Autor: Oriol Huguet Briva. Metge, especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAPI Baix-a-Mar
Sovint no ens n’adonem, però portar un cognom implica determinades coses. En el cas de la nostra especialitat, medicina familiar i comunitària, implica dues coses: que hem d’aplicar, fer o sentir la medicina al costat de les persones i famílies, i també en l’entorn de la comunitat on viuen.
Si fem memòria del nostre període de formació durant la residència, probablement recordem haver-nos format en molta tasca assistencial, protocols, tècniques i investigació, però no recordem haver fet pràcticament res o directament res associat a salut comunitària. És el meu cas, per exemple.
Probablement això respon a un problema multifactorial.
Si no et formes en aquest àmbit durant la residència, la teva visió en l’atenció es pot reduir en un model de visió “consulto-centrista”, on no importa massa què passa a fora; sinó que importa el nombre de visites i la resolució d’aquestes. Si ets tutor o tutora, i no et qüestiones res que no passi dins de la consulta, la tendència serà formar en aquesta línia. És la línia que també imposa el sistema de salut, pel que d’alguna manera es podria considerar com a justificable.
D’altra banda, durant molt temps, l’activitat associada a salut comunitària s’ha relacionat amb falta de metodologia en el disseny de les intervencions i això ha fet que perdés credibilitat i es relacionés amb pràctiques de poc valor i rigorositat. Finalment, en moltes de les ocasions, per dur a terme accions comunitàries, s’han demanat des de les direccions que aquestes es fessin fora de la jornada laboral, associant-les sovint a un cert grau de voluntariat i justificant-se que en cap cas tenia res a veure amb la pròpia activitat laboral, sinó a la pròpia voluntat del professional a fer determinades accions comunitàries, emmarcant-les en un cert “hippisme”.
Per tant, històricament, ens hem trobat fent una activitat pròpia de la nostra especialitat, on sovint no se’ns ha format perquè ha primat més l’interès resolutiu de les consultes, on s’han considerat les intervencions de dubtós valor i on sovint s’han fet fora de l’horari laboral, perquè les direccions dels centres no hi ha cregut. Quin bon màrqueting per fer i formar en allò que portem al cognom i que d’alguna manera hauria de forma part de la nostra essència.
L’any 2015, mentre estàvem en tot el procediment acreditatiu del CAPI Baix-a-Mar per ser docents, vam rebre un correu de la Unitat Docent ACEBA, convocant una reunió amb els referents o persones interessades en salut comunitària dels equips d’atenció primària que conformaven aquesta unitat docent. En aquesta reunió, es va traslladar la necessitat que havia sorgit per part dels residents en dotar la formació durant la residència de contingut en salut comunitària. En aquell moment, no coneixia massa cosa de la unitat docent, però em va semblar molt interessant que es recollís aquesta proposta i que d’alguna manera s’intentés vehicular i fer-hi quelcom.
El primer que em va sobtar va ser que em vaig trobar amb companyes i companys que estaven interessats i motivats amb la salut comunitària. Tots ho veiem igual, i enteníem igual l’atenció primària, independentment del moment de maduresa que es trobés el nostre centre respecte a la comunitària. Calia fer quelcom per tal que els residents s’emportessin una visió en salut comunitària i formació, independentment de la visió que tingués d’aquest àmbit el seu tutor o tutora i fins i tot el propi sistema. Com a unitat docent, calia aportar formació, perquè així ho indicava el pla docent, perquè formava part de l’activitat del metge o infermera especialista en medicina familiar i comunitària i perquè hi havia xarxa per poder-ho fer.
Calia buscar un nom que agrupés aquesta diversitat de professionals i centres, que tenien com a funció organitzar la formació per a residents en salut comunitària, però també conèixer experiències d’altres centres. Vam triar el nom de “Fem Salut al Barri”, ja que denotava que volíem atendre a la nostra comunitat en un marc de salut. També vam donar la possibilitat als residents a participar en el grup.
Cadascun dels membres aportava sobre allò que coneixia de la salut comunitària, com eren els fonaments, metodologia, comunicació o bé aquells valors que creien que havia de tenir, com innovació, imaginació o mirada a llarg termini i així vam anar construint un pla formatiu. Van ser reunions del grup de treball amb molt contingut conceptual i que van ajudar a fer pinya i creure’ns el projecte. Poder debatre, projectar, divagar i en ocasions tocar de peus a terra per poder “plantar la llavor” de la salut comunitària en les residents de la unitat docent, a l’hora que creure que hi ha altres maneres de fer les coses.
