Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Els professionals sanitaris funcionen molt bé quan els delegues una responsabilitat i funcionen malament quan els fas treballar per reglament. Perquè és avorrit i no és creatiu. El més creatiu és agafar una persona que saps que és un bon professional i dir-li: tu que hi entens et responsabilitzes d’aquests pacients. Nosaltres et posem totes les facilitats, però tu ets qui saps com ho has de fer”
“Es tracta de veure quina solució dones a cada situació que trobes, no esperar que et vinguin donades sinó pensar en què puc fer al meu lloc de treball per millorar l’entorn i els pacients. I t’adones que si sumes amb els companys, junts podem fer moltes coses. I d’aquí el fet de posar en marxa iniciatives com l’EAP Sardenya”.
Així és el Dr. Jaume Sellarès: un pas endavant. Amb passió, vocació i compromís. Amb fermesa i vitalitat. Qualitats intrínseques a la seva persona que li han permès liderar nous projectes, buscant solucions a les problemàtiques del moment, amb els recursos disponibles i reinventant, amb l’objectiu de millorar l’atenció als pacients, la salut de les persones.
Després d’estudiar Medicina va ser resident a l’Hospital Vall d’Hebron i la primera promoció de residents de l’ABS de Castelldefels. Aquí va iniciar-se professionalment fins que va fer les oposicions i va anar a treballar a Martorell, amb una plaça fixa. Després de treballar a l’Institut Català de la Salut durant 14-15 anys, va decidir muntar l’EBA Sardenya. Així va emprendre la seva aventura al capdavant de l’EAP Sardenya, avui fa 22 anys.
Per què vas escollir Medicina de família?
De petit estava en un poble, i en aquells temps la figura del metge del poble era tota una institució. I quan ets un nen això t’influeix. També per la proximitat que dóna ser un metge de família.
La vocació s’encomana?
Si, això explica perquè hi ha metges que els seus fills són metges i també els néts… hi ha aquestes generacions de molts anys, perquè els fills han viscut molt de prop la preocupació pels malalts, per les persones, i això marca, fins que decideixes què vols ser.
Ha perdut prestigi el metge?
Crec que no és veritat. No l’hem perdut. El que passa és que les coses canvien i tenim tendència a pensar que abans era millor que ara. Abans i ara és diferent però ni millor ni pitjor, i cada cosa s’ha d’adaptar al seu temps. El metge s’ha de convertir en una persona molt experta, molt coneixedora, se li ha de reconèixer el seu valor però també s’ha de donar peu a que el pacient tingui el seu espai i per tant ha de participar amb les decisions. Això vol dir que hem de perdre cert poder per donar-li al pacient i al final, això ens genera tanta o més confiança que abans. També és veritat que cal dedicació per guanyar-te la confiança dels pacients. Res ve sol.
Què ha determinat el teu creixement professional, tant en l’àmbit assistencial com de gestió?
És una evolució. Comences amb la il·lusió del resident que acaba la carrera i tens una visió molt estreta del que és la professió. I a mesura que vas coneixent se t’obren noves possibilitats. La medicina de família en un moment en que l’atenció primària estava creixent, va donar moltes oportunitats. Recordo que al meu primer lloc de treball vam poder fer coses que fins llavors ningú s’havia plantejat. La innovació ja ve de lluny…. amb un company metge vam dir “si nosaltres som metges de la família, no hem de repartir el pacient amb trossets; és natural que les dones es quedin embarassades i el més lògic és que continuïn anant al seu metge de tota la vida, per tant, hem d’estar preparats per atendre la dona al moment de l’embaràs”. I així va ser com vam fer el control de les embarassades al nostre ‘cupo’, cosa que crec que no feia ningú més en aquest moment.
Com es cohesiona un equip?
Aquesta és la part més difícil. Teníem molt clar que si volem fer les coses bé hem de ser un equip. I un equip no és un grup, sinó que són 4 o 6 persones que amb les seves diferències tots volen aconseguir el mateix objectiu. I per fer això vam buscar els millors. Però quan busques els Messi de cada lloc és molt difícil posar-los tots junts. En un galliner només hi ha un gall, i si n’hi ha gaires les coses no van bé. L’èxit fonamental és intentar posar els màxims galls possibles sense que no hi hagin baralles i que acabem fent un equip.
Les EBAs són el futur de l’Atenció Primària?
Si, jo crec que si, però hem d’entendre molt bé què vol dir una EBA. El nom no és massa afortunat, per tant seria bo parlar d’una altra cosa, com empreses de professionals… Les EBAs són la màxima expressió de l’autogestió cap a dintre i cap a fora, és a dir, si volem fer un equip autogestionat vol dir que nosaltres hem de tenir la màxima autonomia com a equip, però també cada un dels membres ha de tenir la màxima autonomia, perquè sinó estem fent trampa. Tothom té capacitat i per tant deleguem responsabilitats, no feines o funcions. I això a tots els nivells: metges, infermeres i administratius. Perquè l’administratiu és el primer contacte amb les persones.
Durant una època, quan començaven les EBAs, molts metges volien apuntar-s’hi, perquè és atractiu, però com que el sistema ha dit que no tantes vegades, ja s’han reconduït. Si hi hagués l’oportunitat d’obrir una altra vegada l’aixeta i tornar a fer equips amb autonomia, amb capacitat de lideratge, de decisió… no faltarien professionals.
