Laura Aranalde. Comunicació en Salut
‘La salut es basa en una estabilitat emocional que et pot aportar escoltar una cançó o anar a veure un concert. Al final, les persones som holístiques i la música pot ser una gran ajuda. Les notes també curen”
“Tinc el cor dividit. Entre la música i la infermeria no podria escollir”
Veïna del barri de Gràcia de Barcelona, l’Ona Salabert va estudiar infermeria a Sant Joan de Déu. La seva vida i el seu cor estan dividits per dos mons, distants i complementaris a la vegada: la infermeria i la música. Ambdós són actualment la seva passió la seva professió.
Emprenedora, jovial, enamorada de la vida i dels infants, va iniciar la seva carrera professional fent d’infermera comunitària d’Atenció Primària però des de sempre havia volgut especialitzar-se en pediatria. D’aquí que va cursar el màster en Atenció d’infermeria al nen i a l’adolescent a l’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (EUI-Sant Pau). Buscant noves oportunitats laborals, es va acollir a una baixa de maternitat de l’EAP Sardenya. Així va ser com va iniciar el seu full de ruta com a infermera de pediatria a l’EAP Sardenya, centre on exerceix des de fa més d’un any, desenvolupant el programa Salut i Escola que l’entusiasma i la permet créixer professionalment.
Treballar a l’EAP Sardenya li facilita compaginar la seva vida laboral amb la seva gran afició, la música. És la baixista del sextet barceloní Al·lèrgiques al Pol·len, un grup de noies de Gràcia que recentment han estrenat el seu quart disc, fent-se un espai en el panorama musical català adreçat a joves i adolescents.
Tres inseparables: passió, vocació i professió
És fantàstic tenir una feina que és el meu hobby, tant en la infermeria com en la música. Tinc claríssim que no vull deixar la infermeria, m’agrada molt aquesta vessant de cuidar, poder ajudar i deixar el teu petit granet de sorra a la societat. Ara mateix la infermeria em sembla molt més estable, però l’adrenalina i l’emoció dels concerts… buf, és molta!
Els teus inicis musicals
Ja de petita, el meu instrument d’iniciació en el món musical va ser el contrabaix, que té les mateixes cordes que el baix però és acústic. Tocava a l’escola de música de Gràcia de tota la vida i just abans de la pandèmia vam decidir fer un grup amb unes amigues amb qui hem passat tota l’adolescència juntes, ben bé com a hobby. I en aquell moment em vaig passar al baix. Així va ser com vam començar a composar les nostres pròpies cançons, amb 19-20 anys.
El nostre primer concert havia de ser justament el cap de setmana que ens van confinar per la Covid-19 i el vam haver de posposar. El nostre primer disc va ser en plena pandèmia i com que tothom estava a casa i el vam fer moure per les xarxes, vam fer vídeos, etc… va tenir molt bona rebuda. Amb tot això jo estava cursant 2n de carrera i cada vegada em resultava més difícil poder arribar a tot. Però aquí estic.
Salut i art
Tenen molt a veure. Amb el nou disc sobretot molta gent ens escriu “aquesta cançó m’ha anat molt bé, em sento representada…” Nosaltres fem cançons de la nostra quotidianitat i de les coses que ens passen però cadascú se les endú i les porta al seu terreny. Al final totes les persones tenim una cançó que ens ha ajudat en algun moment vital. T’hi sents identificada, veus que no estàs sola, i que molta gent viu el mateix.
Aplicabilitat de la música com a infermera
La música és una cosa que m’acompanya en tota la meva vida, hi he crescut i soc la persona que soc en funció del que he viscut. En un grup de música que convius tant hi ha molt treball en equip, s’han de prendre moltes decisions, igual que amb la infermeria.
Similituds entre un equip de treball i un grup musical
Hi ha una tasca comunitària que és present en els dos mons. En els concerts, tot i que sortim sis noies a l’escenari hi ha un equip darrera molt més gran perquè tot surti bé. I en el món de la infermeria passa el mateix, estàs a la consulta amb el pacient però després hi ha tota la resta de professionals assistencials amb qui fas equip, per poder atendre a la persona i cobrir totes les seves necessitats.
