Autora: Núria Nadal Olivé. Metgessa de família EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor)
Amb qualsevol pacient que consulta a un servei d’urgències el primer que cal descartar és que tingui alguna patologia que pugui posar en risc la seva vida. En el cas concret dels pacients politraumatitzats, a part de fer una exploració física on puguem detectar signes d’inestabilitat hemodinàmica i lesions evidents, és molt important valorar si pot haver-hi alguna lesió oculta que pugui ser potencialment greu. L’ecografia és una tècnica innòcua, ràpida i econòmica que ens pot ajudar a detectar possibles hemorràgies internes a nivell toràcic i abdominal mitjançant la tècnica FAST (Focus Assessment with Sonography for Trauma).
Fa molts anys, davant la sospita d’una lesió intrabdominal, es realitzava una punció-rentat peritoneal però òbviament era una tècnica que tenia moltes complicacions i no sempre detectava lesions internes. El 1984 va aparèixer el primer estudi que comparava l’ús de l’ecografia en comparació amb el rentat peritoneal i es va veure que tenien sensibilitats i especificitats similars (al voltant del 90% ambdues), sent una tècnica no invasiva i lliure de complicacions. No va ser fins al 1995 que es va descriure per primer cop el terme d’ecografia FAST i des del 1997 s’inclou en els protocols d’atenció al pacient politraumatitzat. Per tant, actualment es recomana la realització d’una eco-FAST el més ràpid possible i en cas que es detecti presència de líquid, s’indicaria directament una laparotomia. Només en casos de eco-FAST negatiu i sospita de sagnat es recomana realitzar una punció-rentat peritoneal. En cas que el pacient estigui estable, es pot considerar la realització d’una tomografia computeritzada (TC) abdominal per completar l’estudi i descartar altres complicacions. No es recomana fer un TC d’entrada, ja que requereix traslladar un pacient que pot inestabilitzar-se en qualsevol moment i pot comportar uns 30 minuts de temps que poden ser crucials pel pronòstic del pacient.
Per realitzar una ecografia FAST, utilitzarem la sonda convex de baixa freqüència per tenir la major profunditat possible. Al seu un pacient traumàtic, habitualment estarà en decúbit supí, pel que realitzarem l’exploració en aquesta posició. Òbviament també necessitem disposar de personal format en ecografia ja que es tracta d’una tècnica operador depenent i que s’ha de realitzar amb la major brevetat possible. El temps estimat en el que es pot realitzar tota l’exploració són uns 3 minuts, pel que ens podrem entretindre a cada finestra entre 30 i 60 segons. S’explora en aquestes localitzacions i no en unes altres perquè són els recessos on s’acostuma a acumular inicialment el líquid. A continuació es detalla cadascuna de les sis àrees que s’avaluen en l’eco-FAST:
- Finestra 1: Epigastri
Per un costat valorarem el pericardi (enfocant a per sota la xifoides i cap a l’espatlla esquerra) per valorar la presència de líquid i per altra banda valorarem lòbul hepàtic esquerre i grans vasos. - Finestra 2: Quadrant superior dret
Explorem l’angle de morrison (angle hepatorenal), que és el primer lloc on s’acumula el líquid lliure peritoneal. En aquesta finestra també podem observar el si costofrènic dret i possibles lesions viscerals a lòbul hepàtic dret i ronyó dret. - Finestra 3: Flanc dret
Per sota de la capa muscular que formen els músculs oblics i el transvers de l’abdomen, hi hauríem de veure el colon ascendent. En cas que hi hagi líquid, l’observarem per sota el transvers. - Finestra 4: Quadrant superior esquerre
Valorem la presència de líquid lliure a la fossa de Gerota (angle esplenorenal). En aquesta finestra també podem explorar l’espai pleural dret i possibles lesions viscerals a melsa i ronyó esquerre. - Finestra 5: Flanc esquerre
Exactament el mateix que al flanc dret, però amb el colon descendent. - Finestra 6: Hipogastri
En aquest espai observem el sac de Douglas on hi valorarem també la presència de líquid, entre el recte i la bufeta en el sexe masculí i entre l’uter i el recte en el sexe femení.
Existeix també una variant de l’eco-FAST, anomenada Extended Focus Assessment with Sonography for Trauma o ecografia eFAST que inclou la valoració toràcica per determinar l’existència d’hemotòrax o neumotòrax. Alguns autors també han descrit el protocol FASTER, que inclouria la valoració de les extremitats, tot i que hi ha poc consens de moment.
Les possibles limitacions que pot tenir l’ecografia FAST són les pròpies de l’ecografia com l’obesitat abdominal o la presència de gas (a nivell intestinal o per presència d’enfisema subcutani) i les pròpies d’un pacient politraumatitzat com la falta d’integritat cutània o la presència de fractures costals que puguin dificultar l’exploració amb el transductor.
Font de les imatges: Article 2. Lozano P, Calderon E. Paciente con traumatismo abdominal grave. AMF 2022;18(9):525-530
Bibliografia
- Catán F, Villao D, Astudillo C. Ecografía fast en la evaluación de pacientes traumatizados. Rev Méd Clín Las Condes. 2011;22(5):633-9.
- Lozano P, Calderon E. Paciente con traumatismo abdominal grave. AMF 2022;18(9):525-530
- Oviedo A, Algaba M. (2022). Manual de Ecografia para médicos de urgencias. Editorial SEMES.
Paraules clau: ecografia, urgències, politraumatitzat
Citació
Autor: Nadal Olivé, Núria
Títol: L’Ecografia FAST
Revista: APSalut. Volum 11. Número 4. Article 229
Data: 1 de desembre de 2023