Problemàtiques actuals de l’AP
Tothom parla dels problemes de l’AP i ningú parla de les oportunitats que ens brinda. Si ho treballem bé som la solució a la major part dels problemes.
Faltaran metges en el futur? Si, en faltaran per fer-ho com ho estem fent, però podem fer-ho d’una altra manera. Perquè els hospitals també tenen problemes, i podem posar-los solucions. Per tant, reclamem la gestió de la consulta externa de l’hospital, podem gestionar la despesa farmacèutica… si en sabem molt d’això! El que cal és tenir sentit comú i organitzar-ho.
Els nous rols professionals que s’estan incorporant a l’AP són la solució?
El centre de salut és el lloc més visitat per la població del barri. Hem d’incorporar aquesta dimensió de comunitat. Tenim la sort que Catalunya està dividida en àrees bàsiques de salut i això ens permet conèixer el territori, saber què està passant i posar solucions a cada indret. Per exemple, posar un psicòleg a totes les ABS potser no és necessari. Però això ho saben els professionals de cada zona, i per tant el que cal és donar-los les eines. Deixem que s’organitzin i ells mateixos trobaran solucions imaginatives.
Docència amb excel·lència
Els CAPs com a centres universitaris
Ser centre universitari és ser un centre d’excel·lència, que fa les coses més que bé. L’EAP Sardenya ho és perquè s’ho ha guanyat a pols, ja que ha aconseguit demostrar-li a la universitat que té tant o més mèrit com l’Hospital Universitari Vall Hebron o qualsevol altre… I hem guanyat prestigi però també la responsabilitat de formar a les noves generacions de metges.
La teva aposta per la formació
Un centre sanitari per definició ha de ser un centre assistencial però també ha de cuidar la vessant de la docència i de la recerca. I això forma part del nostre ADN. Vam començar amb la idea de ser un centre docent, i vam treballar-ho progressivament. És una història genial com vam aconseguir crear una Unitat Docent en un moment en què no se’n posava cap en marxa a tot l’estat espanyol.
El futur de la Unitat Docent
UDACEBA és després de l’ICS -que té el 70% de l’AP i també dels residents de medicina de família- la unitat docent més gran de Catalunya. Hem avançat molt en molt poc temps, en número de residents, amb convenis externs… i les possibilitats de la Unitat Docent són immenses. Estem formant metges i infermeres de medicina familiar i comunitària, i aquest any també hem participat en la formació d’altres professions que s’incorporaran a l’atenció primària, com són els enginyers, els biotecnòlegs… Avui tenim convenis amb l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital Vall d’Hebron… per ajudar a formar a farmacòlegs clínics, especialistes en salut pública, en medicina del treball.
Trets diferencials de la Unitat Docent
Primerament té un tracte molt personalitzat i diferent cap als residents. La Unitat Docent s’esforça molt per donar valor a això. Per això sempre hem promocionat que vagin als congressos, que facin tesis doctorals, els paguem la formació, els facilitem que coneguin altres centres… Aquest és un tret diferencial que trobaran a UDACEBA. També podran veure una Atenció Primària diferent de l’habitual: treballar en un centre autogestionat on tens una responsabilitat diferent però també et dona molta més satisfacció perquè tens eines per fer-ho.
Els que venen a l’EAP Sardenya, primerament estan en un CAP acreditat com a centre universitari. A més, per un resident, poder estar en un centre on es fa recerca del nivell que estem fent a Sardenya, això no ho trobaran pràcticament a cap altre lloc. La prova és que hi ha residents d’altres unitats docents que venen específicament a fer rotacions amb nosaltres.
Ja són 10 anys consecutius publicant el butlletí APSalut
La nostra unitat docent tot i ser relativament petita té una gran capacitat per donar espai a la docència, a que els residents puguin publicar, explicar les seves experiències,… i mantenir-ho en el temps és una feina de molta gent que cal posar en valor. Vist en perspectiva té mèrit.
Els valors, l’essència del metge
Principals valors per ser un bon professional
Els valors del professionalisme no s’expliquen a la universitat però s’aprenen. Al final, el que ens dona l’èxit és recolzar-nos en aquests valors. Per això tenim el reconeixement de la societat, per això es valora bé la nostra professió, perquè tenim valors, i aquest valors els sabem transmetre, potser no els sabem explicar, però el valor de voler fer les coses bé, amb rigor, seguint un mètode científic, amb altruisme… Si tenim èxit els metges de primària és perquè ens hem generat la confiança dels pacients. I això val exactament igual per la unitat docent: quan un tutor treballa d’aquesta manera i té uns valors que sap transmetre, el seu resident acaba tenint la visió no d’un tutor sinó d’un mestre.
Mai es deixa de ser metge
No, tu et pots jubilar de treballar, però aquest sentiment que has tingut tota la vida és manté, perquè al final és intentar veure com pots ajudar l’altre. I quan et jubilis, encara que no coneguis el nom dels fàrmacs, sempre podràs escoltar aquella persona i donar-li un consell. Recordem que “el metge és el millor medicament per al pacient”.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Jaume Sellarès
Revista: APSalut. Volum 10. Número 4. Article 210
Data: 29 de desembre de 2022