Jordi Casanovas Font. Tutor EAP Vic (CAP El Remei)
Ha plogut força -potser no prou- des que en Josep Manuel Da Pena (dencansi en pau) i l’Albert Casasa van pujar a Vic il·lusionats per proposar-nos posar en marxa una nova Unitat Docent.
Sincerament jo no ho tenia molt clar. Una certa tendència a veure el got mig buit i la certesa que en centres com els nostres es prioritza l’assistència, em feien dubtar si aquesta reponsabilitat de formar nous especialistes potser ens pesaria massa i no la podríem exercir com m’agradaria fer-ho i com els metges i metgesses en formació es mereixen. Malgrat llums i aspectes a millorar com diu el nostre inefable Portofi, els anys, com em passa sovint, no m’han acabat donant la raó.
Al final ens en vam sortir. En Josep Manuel da Pena var ser el primer responsable de la Unitat Docent, i l’Albert Casasa i un servidor els primers coordinadors docents dels respectius centres. De la primera promoció de sis residents que van començar el 2006 i van acabar el 2011 -en Carlos i en Marcos a Vic i la Marta, la Khammi, la Nariné i en Rubén a Sardenya- fins ara han passat per les nostres mans un niu de persones en formació -Araceli, diligència personificada, segur que tú portes el compte al dia!-, i se’ns hi han afegit de mica en mica 9 centres més i un munt de tutores i tutors als 9 que ens vam acreditar d’inici, que han format i formen tant metgesses com infermeres de família.
No és fàcil combinar una docència decent amb l’assistència, la formació, la recerca, la vida familiar i les múltiples tasques extraassistencials que en ocupen el dia a dia. Però cal fer-ho, i no per altruïsme sinó per egoïsme. Estic convençudíssim que residents propis, residents de rural -pels que no em conegueu sóc metge de poble-, estudiants de grau, estudiants de pregrau i tothom qui passi per la consulta ens donen als tutors i tutores més que el que els podem donar nosaltres a elles i ells. Encara que sigui inconscientment et mantenen actiu, il·lusionat, t’ensenyen tecnologia, novetats, protocols, terminologia, maneres de viure i de treballar. Et faciliten l’accés als especialistes hospitalaris, et transmeten energia… (tot i que després la perdis tota de cop en arribar a casa i asseure’t per sopar). I ja no parlem de la feina que ens treuen de sobre de vegades, pel meu gust assumint massa responsabilitat quan encara no estan prou preparats.
Malgrat ja fa uns anys que no tinc resident propi, us puc assegurar que la meva consulta és un continu d’anar i venir d’estudiants i residents en rotació rural tant de la nostra Unitat Docent com d’altres, i mai em canso d’ensenyar ni d’educar perquè, com els pacients, són tots diferents i la forma de transmetre’ls actituds, habilitats i coneixements, com als pacients, perquè els arribi més, ha de ser, com no, individualitzada.
Com qualsevol relació on hi hagi una bona comunicació, la de tutor/a i resident és i ha de ser intensa. I els moments de satisfacció i ennuig també ho són. El balanç però, acaba sent sempre positiu per ambdues parts. Quan veus als ulls de les persones que acaben la residència o la rotació aquella satisfacció per com han viscut aquest període i l’agraïment pel que com a tutor o tutora els hem aportat -la Noe i la Laia en són les darreres víctimes- experimentes una de les meravelles que et fan estimar aquesta professió i t’esperonen a seguir exercint-la.
Llarga vida a la Unitat Docent i una forta abraçada a totes aquelles persones que en formem i n’han format part activa durant tots aquests anys.
Citació
Autor: Casanovas Font, Jordi
Títol: De les beceroles a la maduresa. Setze anys d’Unitat Docent
Revista: APSalut. Volum 10. Número 4. Article 207
Data: 20 de desembre de 2022
