Autor: Gregorio Aznar García, MIR EAP Sardenya
A mitjans de novembre de 2021, abans que s’instal·lés de la nova variant Omicron, vaig tenir l’oportunitat d’aventurar-me al centre mèdic Cabinet Rangueil a Tolosa. Tot això gràcies a l’ajuda del Dr. Calvo i l’associació de metges que formen part de la plantilla.
Amb ells, vaig poder compartir noves experiències, nous punts de vista i nous abordatges terapèutics. És increïble com a 4 hores des de Barcelona, pot canviar tant la manera i les formes d’exercir la medicina de família, encara que tenen una cosa en comú, que és ajudar als pacients i conèixer el pacient des d’una perspectiva més familiar.
El perfil poblacional a Tolosa, amb una població flotant al voltant de 20 mil persones amb gran part d’estudiants donada la proximitat del campus universitari Paul Sabatier. Predomina a més la multiculturalitat, amb molta població lusoparlant, destacant persones de raça negra i una classe social mitjana baixa.
El sistema de salut francès pertany al model bismarkià, en aquest model els serveis sanitaris estan finançats per quotes de treballadors i empresaris. Els metges generalistes són professionals assalariats que s’instal·len a qualsevol part del territori.
Hi ha 3 règims asseguradors principals: la Mutualité Sociale Agricole, el Règim Social des Indépendants i la Caisse Primaire d’Assurance Maladie (CPAM). La inscripció a un d’ells és obligatòria i està lligada a la feina. Les persones sense feina tenen assegurada l’assistència sanitària mitjançant un règim especial, la Couverture Maladie Universelle, dependent de la CPAM des del 2009.
El que més destaca és que el pacient té la llibertat per triar metge que vol que el tracti, especialista o generalista. El metge de família pot instal·lar-se a qualsevol zona de França, i és per això que aquesta manca de regulació de la instal·lació de professionals ha generat un greu problema de “desertització mèdica” comportant, la manca de professionals a zones rurals i als barris perifèrics de les grans ciutats. Per contra, hi ha un excés de professionals a zones més atractives com les zones amb població de classe mitjana-alta.
El metge de família té la llibertat d’escollir el seu horari segons les necessitats i la font d’ingressos ve derivada de forma depenent de la seva activitat professional.
L’assistència sanitària no és totalment gratuïta. El pacient paga per avançat el preu de la consulta del generalista (sigui el seu MT o un altre generalista), que és de 25€, i posteriorment el seu règim assegurador li reemborsa parcialment. Aquest reemborsament és de 17,5€, menys 1€ corresponent al tiquet moderador. Els nens i les persones amb malalties cròniques estan exempts del pagament del tiquet moderador. La totalitat del cost de la consulta de les persones sense ingressos li paga la Couverture Maladie Universelle al metge directament. Per part de l’atenció del pacient, hi ha cobertura i major agilitat en les derivacions per part del metge de família, essent així molt efectiva per cures del pacient en patologies mèdiques que requereixin rehabilitació i també en atenció al pacient amb necessitat d’atenció psicològica o psiquiàtrica. La manca de coordinació entre AP i atenció especialitzada i entre els professionals és una de les principals debilitats del sistema de salut francès. És pràcticament inexistent. La manca de coordinació comporta la duplicació de cures i la corresponent elevació de la despesa. Es produeixen més successos no desitjats a causa de la manca de seguiment i de la deficient coordinació de proves diagnòstiques i tractaments.
L’any 2000 l’Organització Mundial de la Salut va classificar el sistema de salut francès com el millor del món, però amb el pas dels anys, la desertització mèdica a zones marginades i a zones rurals i la introducció de nous mètodes de copagament per a l’atenció als serveis d’urgències, l’ha allunyat a nivells més baixos. Els professionals d’infermeria treballen de manera semblant a la del metge de família. Es poden instal·lar a qualsevol part del territori i són professionals liberals. Encara que la major part de la seva activitat consisteix a proporcionar els serveis sanitaris al domicili del pacient. Els serveis principals són: ajuda a la higiene diària, presa de TA, mesura de la glucèmia, injectables, etc. La seva activitat és independent de la del MT i la relació professional entre tots dos, tal com l’entenem a Espanya, és deficient.
Per tant, la funció principal del metge de família és principalment curativa. La Rémunération sur Objectives de Santé Publique cerca l’ampliació de les funcions del metge: maneig i seguiment de les malalties cròniques, participació activa en activitats preventives i un augment de l’eficiència en l’activitat del metge generalista. Hi ha accés il·limitat a proves diagnòstiques i a derivacions a especialistes i hospitals a tot el territori francès.
La nova llei no parla de resoldre els problemes de desertificació mèdica. La desigualtat d’accés als professionals i als tractaments a zones rurals i zones marginals de les grans ciutats no ha rebut resposta.
