APSalut

APSalut: El butlletí científic d'UDACEBA

Pitiriasi Alba. A propòsit d’un pacient atès a nivell primari

Autors: César Dilú Sorzano, MFiC a l’ABS de Figueres. Aylín Rodríguez Velázquez, resident de 3r any de MFiC a l’ABS de Figueres. Zoila Dilú Sorzano, pediatra a l’ABS Salt2

La pitiriasi alba (PA) és una dermatitis benigna, recidivant, de curs crònic i d’etiologia incerta, la qual es caracteritza per màcules hipocròmiques, arrodonides o ovalades, poc delimitades i cobertes amb escates fines. En aquest sentit, s’ha descrit que es pot presentar a qualsevol zona del cos, si bé és característica la seva predilecció per les àrees exposades al sol. (1,2)

Es localitza, fonamentalment a la cara (galtes, front, regió mesentèrica, barbeta, al voltant d’orificis nasals, boca, conducte auditiu extern). També a la cara externa dels membres superiors. No obstant això, les lesions apareixen de forma menys freqüent al coll, tronc i extremitats inferiors. El nombre de lesions pot variar des d’una màcula aïllada fins a més de 20 lesions, encara que el més freqüent és trobar-ne 2 o 3. (3,4)

La pitiriasi alba va ser descrita per primera vegada per Gilbert el 1860 i Fox el 1923. La denominació actual va ser proposada per Hasen el 1927, però va arribar a ser àmpliament acceptada després d’haver estat recolzada per O’Farrell el 1956. (5,6)

El nom prové per les fines escames que apareixen al principi (pitiriasi) i la pal·lidesa en forma de placa, i per aquest motiu es denomina com a “alba”.

Aquesta malaltia se la coneix amb diferents noms al llarg de la història, tals com: pitiriasi sicca fasciei, pitiriasi simplex fasciei, eritema streptogens, impetigen furfuràcea, impetigen crònic, dartres volant, pitiriasi fasciei. (7)

Les lesions passen per tres fases o etapes evolutives: (3,8)

  1. Fase primerenca: es manifesta com una petita placa rosada-eritematosa ben marcada de vores lleugerament elevades amb pàpules folliculars puntiformes i petites crostes seroses; les lesions són pruriginoses.
  2. Fase intermèdia: després d’algunes setmanes, l’eritema desapareix i deixa unes màcules blanques cobertes per una escata furfuràcia adherent molt fina, més gran.
  3. Fase tardana: s’observa una màcula hipopigmentada circular o ovalada irregular amb descamació o sense que pot durar 10 anys o més, tot i que s’alleuja en pocs mesos.

Els pacients solen buscar atenció mèdica durant aquesta etapa, a causa de la seva cronicitat amb aguditzacions durant els mesos de calor, per la qual cosa és la més comunament trobada. (9,10)

Pels afectats de pitiriasi alba, com passa amb altres malalties, l’autocura és assumir voluntàriament la cura de la pròpia salut.

Per aquesta raó és aconsellable limitar les activitats a l’aire lliure, especialment a hores properes al migdia. Durant l’estiu, aplicar protector solar a la pell afectada, amb l’objectiu d’impedir que les taques quedin molt marcades.

La prevenció està basada en la hidratació diària i en les mesures per impedir la sequedat excessiva de la pell, és a dir, evitar la durada perllongada del bany, l’aigua molt calenta, l’ús excessiu d’esponges, sabons o detergents abrasius. Així mateix, utilitzar sistemes barrera com barrets, samarretes, para-sols i altres. (11,12,13)

Tot i no presentar gravetat clínica, aquesta malaltia pren importància per la tendència a la recidiva i hi han les repercussions estètiques i psicològiques de qui la pateix, per la localització visible de les taques i les vores ben definides, especialment en persones de pell fosca.(14)

A continuació es mostren diverses imatges de la persona afectada, noi de 16 anys, atès a consulta, amb antecedents de dermatitis atòpica, que a l’estiu va practicar winsurf durant 2 setmanes, amb samarreta de màniga curta.

     

Encara que la teledermatologia s’utilitza fonamentalment per al cribratge de lesions malignes, hi ha bons resultats en el diagnòstic de diverses lesions dermatològiques. En diversos estudis, s’ha observat una concordança del 92% entre el diagnòstic teledermatològic i el diagnòstic real. (15,16)

S’envien aquestes imatges a dermatologia amb el servei de “Teledermatologia” on l’especialista confirma el diagnòstic i recomana el tractament següent: Hidratació cutània constant amb l’ús d’emol·lients i lubricants per evitar brots freqüents, tenint en compte que la pell amb dermatitis atòpica no produeix hidratació pròpia.

  1. Ureadin 20 creme: aplicar diàriament a les nits.
  2. Dexeryl crema: aplicar diàriament als matins.
  3. Utilitzar per a la dutxa sabó suau per a pell atòpica.
  4. A les àrees amb eritema aplicar a les nits Peite crema, fins aconseguir la millora de l’èczema.

L’aplicació d’aquests productes s’ha de fer després del banys, augmentant així la seva efectivitat.

Com a resultat s’ha obtingut l’objectiu de millora de les lesions en poques setmanes de forma notable.

CONCLUSIONS

– La Pitiriasi Alba és un diagnòstic que cal tenir en compte en joves i adolescents que consulten a l’atenció primària, sobretot els mesos d’estiu.

– La teledermatologia és útil per confirmar el diagnòstic i orientar el tractament en pacients amb Pitisiasi Alba. Optimitza les consultes de dermatologia, sobretot en zones rurals.