Si volíem que els residents sabessin que hi hauria una formació concreta en salut comunitària, s’havia d’explicar tant en la fase prèvia a la tria d’unitat docent, com en les primeres reunions formatives. Per tant, vam publicitar el grup i l’activitat que fa a la web de la unitat docent, a l’hora que vam incloure una formació d’una hora sobre que és i objectius en salut comunitària en la primera formació que es fa als residents sobre conceptes generals de salut.
Vam considerar que era important tenir una visió més enllà de la pròpia consulta. Per fer això, s’havia de poder visualitzar i justificar la importància d’aquesta mirada. Per tant, i aprofitant que ja hi havia una formació en salut comunitària que es feia a Vic per a residents, vam decidir assumir-la com a grup i modificar-la en aquesta línia, mitjançant una part teòrica combinada amb un taller fotogràfic que pretenia aprendre a identificar els actius de salut de la comunitat on treballàvem. Calia que comencessin a analitzar l’atenció que es feia des de l’hospital i allò que es feia des d’atenció primària, quina mirada tenia, i quina hauria de tenir. Inicialment, es va considerar que aquesta formació fos per R1 de medicina, i no infermeria, ja que aquestes últimes ja havien rebut aquesta formació durant la carrera. Aquest any 2023, serà obligatòria per medicina i voluntària per infermeria, al considerar que la transversalitat enriqueix el coneixement, a l’hora que l’hem ampliat a aquells professionals de la unitat docent que vulguin iniciar-se en el món de la salut comunitària.
També vam considerar com a grup, que era prioritari formar-se amb aquells que en sabien més. Vam analitzar els recursos formatius que hi havia fora de la unitat docent, i vam decidir que de forma obligatòria s’havia de fer el curs que ofertava la CAMFiC. Era un curs prou extens i que aprofundia en tots els elements que cal conèixer per tenir un marc teòric correcte. Idealment vam considerar que s’havia de fer entre R3 i R4, ja que és quan estarien al centre d’atenció primària i podien posar en pràctica allò que aprenien.
Era indispensable poder participar de la comissió de salut comunitària del seu centre. Proposàvem poder fer un petit projecte dins el seu centre d’atenció primària, per posar en pràctica aquells conceptes que havien après en els cursos teòrics. També vam proposar oferir rotacions en salut comunitària entre els diferents centres de la unitat docent, si hi havia alguna activitat que crèiem que fos interessant.
Era imprescindible conèixer altres experiències, i vam pensar que una jornada podria ser una bona font de coneixement. Calia buscar la fórmula per poder conèixer altres experiències, a l’hora que també permetés conèixer altres professionals. Amb aquesta idea, es va crear la “Jornada de Salut Comunitària UDACEBA” que es va realitzar durant 3 anys a Vilanova i la Geltrú, que malauradament es va interrompre per la pandèmia i que esperem reprendre l’any 2023. En aquesta jornada, residents i professionals de diferents àmbits i diferents centres treballàvem diferents aspectes que crèiem importants per la formació dels residents: la xarxa, la prescripció social, la mirada fora de la consulta…sempre des d’un punt de vista participatiu i dinàmic, fora d’una marc teòric sinó més aviat pràctic. També servia als residents que formaven part del grup com a experiència en el comitè organitzador d’una jornada formativa, i que creiem que era una formació complementària molt interessant.
Finalment, calia comunicar. Es va crear un blog per poder explicar experiències dels diferents centres que formaven el grup i que relataven experiències d’èxit, metodologia o fins i tot anàlisi de fracassos estrepitosos d’intervencions que s’havien fet. S’oferia la possibilitat als residents d’aprendre a gestionar eines ofimàtiques, també com a formació complementària en comunicació.
En quasi 8 anys de funcionament del grup “Fem Salut al Barri”, hem pogut dissenyar un contingut formatiu adaptat a la realitat de cada moment. Probablement, i parlo en primera persona, crec que la formació es queda curta, però com deia, i com a consens de grup, cal plantar la llavor perquè vagi creixent al llarg de tota la nostra carrera professional i ens doni una forma més equitativa d’atendre a la nostra comunitat i amb aquesta mirada fora de les quatre parets de la consulta.
No voldria acabar aquest article sense tenir un reconeixement a totes les persones que estan o han estat a l’equip de Fem Salut al Barri, i que han ajudat a redescobrir el cognom de comunitaris que portem i li han donat valor. Avui podem dir que des de la Unitat Docent ACEBA som comunitaris, treballem per fer acció comunitària i formem en salut comunitària.
Citació
Autor: Huguet Briva, Oriol
Títol: Portar un cognom, Comunitària
Revista: APSalut. Volum 10. Número 4. Article 209
Data: 10 de desembre de 2022