Versió original en castellà
A mediados de noviembre de 2021, antes de que se instalara la nueva variante Omicron, tuve la oportunidad de aventurarme en el centro médico Cabinet Rangueil en Toulouse. Todo ello, gracias a la ayuda del Dr. Calvo y la asociación de médicos que forman parte de la plantilla.
Con ellos, pude compartir nuevas experiencias, nuevos puntos de vista, así como nuevos abordajes terapéuticos. Es increíble cómo a 4 horas desde Barcelona, puede cambiar tanto la manera y formas de ejercer la medicina de familia, aunque una cosa tienen en común, que es ayudar a los pacientes y conocer al paciente desde una perspectiva más familiar.
El perfil poblacional en Toulouse, con una población flotante en torno a 20 mil personas en los que gran parte de ellos son estudiantes dada la proximidad del campus universitario Paul Sabatier. Predomina además la multiculturalidad con gran población lusoparlante, destacando población de raza negra y una clase social media baja.
El sistema de salud francés pertenece al modelo bismarkiano, en este modelo los servicios sanitarios están financiados por cuotas de trabajadores y empresarios. Los médicos generalistas son profesionales asalariados que se instalan en cualquier parte del territorio.
Hay 3 regímenes aseguradores principales: la Mutualité Sociale Agricole, el Régime Social des Indépendants y la Caisse Primaire d’Assurance Maladie (CPAM). La inscripción a uno de ellos es obligatoria y está ligada al trabajo. Las personas sin trabajo tienen asegurada la asistencia sanitaria a través de un régimen especial, la Couverture Maladie Universelle, dependiente de la CPAM desde 2009.
Lo que más destaca es que el paciente tiene la libertad para elegir médico por el que desea ser tratado, especialista o generalista. El médico de familia puede instalarse en cualquier zona de Francia, y es por ello que esta falta de regulación de la instalación de profesionales ha generado un grave problema de “desertización médica” conllevando la falta de profesionales en zonas rurales y en los barrios periféricos de las grandes ciudades. Por contrario, se objetivan exceso de profesionales en zonas más atractivas como las zonas con población clase media-alta.
El médico de familia tiene la libertad de elegir su horario según sus necesidades y su fuente de ingresos viene derivada de forma dependiente a su actividad profesional.
La asistencia sanitaria no es gratuita totalmente. El paciente paga por adelantado el precio de la consulta del generalista (sea su MT u otro generalista), que es de 25€, y posteriormente su régimen asegurador se lo reembolsa parcialmente. Este reembolso es de 17,5€, menos 1€ correspondiente al ticket moderador. Los niños y las personas con enfermedades crónicas están exentos del pago del ticket moderador. La totalidad del coste de la consulta de las personas sin ingresos es pagada al médico por la Couverture Maladie Universelle directamente.
Por parte de la atención del paciente, existe cobertura y mayor agilidad en las derivaciones por parte del médico de familia, siendo de esta forma muy efectiva para cuidados del paciente en patologías médicas que requieran rehabilitación y por otro lado en atención al paciente con necesidad de atención psicológica o psiquiátrica.
La falta de coordinación entre AP y atención especializada y entre los profesionales es una de las principales debilidades del sistema de salud francés. Prácticamente inexistente. La falta de coordinación conlleva la duplicación de cuidados y la correspondiente elevación del gasto. Se producen una mayor cantidad de eventos indeseados debido a la falta de seguimiento y a la deficiente coordinación de pruebas diagnósticas y tratamientos.
En el año 2000 la Organización Mundial de la Salud clasificó el sistema de salud francés como el mejor del mundo, pero con el paso de los años, la desertización médica en zonas marginadas y zonas rurales y la introducción de nuevos métodos de copago para la atención en los servicios de urgencias, ha llevado a trasladarse en un puesto mucho más alejado.
Los profesionales de enfermería trabajan de forma similar a la del médico de familia. Se pueden instalar en cualquier parte del territorio y son profesionales liberales. Aunque la mayor parte de3 su actividad consiste en proporcionar los servicios sanitarios en el domicilio del paciente. Los servicios principales son: ayuda a la higiene diaria, toma de TA, medida de la glucemia, inyectables, etc. Su actividad es independiente de la del MT y la relación profesional entre ambos, tal y como la entendemos en España, es deficiente.
Por tanto, la función principal del Médico de familia es principalmente curativa. La Rémunération sur Objectives de Santé Publique busca la ampliación de las funciones del médico: manejo y seguimiento de las enfermedades crónicas, participación activa en actividades preventivas y un aumento de la eficiencia en la actividad del médico generalista. Existe acceso ilimitado a pruebas diagnósticas y a derivaciones a especialistas y hospitales en todo el territorio francés.
La nueva ley no habla de resolver los problemas de desertificación médica. La desigualdad de acceso a los profesionales y a los tratamientos en zonas rurales y zonas marginales de las grandes ciudades no ha recibido respuesta.
Citació
Autor: Aznar García, Gregorio
Títol: Rotació externa: experiència a França
Revista: APSalut. Volum 10. Número 2. Article 198
Data: 2 de juny de 2022