Temps és vida: Com actuar davant d’una aturada cardíaca

Autores: Mireia Gallés Muntada. Infermeria de Família i Comunitària. Neus Font Gómez. Metgessa de Família i Comunitària. EAP Vic (CAP El Remei)

Les malalties cardiovasculars són un conjunt de trastorns que afecten l’aparell circulatori, format pel cor i els vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars). Aquest aparell subministra a les cèl·lules de l’organisme l’oxigen i els nutrients que necessiten per viure i, al mateix temps, transporta les substàncies de rebuig perquè altres òrgans puguin elimina-les (com ara els ronyons, mitjançant l’orina).

La majoria de les malalties cardiovasculars es poden prevenir amb l’adopció d’un estil de vida saludable que redueixi els factors que augmenten el risc de patir-les, que inclogui, per exemple, mantenir una alimentació sana i equilibrada, fer activitat física regularment i evitar el consum de tabac.

L’origen de les malalties cardiovasculars sol ser l’arterioesclerosi, una afecció que es desenvolupa de manera progressiva i que endureix, estreny i fa tornar rígides les arteries. Aquesta afecció dificulta la circulació de la sang cap al cor i el cervell, i fins i tot la pot arribar a obstruir amb la formació de coàguls.

Alguns factors poden predisposar les persones a patir una malaltia cardiovascular. N’hi ha que no es poden controlar, com l’edat, el sexe i determinats aspectes genètics, i d’altres que es poden modificar amb l’adopció de mesures que afavoreixin un estil de vida saludable com són: el tabaquisme, l’obesitat, la diabetis de tipus II, el colesterol elevat i la hipertensió arterial.

Els canvis en l’estil de vida poden ajudar a controlar les malalties cardiovasculars i a prevenir-ne possibles recaigudes. Alguns consells que ajudaran a millorar la salut són:

Seguir una alimentació saludable
Fer activitat física de manera regular
Assolir un pes saludable i mantenir-lo
Deixar de fumar i evitar el consum d’alcohol
Controlar la Pressió arterial
Vigilar el colesterol
Revisar els nivells de sucre en sang
Mantenir l’estrès sota control

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el món occidental i, d’entre aquestes destaca la mort sobtada cardíaca. La majoria de morts sobtades cardíaques succeeixen fora de l’àmbit sanitari. L’evidència científica ha establert que les possibilitats de sobreviure a una aturada cardíaca, definida com una situació en què hi ha una persona inconscient i que no respira amb normalitat, depenen del seu reconeixement precoç de les maniobres de Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP) i d’una desfibril·lació precoç. Totes aquestes accions formen part de les tres primeres anelles de l’anomenada “Cadena de Supervivència”.

Font imatge: Aturada cardiorespiratòria. Canal Salut

L’aturada cardiorespiratòria (ACR) o aturada cardíaca és la interrupció sobtada, inesperada i potencialment reversible de la respiració i la circulació sanguínia espontànies a conseqüència d’un procés patològic agut. Aquesta situació es reconeix quan hi ha una persona inconscient i que no respira amb normalitat. Sovint s’utilitza, erròniament, com a sinònim d’infart agut de miocardi i de mort sobtada cardíaca, que es produeix quan la persona que pateix una aturada cardíaca no sobreviu.

La principal causa és una arrítmia o trastorn del ritme cardíac, que es refereix a com es contrau el cor o la freqüència amb què es produeixen els batecs. L’arrítmia més freqüent en una aturada cardíaca és la fibril·lació ventricular i es caracteritza per contraccions caòtiques del cor no efectives. Altres causes poden ser: traumatismes, xoc elèctric, consum de drogues o alguns medicaments.

En molts casos, les persones afectades no presenten cap símptoma abans de patir l’aturada. En d’altres, poden experimentar mareigs, nàusees i vòmits, dolor al pit, cansament, manca d’aire palpitacions. Una vegada es produeix l’aturada càrdio-respiratòria, perden la consciència i deixen de tenir pols i de respirar.

En un cas d’aturada s’ha d’avisar al 112. Cal actuar amb rapidesa per garantir que es duen a terme cadascuna de les 5 baules de la cadena de supervivència.

L’inici immediat de la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) pot quadruplicar les possibilitats de sobreviure i l’ús d’un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) pot augmentar-la encara més.

El temps mitjà des de la trucada d’emergència fins a l’arribada del servei d’emergències mèdiques és d’entre 5-8 minuts, o 8-11 minuts fins a una primera descàrrega amb el desfibril·lador. Durant aquest temps la supervivència de la víctima depèn de les persones que han presenciat l’episodi de pèrdua de coneixement. Per aquest motiu, ja fa temps que des del Consell Català de Ressuscitació (CCR), treballen amb el lema “Tots els ciutadans del món poden salvar una vida”, fent accions, juntament amb Creu Roja i personal sanitari per intentar formar el major nombre de gent possible en fer unes maniobres de qualitat.

Cal començar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) en forma de compressions toràciques de manera immediata. Quan una persona no està entrenada per dur-les a terme, el personal de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) la guiarà, a través del telèfon, mentre esperen l’arribada d’ajut professional.

En cas de disposar d’un Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA), cal iniciar la descàrrega el més aviat possible. Aquests aparells es poden utilitzar sense cap formació, ja que utilitzen missatges de veu i visuals per guiar a re animadors no experts.

Cada dia entre 8 i 10 persones pateixen una aturada cardíaca a Catalunya. Sabries ajudar-les?

Bibliografia

Paraules clau: aturada cardiorespiratòria, reanimació cardiopulmonar, mort sobtada cardíaca

Citació
Autores: Gallés Muntada, Mireia; Font Gómez, Neus
Títol: Temps és vida: com actuar davant d’una aturada cardíaca
Revista: APSalut. Volum 11. Número 4. Article 230
Data: 4 de desembre de 2023

Footer