Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Treballant a l’Atenció Primària has d’estar sempre al dia. Per això és imprescindible tenir uns fonaments i uns criteris en recerca per saber llegir críticament un article o qualsevol novetat que surti.”
Tota la meva trajectòria professional ha estat vinculada al món de la recerca i la salut.
En realitat quan vaig començar a estudiar només pensava en el món de les matemàtiques, perquè m’agraden molt els números. Soc diplomada en estadística, de la primera promoció de la UAB. Estudiant estadística hi havia 2 sortides: l’economia i la recerca en salut. De seguida em vaig decantar per la investigació.
La meva primera feina va ser al Servei d’epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, i allà vaig conèixer al Dr. Carles Brotons, amb qui he treballat des de fa molts anys. Aquí vaig estar-hi 7 anys i després vaig anar a una empresa privada. Sempre vaig mantenir contacte amb el Dr. Brotons, fins que em va oferir la possibilitat de treballar a l’Atenció Primària, a la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya, on hi porto treballant 17 anys.
Tasques que exerceixes a la Unitat de Recerca (UR) de l’EAP Sardenya.
La meva feina té tres línies diferents: els assaigs clínics. Aquí la meva tasca principal és buscar pacients que siguin candidats a participar.
També tenim una línia de recerca pròpia. Per fer aquests estudis demanem beques o premis per poder finançar-los. Amb una de les beques FIS que li van donar al Dr. Brotons l’any 2004 estava contemplada la meva participació, i així és com vaig començar a treballar a l’EAP Sardenya.
Per últim, donem suport a l’EAP en diferents tasques assistencials, i a UDACEBA i als residents els ajudem en el disseny i anàlisis del seu projecte de fi de residència o de qualsevol tipus d’estudi que estiguin interessats a fer.
La figura de l’estadista en la recerca.
És imprescindible. Per saber analitzar les dades i interpretar les conclusions. És un binomi entre l’investigador, que ha de ser un clínic, i l’estadista, per fer tot el desenvolupament de l’estudi, establir els criteris de qualitat… és una col·laboració. Però entenc que per un centre d’atenció primària és difícil que tingui un estadista en exclusiva.
Fer recerca a l’Atenció Primària…
És molt complicat investigar a l’AP. Perquè requereix temps i vocació. Crec que una unitat de recerca, amb la figura del tècnic de salut que dóna servei a diferents CAPs es pot compartir. Així la UR pot ser el centre de referència i compartir-la, ja que no hi ha recursos i no els faciliten.
La Unitat de Recerca de Sardenya està adscrita a l’IB Sant Pau. Què suposa?
Si, formem part de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. I sumem de diferents maneres. Primera, si necessiten pacients d’atenció primària, els en facilitem el contacte, sempre amb l’acceptació prèvia del propi pacient. De vegades també, algunes beques exigeixen que formis part d’un institut d’investigació biomèdica per demanar ajudes. Ens mantenim en xarxa. Des de l’IB Sant Pau també ens han demanat alguna vegada un retorn a la societat, i en una ocasió, per exemple, un professional nostre va anar-hi a fer una xerrada sobre un estudi al casal cívic.
Fas reclutament de pacients per a estudis de recerca.
Si, però jo no veig a les persones, jo treballo amb les bases de dades. Identifico als pacients a partir de les dades de manera anònima, i llavors, és el propi metge del pacient el que explica i sol·licita la seva col·laboració perquè s’incorpori a l’estudi.
Millores que aporta la recerca en el nostre dia a dia.
S’han fet moltes intervencions que poden ser efectives, com per exemple, quin és el mètode més eficaç per deixar de fumar, reduir el risc cardiovascular (perdre pes, abandonar l’hàbit tabàquic, adherència a la medicació..). També vam fer un estudi sobre si la beguda de soja funciona realment per les sufocacions de les dones o per baixar el colesterol. Quan algú diu… “menjar fruits secs és cardiosaludable” això no és una frase feta. En realitat és el resultat d’un estudi que s’ha fet. Per exemple, l’any 2021 es va publicar el resultat d’un estudi que mostrava que afegir el consum d’aproximadament 30g de nous, ametlles i/o avellanes a la dieta mediterrània reduïa el risc de patir un infart o un ictus.
Motius i motivacions per fer recerca.
Sí que hi ha joves interessats en recerca, però la recerca és vocacional. No et fas ric fent recerca. Has de tenir curiositat per descobrir coses.
Més aviat diria que a la població en general falta la cultura de participar de les coses. Per exemple, si em fan una enquesta intento prendre-hi part perquè sé que la meva resposta compta. En aquest sentit cal encoratjar a participar. A Sardenya els pacients ja ens coneixen i quan els convidem a participar en un estudi generalment tots accepten.
