Autora: Cristina Romero Cuenca, R4 MIR CAP Sagrada Família
En aquest article us explicaré algunes pinzellades de la meva experiència treballant com a metgessa de família a Cuba durant el mes de juny de 2021.
Després de donar moltes voltes, vaig decidir fer la rotació externa en un entorn rural, al poble de Viñales, que està situat a l’occident de l’illa de Cuba, té uns 30.000 habitants i està rodejat del declarat patrimoni natural de la humanitat: “Valle de Viñales”.
Per posar en context aquesta aventura, cal saber que els aeroports de l’illa van estar tancats des de març de 2020 fins a finals de novembre del mateix any. Aquest és el principal motiu que va permetre que l’illa es mantingués gairebé hermètica del virus de la COVID-19 fins el mes de gener de 2021.
Del que no es va poder mantenir al marge, va ser del declivi econòmic i de la mancança d’importació de productes. Els que coneixeu aquest país caribeny i el seu sistema polític, sabeu que el principal pilar econòmic de les famílies cubanes és el turisme i, lamentablement, el fet de poder optar moltes vegades a productes de primera necessitat (analgèsics, antibiòtics, productes d’higiene, alimentació bàsica…) depèn de la importació.
La meva rotació va començar quan el país estava en el punt més àlgid de la seva primera onada. És per aquest motiu que la poca gent que arribàvem al seu aeroport, ens traslladaven de forma obligatòria a uns hotels de l’estat que van establir com a centres d’aïllament preventiu.
Després de dormir cinc nits en un d’aquests hotels i tres PCR negatives, vaig poder agafar un taxi que únicament em permetia anar a Viñales (el transport dins de províncies i entre províncies estava totalment prohibit com a mesura de contenció per la COVID).
Finalment vaig arribar a Viñales i vaig contactar amb la coordinadora del curs. Em va presentar a qui seria el meu tutor, en Gabriel. Un Metge General Integral o MGI (equivalent a un metge de família aquí) que tenia aventures per molts països africans i llatinoamericans en els que havia estat de missió sanitària.
A poc a poc vaig em vaig anar integrant i entenent el funcionament del seu sistema de salut. A Viñales, hi ha uns trenta consultoris repartits per tot el poble. N’hi ha molts perquè es tracta d’espais petits amb poc material. En alguns d’ells el metge de família i/o infermer, viuen a la mateixa construcció i, si hi ha una urgència al barri se’ls avisa, encara que no estiguin de guàrdia.
Cada consultori està format per dos o màxim tres sales: una sala d’espera, una sala d’exploració física amb una camilla i la sala principal en la que es fan les visites.
A la sala principal hi ha dos o tres taules, algunes cadires i un prestatge on estan guardats els historials mèdics en paper de cada usuari del consultori.
Com a material mèdic, cada professional portava el seu fonendoscopi i, la majoria, també un manegot manual per mesurar la pressió arterial (en cap cas trobaves un pulsioxímetre, otoscopi, gasses, depressors…).
Com a curiositat, dir-vos que no hi ha portes entre aquestes sales i que, a més, a la sala principal, la majoria de vegades hi ha dos o tres visites en curs amb diferents pacients (la de medicina, la d’infermeria i de vegades, la de pediatria o ginecologia).
Abans de la pandèmia, el metge de família realitzava una mitjana de 10-15 visites diàries. Està clar que jo, no vaig poder veure el funcionament totalment normal del dia a dia de la consulta. Durant la meva estada, a més a més de les visites habituals, cada matí anàvem a fer el que ells anomenen “pesquisaje”, que consistia en anar casa per casa (del barri on es trobava el meu consultori) a preguntar per simptomatologia COVID i, en cas de sospita, aïllar a aquestes persones durant quinze dies a uns campaments que van establir com a centres d’aïllament preventiu. En aquell moment, hi havia tants pocs casos que, tots els positius, independentment de la gravetat de la simptomatologia, ingressaven a l’hospital de Pinar del Rio (capital de província).