Bibliografia

  1. Herrera KE, Colmenarez V, Páez EM, Tobía S, Vivas SC. Dermatitis atópica: Pitiriasis alba. A propósito de un caso. Rev argent dermatol [Internet]. 2019 Dic [citado 2022 Sep 13] ; 100( 4 ): 101-110. Disponible en: http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1851-300X2019000400101&lng=es
  2. Sánchez Jiménez E. Manejo de la pitiriasis alba en atención primaria. Rev. Electrónica Portales médicos [Internet]. 2014 [citado 2022 Sep 13]. Disponible en: https://www.revista-portalesmedicos.com/revista-medica/pitiriasis-alba/
  3. Tierra Escudero IM. Prevalencia de Pitiriasis Alba y su impacto en estudiantes de la Escuela Educativa Básica Fiscsomisional Dr. Gabriel Garcia Moreno, Canton Guano, Provincia Chimborazo, Septiembre – Diciembre 2014[ Tesis de grado ]. Riobamba – Ecuador: Escuela Superior Politecnica de Chimborazo;2014. Disponible en: http://dspace.espoch.edu.ec/bitstream/123456789/7321/1/94T00326.pdf
  4. Castillo, Y. Puescas, P. Díaz, C. Maldonado, W. Mendoza, B. Alcóser, A. Características clínico epidemiológicas de pitiriasis alba en población de 6 a 16 años en colegios nacionales del distrito de Manuel A. Mesones Muro, Lambayeque.Chiclayo: Universidad San Marcos 2011
  5. Soria Solis JR. “Factores asociados a pitiriasis alba en pacientes del consultorio de Dermatología del Hospital Goyeneche” [ Tesis de grado. Perú: Universidad Nacional de San Agustín de Arequipa; 2018[citado 2022 Sep 13]. Disponible en: https://repositorioslatinoamericanos.uchile.cl/handle/2250/3262459?show=full
  6. O’Farrel NM. Pytiriasis alba.Arch Dermatol 1956; 73:373-77.
  7. Rodríguez Eneque CK. Dermatitis Atópica como factor asociado para infecciones cutáneas en niños [ Tesis de grado ]. Perú: Universidad Privada Antenor Orrego; 2022 [citado 2022 Sep 13]. Disponible en: http://repositorio.upao.edu.pe/bitstream/20.500.12759/9360/1/REP_CLAUDIA.RODRIGUEZ_DERMATITIS.AT%c3%93PICA.pdf
  8. Moreno, B. Castanedo, J. Torres, B. Moncada, B. Pitiriasis Alba. México: Dermatología Revista Mexicana. 2010. vol.54.
  9. AcuCanarias [Internet]. Canarias: Centro Superior de Estudios ; © 2020 [citado 2022 Sep 13]. 1525. Curso: Valoración Inicial Del Paciente En Urgencias o Emergencias Sanitarias* (50h) (Tenerife) ; [aprox. 2 pantallas]. Disponible en: https://www.acucanarias.com/curso/1525_curso_valoracion_inicial_del_paciente_en_urgencias_o_emergencias_sanitarias_50h_tenerife
  10. Kara Polat A, Yesilova Y, Tugba Alatas E, Akin Belli A, Dogan G y Picakciefe M. Prevalence of skin diseases of the pediatric population in the Southeastern Anatolia, Turkey. Medicine Science International Medical Journal. 2018; 1-4.
  11. Díaz Uribe LH. Pitiriasis alba: aspectos epidemiológicos, clínicos y terapéuticos. MedUNAB[Internet].2003 [citado 2022 Sep 13] ;6(18): 168-72. Disponible en: https://revistas.unab.edu.co/index.php/medunab/article/view/250
  12. Tua Saúde [Internet]. Portugal: Tua Saúde; © 2007 – 2022 [actualizado 12 Feb 2022; citado 13 Sep 2022]. Pitiriasis alba: qué es, síntomas y tratamiento; [aprox. 2 pantallas].Disponible en: https://www.tuasaude.com/es/pitiriasis-alba/
  13. Moreno Cruz B. Ensayo Clínico controlado aleatorizado; doble ciego de calcitrol al 0.003 % comparado con vaselina en el tratamiento de Pitiriasis Alba [ Tesis de grado ].San Luis der Potosí: Universidad Autónoma de San Luis de Potosí; 2009 [citado 2022 Sep 13]. p .2002 Disponible en: https://repositorioinstitucional.uaslp.mx/xmlui/handle/i/2198
  14. Davis DM, Waldman A, Jacob S, LeBovidge J, Ahluwalia J, Tollefson M, Jetter N y Jonathan Spergel J.Diagnosis, comorbidity, and psychosocial impact of atopic dermatitis. Seminars in Cutaneous Medicine and Surgery. 2017; 36 (3).
  15. Ayén Rodriguez A, Llamas Molina JM , et al. Teledermatología en el Área Sanitaria Centro Oeste de Granada: desde atención primaria a especializada. Medicina de Familia. SEMERGEN Volume 47, Issue 4, May–June 2021, Pages 224-229.
  16. Taberner Ferrera R, Pareja Bezaresb A, et al. Fiabilidad diagnóstica de una consulta de teledermatología asíncrona. Aten Primaria. 2009;41(10):552–557.

Citació
Autors: Dilú Sorzano, César; Rodríguez Velázquez, Aylín; Dilú Sorzano, Zoila
Títol: Pitiriasi Alba. A propòsit d’un pacient atès a nivell primari
Revista: APSalut. Volum 10. Número 3. Article 201
Data: 10 de novembre de 2022