Quines reticències a participar?
Bàsicament per temps, la gent jove que treballa els és més complicat demanar permisos a la feina, si han de venir a fer-se una analítica per exemple.
La clau de l’èxit dels vostres projectes.
La vocació i la dedicació. Confiem molt entre nosaltres, amb la feina que fan la resta, no ens auditem, no ens comparem. I tenim llibertat de decisió. L’autogestió ens permet aquest nivell. I portem molts anys junts! Suposo que perquè estem molt bé treballant en equip i estem molt units. Portem tants anys junts que de vegades ja quasi no cal ni parlar.
La recerca a UDACEBA, un valor afegit
Col·laboracions amb la Unitat Docent UDACEBA
Que des d’UDACEBA es fomenti la investigació és una aportació de valor. Per la nostra unitat de recerca roten els residents d’infermeria i de medicina.
Em sembla molt important que tots els residents coneguin la recerca, perquè és una professió que s’ha d’estar constantment actualitzat i has d’aprendre a ser crític amb el que llegeixes. I si no saps una mica de recerca i de com funciona no sabràs llegir críticament un article o alguna novetat que surti. És imprescindible tenir uns fonaments i uns criteris.
Evolució del perfil dels residents
En general tenen una mica més de formació en recerca, la coneixen més. Ara potser estan molt formats en molts àmbits i tenen totes les eines a l’abast. Estan molt més preparats. L’evolució de la tecnologia també ha contribuït a canviar la forma d’educar.
Escolliries UDACEBA si haguessis de fer la residència?
Si, sense dubtar-ho, perquè com a treballadora estic molt a gust aquí… i ser un centre autogestionat ens ha permès fer recerca, preocupar-nos més pels pacients,… fer una sèrie d’accions que potser en un altre centre no hagués estat possible.
Els residents d’UDACEBA tenen molta sort de tenir a la seva disposició una unitat de recerca que els dona suport per fer el seu projecte de final de residència. Això no ho tenen a tots els centres.
Fer recerca compensa
A nivell personal com et satisfà la teva professió.
Els metges de vegades tenen una intuïció sobre els seus malalts i quan al final es demostra matemàticament que allò és cert a mi això em recompensa. Per exemple, nosaltres hem fet una calculadora de risc cardiovascular de per vida, oberta a tothom a través d’una pàgina web. Quan veus que les hores que hi has invertit tenen una utilitat a la pràctica real és una gran recompensa, perquè té un impacte positiu en benefici de la salut.
En recerca, podem parlar d’èxit i fracàs?
No hi ha fracàs. L’error no és un error, és un desviament. Vol dir que aquest camí no era el bo i que cal agafar-ne un altre. Així funciona la ciència. No sempre l’èxit es troba a la primera! Poden haver-hi errors en un mal disseny d’un estudi, però no en els resultats en si. No obtenir els resultats esperats no és un error és simplement que cal buscar una nova direcció.
Com apliques aquest canvi de direcció a la teva vida personal…
Sí que ho aplico sí. No hem d’arrepentir-nos de coses que hem fet. Si una cosa funciona, serveix, i si no funciona la canviem. Intento ser positiva, no prendre-m’ho com un fracàs… sinó que canvio el camí.
Cal ser competitiu per fer recerca?
Crec que és una diferència a l’Atenció Primària. Has de ser competitiu però també has de compartir amb la resta de l’equip. S’han de compartir les coses que funcionen i les que no funcionen, per no perdre el temps. Però a la vegada, ser competitiu t’ajuda a millorar, a superar-te a tu mateix. Així tots podem anar a la una, ja que tots volem arribar al mateix punt: impactar d’una manera favorable i positiva a la població amb la recerca que fem. Les aliances i la col·laboració són claus en recerca.
Números, metodologia, processos… tot el que apliques a la teva vida professional com contribueixen al teu dia a dia.
Soc metodològica a la meva vida personal, és inevitable!! Soc molt quadrada… i de vegades em falta la visió més clínica, de la persona… La meva creativitat és diferent, és més de buscar solucions, altres camins.
La Irene ha assolit l’èxit professional?
Visc contenta i tranquil·la amb mi mateixa. Venir a treballar és un al·licient. I venir a treballar amb ganes i feliç, per mi ja és un èxit. I sortosament estic treballant en allò que vaig estudiar, que no tothom pot dir-ho. Estic satisfeta de la meva carrera professional.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Irene Moral
Revista: APSalut. Volum 10. Número 3. Article 205
Data: 10 de juny de 2022