També vaig sortir a caminar per la comunitat, visitant la casa dels avis, el cercle d’adolescents, la casa de les embarassades… Detectant els principals problemes de salut i les eines que utilitzen els metges de família per abordar la part comunitària.
A l’atenció primària de Cuba es fa treball en equip dins del consultori entre el metge de família i els altres especialistes. El metge del consultori és qui coneix i segueix a tots els pacients, però a més, hi ha consultes periòdiques (algunes setmanals i algunes cada dues setmanes) per part dels internistes, ginecòlegs, pediatres, nutricionistes i dentistes, formant el que anomenen Grup Bàsic de Treball.
Durant el mes que va durar la meva rotació externa vaig passar per diferents llocs. La majoria de dies els vaig passar al consultori, alguns dies amb el metge de família, alguns dies amb el pediatre, altres amb la ginecòloga.
També vaig rotar per l’Hospital Policlínic Fermín Valdés, un petit hospital de poca capacitat, que es tracta de l’únic lloc del poble i rodalies en el que es poden cursar analítiques, sediments d’orina, fer radiografies i alguna ecografia. En aquest policlínic vaig estar a la consulta de l’internista i a les urgències mèdiques, on realment em va impactar els pocs recursos que tenen per les emergències més vitals. El següent esglaó de complexitat hospitalària, està format pels diferents hospitals de segon i tercer nivell que, normalment estan a les capitals de província o l’Habana (la capital del país).
Una de les coses que més em va cridar l’atenció durant el meu dia a dia passant consulta, va ser l’abordatge preventiu i epidemiològic amb el que treballen.
Les històries clíniques dels pacients, estan classificades en quatre grups de salut: el primer grup està format pels catalogats com a “gent sana”; el segon grup per la “gent sana amb factors de risc”; el tercer grup està integrat per les “persones amb malalties cròniques” i el quart grup per “persones amb discapacitats o que tenen malalties amb seqüeles”. Aquesta classificació els permet fer, entre altres coses, un seguiment més estricte dels pacients que més ho necessiten.
És gràcies a aquest maneig, que el sistema de salut cubà, malgrat els pocs recursos que poden tenir i tractar-se d’una sanitat totalment pública, tenen uns indicadors de Salut similars als d’alguns altres països molt més desenvolupats.
Durant la meva estada a Viñales van incrementar de forma exponencial els casos de COVID, de forma que els protocols i el dia a dia van anar canviant i adaptant-se contínuament. El que em va semblar tràgic i vaig viure en primera persona va ser l’augment de casos COVID en una població que encara no estava vacunada. Infeccions respiratòries de vies altes, però també de vies baixes. Consultoris i famílies sense antitèrmics ni altres fàrmacs, sense material mèdic, un policlínic amb una única ampolla d’oxigen per a més de 30.000 persones… i moltes més coses que es van perllongar durant mesos al país.
D’aquesta estada m’emporto una experiència professional i personal que no oblidaré mai. M’ha ajudat a valorar els recursos que tenim… i és que, si comparo la meva estada a Cuba amb el meu dia a dia a Barcelona, em sembla realment increïble que puguem optar a qualsevol prova d’imatge o de laboratori amb un clic de ratolí. Aquesta rotació també em va fer reflexionar sobre la importància de la prevenció de les malalties i la meva hipòtesi personal de que surt més a compte invertir en la prevenció de les malalties que no en el seu tractament.
Finalment, voldria expressar el meu agraïment a la meva tutora, per confiar sempre en mi, a la unitat docent per permetre que pogués fer la rotació, a tots els professionals que em van rebre allà i, per últim, a la meva família cubana, sense ells no hagués estat el mateix.
Citació
Autora: Romero Cuenca, Cristina
Títol: Rotació externa a Cuba: una altre visió de la medicina de família i del maneig de la pandèmia
Revista: APSalut. Volum 10. Número 3. Article 204
Data: 02 de novembre de 2022
