Autor: Jordi Fàbrega Sabaté. Pediatre de Pediatria dels Pirineus, S.C.C.L.P.
Nou CAP de la Seu d’Urgell, inaugurat el març de 2022
La visió urbanocèntrica està tan estesa a Catalunya que costa trobar referències de qualsevol sector de fora de l’àmbit metropolità. El centralisme de Barcelona és tan present que m’agrada dir, quan parlo amb gent de la capital, que “es sorprendrien de saber la quantitat de vida intel·ligent que hi ha més enllà de les rondes”. La medicina no és una excepció, malauradament.
En aquesta època de dèficit de professionals sanitaris, especialment a l’atenció primària, cobrir les places al Pirineu pot ser una quimera. En la darrera adjudicació de places MIR, han quedat desertes 71 de les 370 places que s’ofertaven a Catalunya per Metges/ses Residents de Família i Comunitària, 10 d’elles a Lleida. I això, tot i els incentius econòmics que el Departament de Salut estrenava aquest any d’entre 7.000 i 9.000 €/any pels nous residents de MFiC de fora de Barcelona ciutat. No és un fet aïllat de Catalunya, ha passat en tot l’Estat Espanyol, probablement incentivat per una elecció telemàtica no a temps real, però que ens ha de fer reflexionar, i molt.
Que la medicina de família i comunitària no es potencia durant la carrera és una evidència, i el que no es coneix, no es valora. I és un error. Perquè els millors metges i metgesses no han de ser aquells que tenen uns expedients acadèmics brillants, sinó aquells que combinen l’expedient acadèmic amb altes dosis d’humanitat, d’empatia i d’acompanyament. La medicina és curar, però sobretot és cuidar i acompanyar. I acompanyar i cuidar és intrínsec de l’atenció primària, de la medicina de família i comunitària, i de la pediatria. I no s’ensenya prou a les facultats de medicina.
Aquesta vessant humanista ha acompanyat la medicina des dels inicis. Com diu el jurament hipocràtic: “Recordaré sempre que hi ha una part d’art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.”
Sovint assimilo aquests conceptes humanístics a tots els professionals de l’atenció primària, els professionals més humans de tot el sistema sanitari. I de tota l’atenció primària, si hi ha un lloc on aquests conceptes tenen més valor que mai, aquest és, sens dubte, el Pirineu.
La pandèmia ens ha demostrat que les eines telemàtiques ens poden ajudar molt, especialment a les zones rurals i aïllades com el Pirineu. Podem fer formació des de casa; connectar-nos amb els centres de referència per comentar casos clínics a cop de ratolí; enviar imatges de teledermatologia i tenir l’opinió del dermatòleg en temps real, si cal; el SEM ens ofereix suport telefònic d’intensivista o pediatra, per exemple, davant d’una emergència fins que ens arriba el SEM, que per cert ja té operatiu el vol nocturn als 4 hospitals pirinencs; i podem participar en treballs de recerca de manera col·laborativa amb els grans centres de recerca del país. I tot això sense la pressió assistencial que es pateix a altres indrets del país.
Amb aquestes eines, seguim formant part d’un equip, encara que algun dia ens haguem de desplaçar a un consultori local d’un petit poble del Pirineu. Per què el nostre dia al dia al Pirineu és dins d’un equip que també fa formació, també fa recerca, i que sobretot fa una excel·lent medicina amb unes dosis d’humanitat tan elevades que no trobareu a altres indrets de Catalunya. L’atenció domiciliària al Pirineu té una calidesa inigualable, que cobreix amb escreix l’esforç del quilometratge, distàncies rodejades de la bellesa de les muntanyes, i de l’aire fresc que ens reconforta l’esperit.
I la qualitat de vida, pels professionals i les seves famílies, és un factor que cal tenir en compte. Aquí el temps es multiplica per dos, com a mínim, sense presses, sense embussos, sense córrer. Amb la natura a tocar per desconnectar, o per reconnectar.
Fotografia: Jordi Fàbrega Sabaté
El Pirineu ha canviat molt aquests darrers anys, i més que canviarà. Amb serveis cada cop més eficients i millors oportunitats de futur que les noves tecnologies ens aporten. I sense perdre la essència de viure en un entorn privilegiat. La pandèmia ens ha portat joves metges/ses que busquen un altre estil de viure, menys estressant, més humà… I sense deixar de fer una medicina excel·lent envers els seus pacients.
Penseu-hi, “hi ha vida intel·ligent fora de les rondes”… o potser l’intel·ligent és sortir de les rondes.
Citació
Autor: Fàbrega Sabaté, Jordi
Títol: Pirineu, hi ha medicina intel·ligent més enllà de la metròpoli
Revista: APSalut. Volum 10. Número 2. Article 195
Data: 25 de maig de 2022
