Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“En el moment d’haver d’escollir una especialitat ja creia que Infermeria Familiar i Comunitària és la que té una visió més àmplia de la persona i de la salut. I la possibilitat de fer moltes rotacions per diferents serveis, em va motivar”
‘Conèixer els centres autogestionats et dóna habilitats i capacitat per saber gestionar un equip i t’aporta moltes maneres de veure les coses’.
La Lorena Cabricano coneix bé el model EBA, des dels seus inicis professionals, s’ha desenvolupat entre equips autogestionats: l’EAP Vic, l’EAP Sardenya i l’EAP Dreta de l’Eixample. Va acabar infermeria l’any 2013 i va cursar l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària a l’EAP Vic entre els anys 2015 i 2017. A l’acabar la residència va estar uns mesos col·laborant en un projecte de recerca de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya i posteriorment ja es va incorporar a l’EAP Dreta de l’Eixample, equip amb el qual porta 5 anys treballant com a infermera d’adults. Aquests anys ha compaginat l’activitat laboral amb els estudis del grau en Nutrició Humana i Dietètica, que va finalitzar el 2022.
Què és el més gratificant de ser infermera?
Poder ajudar a les persones, poder aportar coses bones perquè se sentin millor per viure una vida més plena i satisfactòria.
Les competències de l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària.
És una especialitat en la que durant dos anys passes per moltes rotacions, per molts serveis… de vegades és tot com molt efímer, molt ràpid, però et permet agafar una visió global que està molt bé, perquè et fa conèixer els diferents recursos que tenim al nostre abast.
Per què vas escollir UDACEBA?
Sabia que volia marxar d’Astúries, que és d’on vinc, i la idea de treballar a Catalunya m’atreia molt. Valorant les diferents opcions vaig trobar una manera diferent de gestionar la formació i els equips a UDACEBA i vaig pensar que m’interessava i que podia ser una bona oportunitat, un bon lloc on aprendre.
És familiar, al ser més reduïda tots ens coneixem i hi ha molt bon ambient en l’equip. És una unitat docent que et dona moltes oportunitats per formar-te i també a l’hora de fer recerca et t’ofereix diferents opcions per ampliar la formació, també en funció dels interessos de cada resident. Em vaig sentir molt acompanyada per part dels companys, de la meva tutora la Judit Canudas, de la resta de l’equip i de tota la unitat docent.
El salt de ser resident a ser ja una infermera integrada en un equip. Va ser com t’ho t’esperaves?
Realment és molt semblant al que vaig viure durant la formació de l’especialitat, compleix les meves expectatives.
A l’acabar primer vaig fer el període de recerca a la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya i aquest temps és més solitari, perquè al final ets tu reclutant i fent entrevistes als pacients però no estàs en contacte diari amb un equip. I en el moment que em vaig incorporar com a infermera d’adults al CAP Roger de Flor va ser un període de molts canvis, perquè al canviar de centre molts protocols són diferents, programes diferents, s’han d’aprendre els circuits. Recordo molts nervis però també molt motivada i molt ben acollida per part de totes les companyes. Tinc molt bon record d’aquells mesos.
Havent passat per tres CAPs autogestionats, principals diferències entre ells.
La principal el tipus de pacients de cada centre, a Vic hi ha molta immigració i és un ambient molt multicultural. Al CAP Roger de Flor es combinen molta gent gran amb cronicitat etc… amb molta població jove que hi ha a la Dreta de l’Eixample.
A nivell d’equip, al principi vaig notar diferències perquè la gestió dels domicilis es feia diferent. Aquí les infermeres de l’equip ho assumim tot: extraccions, domicili, consulta… ara també la demanda aguda… totes fem de tot i això et permet veure i ampliar la visió de les diferents problemàtiques de salut.
A nivell de direcció, la visió dels equips directius és semblant, en la delegació de tasques, en dotar de responsabilitat, participar en grups de diferents temàtiques per assumir el maneig de patologies o la comunitària.
La sostenibilitat del nostre sistema sanitari.
La manera d’entendre la salut que tenim actualment potser canvia radicalment d’aquí a uns anys. La forma que tenim d’acudir als centres sanitaris potser farà un gir. Amb un possible copagament, no sé… Possiblement anirem veient canvis progressius.
La infermera, guia i acompanyant de la salut
El paper de la infermeria cada vegada més expert.
Sobretot el nostre paper és el d’acompanyar al pacient en totes les etapes de la vida, des de que neix fins que mort. Acompanyament en la salut i en la malaltia però també hem de sortir més dels centres sanitaris i estar més presents en la comunitat, perquè es vegi la nostra feina i com podem ajudar a les persones.
Assumim cada cop més responsabilitats i més competències, i també s’hauria de compensar a nivell salarial. Amb l’actual prescripció infermera està previst que s’ampliï el tipus de productes sanitaris que podem prescriure i cada vegada podem intervenir més.
Requisits d’una bona infermera.
Tenir empatia. Ser capaç de posar-se a la pell de l’altra persona, encara que sigui molt diferent de tu o tenir una realitat totalment diferent. I ser capaç de poder aconsellar-la de la millor manera per a que pugui prendre les millors decisions sobre la seva salut.
Esteu prou reconegudes les infermeres.
Encara falta molt. Visibilització de la nostra feina i reconeixement. Hem millorat però encara queda molt camí.
Fora de la feina, ets la infermera del teu entorn?
Si, també acabes sent un referent pels teus, pels més propers. Això et genera pressió en certa manera, perquè sents que tens una responsabilitat afegida però si és per ajudar o aportar… benvingut sigui!
Dualitat de la infermera.
Pots riure i també plorar molt a la vegada. Té aquestes dues vessants. Pots ajudar molt a una persona però també l’has d’acompanyar davant d’un mal pronòstic.
La Lorena en un futur proper. Com et veus.
No ho sé… canvia tot tant, que no m’atreveixo a fer previsions. Treballant, m’agradaria fer recerca i continuar aprenent cada dia de la feina, les persones, els companys. Però de moment el meu futur el veig aquí, a Catalunya, crec que és on puc desenvolupar-me personal i professionalment.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Lorena Cabricano
Revista: APSalut. Volum 11. Número 1. Article 215
Data: 20 d’abril de 2023