És com una petita família. Són persones que veus cada dia. A l’EAP Sardenya tot l’equip va en sintonia, amb constància i també el fet de ser un equip autogestionat em permet trobar un equilibri per fer altres coses. No vull haver de renunciar a la meva altra vida per treballar i l’EAP Sardenya és el centre que m’ha permès organitzar-me millor.
Les especialitats infermeres
Crec que està molt bé i se li hauria de donar molt més pes, però ja des de l’inici de la carrera, per especialitzar-te en allò que realment vols fer. A més fer la residència va molt bé per endinsar-te en l’àmbit d’acció, però per poder-te mantenir fent la residència has de tenir una estabilitat econòmica i segons la situació en la que et trobes és difícil… hauria d’haver-hi més facilitats per poder fer l’especialitat.
Connectar amb joves i adolescents
Al·lèrgiques al pol·len. Què reivindiqueu amb la ela geminada?
Les sis noies del grup sempre ens hem relacionat amb el català, quasi totes les cançons són en català, parlem en català… tot el nostre àmbit és català. Vam voler buscar una cosa que ens diferenciés, i ens va agradar molt la sonoritat de la ela geminada, i hi ha poques paraules que portin aquesta lletra… doncs vam dir, n’hi posem dues!
Al·lèrgiques al pol·len Gravació del videoclip ‘Poeta modernet’
Amb les vostres lletres convergiu amb el malestar emocional del vostre públic.
Crec que ha vingut sol. Nosaltres hem passat l’adolescència fa relativament poc i és una etapa en la que tens molts estímuls i moltes emocions. És important parlar d’aquestes coses, i abans parlar de la salut mental era un tabú. Ara, tothom està més predisposat. Jo que porto la consulta oberta de les escoles, m’adono que és molt important saber com estàs emocionalment i si no ho saps, no passa res, però poder expressar-ho.
Sou el prototip de la jove catalana?
Jo no crec que representem la majoria però tenim un lloc bastant assentat i estem buscant el nostre camí dins de la indústria catalana. Volem explicar coses en les que tothom s’hi pugui sentir representat, reivindicar la música instrumental i que les dones també podem estar a l’escenari, no només ballar. I per què no? Poder ser un referent femení on les joves i adolescents puguin emmirallar-se.
Complicada i amb orgull
Com diu el títol, ser complicada està bé, vol dir que tens moltes coses a donar i moltes coses a oferir. La cançó reivindica que la dona també pot donar la seva opinió, pot aportar molt i tenim unes cures emocionals molt potents i molt importants! Clar que som complicades, però per bé.
T’identifiques amb el grup?
El grup, i jo mateixa també, representem la dona apoderada que pot valdre’s per si mateixa. Tot i els progressos que hem fet, la societat continua sent masclista i molt unitària. Si el teu entorn no t’està ajudant potser no serà el lloc idoni on t’has de trobar.
Més que res crec que és l’apoderament que nosaltres mateixes hem hagut de treballar-nos molt. Vam començar molt jovenetes, i teníem unes inseguretats molt grans.. i també ens mereixem poder omplir una sala Apolo com vam fer aquest gener per presentar el nou disc. Amb la infermeria és el mateix, perquè m’ha ajudat a reafirmar-me com a persona, a poder-me expressar i tenir una autonomia. Al final les infermeres de comunitària també hem de prendre decisions i tirar endavant. És allò de… Tu ho pots fer!
Al·larma, el títol del darrer disc. Què li alarma a l’Ona?
Sobretot les injustícies. També la impotència de no poder ajudar més de vegades… això ho treballem molt en la infermeria, que hem de saber acompanyar però cada persona té un procés. Tampoc m’agraden les actituds de superioritat.
Sobre la cançó Els teus errors. Què és per tu l’error?
Més que l’error és com afrontes l’error. Per mi l’error és quan una cosa que tu has fet compromet, afecta o fa sentir malament una altra persona. És més com gestiones i acompanyes aquest error.
És sa el rock?
Si, jo crec que si!! Clar que és veritat que els concerts són molt festius… Nosaltres anem a treballar però ens ho prenem més com una escapada de cap de setmana o com unes colònies. El rock aporta molt: diversió, moviment, exercici físic… Al final es tracta de com actua cadascú en aquests ambients.
Concert a la Sala Apolo (Barcelona), gener 2025
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista Ona Salabert
Revista: APSalut. Volum 13. Número 1. Article 260
Data: 15 de març de 2025
