial.
A la visita presencial, confirmem l’asimetria abdominal, ell segueix sense altra clínica, no es palpen masses abdominals, palpació abdominal no dolorosa, no defensa, rosving, blumerg, murphy negatius, peristaltisme conservat. Auscultació cardiorespiratoria sense troballes. Constants correctes. Tampoc es palpen adenopaties ni altres troballes a destacar.
Donada l’estabilitat del pacient i l’absència de clínica greu, es decideix fer un primer estudi i control a nivell d’atenció primària.
Davant la incertesa diagnòstica es va sol·licitar una ecografia abdominal urgent que va ser normal.
Diagnòstic diferencial: hernia abdominal, visceromegàlgia, neoplàsia abdominal, meteorisme, oclusió intestinal, aneurisma aòrtic abdominal, colecistitis, abscés abdominal. Molts dels quals descartats per l’absència de clínica i/o l’ecografia normal.
Revisant la història clínica, veiem que feia un parell de setmanes, el pacient havia acudit d’urgències al centre d’atenció primària per lesions vesiculars a nivell abdominal dret, orientant-se el quadre com un Herpes Zoster iniciant-se tractament oral amb valaciclovir amb millora del quadre. A la bibliografia, veiem que la paràlisi de la musculatura abdominal és una complicació infreqüent de la infecció per herpes Zoster i es manifesta en forma de distensió abdominal unilateral en el lloc afectat, clínica que aparentment podria coincidir amb el quadre que presenta el nostre pacient.
La paràlisi abdominal postherpètica, també té el nom de pseudohernia postherpètica i es deguda a una parèsia segmentaria que, tot i l’elevada incidència de l’Herpes Zoster, apareix en menys del 0,17-2 % dels casos d’herpes abdominals. Es manifesta com una distensió, una protrusió de la paret abdominal unilateral que augmenta amb maniobres de Valsalva en absència de defectes estructurals. Segons la bibliografia, el dermatoma T11 és el més afectat, seguit del T12 i T10. Els símptomes poden aparèixer de 2 a 6 setmanes abans de l’erupció cutània, tot i que normalment, com en el cas del nostre pacient, es desenvolupen unes 2-3 setmanes després a vegades un cop resolta la lesió cutània. S’han descrit principalment en pacients d’edat avançada, persones amb neoplàsies sobretot hematològiques o en immunodeprimits.
El mecanisme exacte no es coneix amb exactitud però es creu que és degut a la infecció viral a nivell de l’asta anterior de la medul·la espiral a conseqüència de la disseminació neural del virus de la Varicel·la Zòster des dels ganglis de les arrels dorsals. A nivell anatomopatològic, s’han demostrat lesions ganglionars combinades amb degeneració de les arrels sensorials i motores amb neuritis greu que explicarien les troballes electrofisiològiques. El diagnòstic és fonamentalment clínic mitjançant la correlació temporal de la infecció per Herpes Zòster amb l’aparició de distensió abdominal sense altra troballa. La resolució és espontània, passades unes 3-7 setmanes.
Evolució
Al explicar la sospita diagnòstica i la història natural de quadre, així com la resolució espontània del cas, transmetem tranquil·litat al pacient i li proposem fer un control telefònic/presencial fins la resolució del quadre.
El pacient es manté asimptomàtic i es confirma la resolució total del quadre unes cinc setmanes després.
Aplicabilitat a la medicina de família
La paràlisi muscular postherpepètica és una complicació infreqüent, tot i així, és necessari conèixer la seva existència per identificar el quadre, evitant d’aquesta manera, proves innecessàries i la incertesa tant del pacient com del professional. És a més, l’exemple d’un cas clínic de gestió totalment a nivell d’atenció primària.
A l’atenció primària s’atenen molts motius de consulta, essent un gran repte dia a dia, estar actualitzats i compartir experiències ens ajuda a tots a poder millorar en la nostra atenció.
Bibliografia
- Anna Curell, Pseudohernia postherpética. ELSEVIER. Gener 2019.
- N. Setó-Torrent. Pseudohernia abdominal por herpes zóster. DOI:10.1016/j.ad.2019.01.029
- FABIO A. BARROSO. DISTENSION ABDOMINAL POR HERPES ZOSTER. MEDICINA- Volumen 62 – Nº 1, 2002 MEDICINA (Buenos Aires) 2002; 62:53-5.
Citació
Autores: Uriach, Violeta; Viladiu, Anna; Roca, Monica; Ràfols, Anna.
Títol: Globositat abdominal asimètrica
Revista: APSalut. Volum 10. Número 1. Article 191
Data: 15 de febrer de 2022
