Autor: David de la Nuez Rodríguez, MIR R4 EAP Vic
Teror, la vila Mariana de Gran Canària, seu de la nostra senyora la Verge del Pi i recés de pau per a tots els illencs i gran part dels de la resta de l’arxipèlag, va ser el lloc on vaig decidir provar sort per fer la meva rotació externa d’un mes. Tot i estar apartat de la capital, Las Palmas de Gran Canària, per uns escassos 25 minuts per carretera, en aquest poble s’hi segueix respirant un aire humil i rural com a la resta de viles del centre i nord de l’illa de Gran Canària. Amb unes arrels basades en l’agricultura i la ramaderia, el caràcter de la seva gent continua mantenint aquest esperit rural malgrat el declivi del sector primari a favor del terciari i el secundari.
Per a un illenc, tota possibilitat de tornar a la seva terra sempre és benvinguda, i així ho vaig fer. Gràcies a l’oportunitat que m’oferia la rotació externa, vaig poder tornar a l’illa i ser part del seu sistema sanitari, del qual només tenia algun record de l’època d’estudiant universitari, ja que posteriorment només havia treballat a Catalunya. El centre de salut de Teror es troba just al darrere del nucli antic del poble, al costat de la Plaça Font de la Higuera. Vaig triar aquest centre de salut perquè volia treballar en l’entorn rural del medi insular i així podria tenir una primera presa de contacte amb el centre. A més, aquest poble sempre ha estat especial per mi, per diferents motius personals.
Després d’una càlida acollida i la típica pregunta de “tu de qui ets” (amb què a les Canàries pregunten per la teva família), va arribar el moment de les presentacions i vam fer un “free-tour” pel centre de salut per conèixer les instal·lacions i presentar-me a la resta de l’equip.
Tota la distribució del centre es concentra en una única planta: una ala posterior per a les urgències, amb accés directe des del carrer amb tres consultoris, una connexió directa amb la sala principal de cures d’infermeria, amb la sala d’aturades i una altra amb una consulta d’observació, per si fos necessari. Després, la resta es divideix en una àrea amb la zona de secretaria, administració i l’office, i una gran àrea repartida en consultes aparellades, de manera que les consultes de medicina i infermeria associades estan juntes. A la planta inferior hi ha el gimnàs (per als equips de Fisioteràpia d’adults i pediàtrica) amb una sala annexa de valoració del pacient, on se l’examina al principi de la rehabilitació, després de diverses sessions i l’acabar-les.
Per fer més dinàmica la meva rotació, les primeres dues setmanes vaig estar amb un tutor, i les dues següents amb una altra tutora, dels quals vaig poder aprendre diferents maneres d’abordar el pacient, però totes dues aconseguint l’objectiu final comú de diagnòstic i maneig adequat. “Has de fer els pacients a tu”… Aquestes van ser les paraules d’un dels meus tutors en veure el tracte proper i amable que hi havia entre ell i els pacients més grans de la consulta.
Amb ells vaig poder conèixer de primera mà el que és una consulta de Medicina de Família en un ambient rural i amb el caràcter propi de les Canàries, amb l’accent, les expressions i la proximitat particulars. Va ser curiós abordar símptomes que al meu ambient de treball habitual a Vic estan principalment vinculats a treballs d’esforços relacionats amb la indústria càrnia i escorxadors, però que en aquest entorn eren freqüents per les seves tasques al camp.
Els agraeixo a tots dos la seva dedicació, temps i els ensenyaments rebuts. Gràcies, de debò.
Una altra experiència viscuda durant la meva rotació externa en aquest centre, va ser el seu programa anomenat “Majors actius”. És un programa que pretén mantenir i/o millorar la vitalitat, la independència i l’autonomia de la gent gran del poble, així com l’oportunitat de socialitzar-se entre ells, informar-se sobre diversos temes de salut que són del seu interès i resoldre dubtes en un ambient més relaxat i distès, i comptant amb els punts de vista de professionals de la salut (principalment una de les Fisioterapeutes del centre, i algun membre del personal d’infermeria) i d’altres membres de la comunitat. En aquest programa es fan sessions de 30 minuts d’exercici seguits d’una xerrada posterior d’uns 15 minuts sobre un tema que els usuaris del programa hagin sol·licitat. En el meu cas, vaig poder formar part d’una sessió d’exercicis per enfortir i cuidar l’esquena i posteriorment fer una presentació sobre la incontinència urinària i el seu abordatge i maneig, des d’un punt de vista més senzill i proper a la gent gran.
Una altra oportunitat que em brindar la rotació va ser la possibilitat d’entrar en contacte i practicar l’ecografia abdominal, ja que el Centre de Teror és centre formador en aquesta tècnica, i aprofitant que un dels meus tutors era formador docent, vaig fer pràctiques dos dies a la setmana durant tot el mes. Em queda molt per aprendre i polir, però gràcies a això ja tinc una base per quan decideixi fer un curs d’ecografia abdominal.
La resta de la rotació va ser atendre consultes d’Atenció Primària al centre juntament amb visites d’Urgències i domicilis.
Un punt a favor que em va cridar l’atenció i que crec seria beneficiós d’incorporar al nostre sistema de cara al control dels pacients crònics, va ser que una vegada cada 15 dies s’organitzaven un dia de visites de maneig de pacients crònics, ja fos al seu domicili o al centre de salut. Una part de la jornada laboral d’aquell mateix dia es dedicava a la revisió d’indicadors en salut (xifres de TA, Hemoglobina glicada, valors de colesterol…) per valorar ajustaments de tractament i la necessitat de fer controls més seguits o de posar-se en contacte amb els pacients per veure com es troben.
Finalment, també vull agrair a la resta del personal del centre de Salut que em van acompanyar i em van acollir talment com si fos un més de l’equip.
Citació
Autor: de la Nuez Rodríguez, David
Títol: Rotació externa a Teror, Gran Canària
Revista: APSalut. Volum 12. Número 2. Article 243
Data: 29 d’abril de 2024
