Autora: Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Als 13 anys vaig decidir que volia ser metgessa de poble”
La Dra. Encarna (coneguda així a Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) és metgessa de família al CAP de Sant Martí de Centelles. Nascuda a Barcelona, l’any 1991 va anar a treballar casualment al poble d’Aiguafreda a fer guàrdies els caps de setmana. Després de compaginar durant anys la ciutat i el món rural, va optar per quedar-se al poble. No porta mai bata, m’ha n’ha portat.
Social i artista en colors. L’omple la música, el piano, el teatre, estudiar i participar en activitats socials. Defensa un món sense fronteres ni banderes.
Persona entusiasta, dinàmica i inquieta, de jove també volies ser professora de matemàtiques i periodista.
M’agraden moltes coses, sóc inquietíssima. Volia ser periodista influenciada pel còmic Mary Notícias, i curiosament molts anys després vaig conèixer l’autora a través d’una amiga. Els tinc tots eh!!!
Metgessa per vocació?
Absolutament! Sempre m’han agradat les ciències i em va encantar quan vaig estudiar el cos humà. A més, el tema rural crec que està influenciat per la meva vessant més social, ja que des de petita he estat implicada en esplais, grups de muntanya, ajudant a persones més desafavorides. Això ha influenciat molt en poder seguir desenvolupant aquest aspecte sent metgessa rural.
Què és allò que més et fascina de la teva feina?
El tracte amb els meus pacients. És molt especial, per la promixitat. Els conec molt, cosa que facilita la meva tasca professional i la seva vivència com a pacient. Conec perfectament les persones, el seu entorn, les seves famílies… i això genera un vincle que em satisfà moltíssim i que crec que no és possible a les grans ciutats. També la diversitat de coses que em permet fer la meva feina, fora de l’àmbit assistencial.
Quin fet o quina persona t’ha marcat més en la teva trajectòria professional?
El Dr. Ramon Vilatimó. Ha estat una persona clau. Em va oferir un món professional a l’EBA Centelles que s’adapta molt a la meva manera de ser. Ell m’ha brindat l’oportunitat d’obrir-me a altres possibilitats, com per exemple poder participar en grups de recerca. Sempre he estat i li estaré molt agraïda.
Fora de la feina… a qui ens trobem?
No sóc la Dra. Encarna. Sóc l’Encarna i prou. Sóc una gran aficionada a la música, m’encanta tocar el piano (tot i que ho faig fatal) i cantar. He estat en una coral clàssica, en una coral de gospel i he fet classes de cant. Ara no perquè no tinc temps… I m’agrada molt la pintura contemporànea, per la meravella de la imatge i els colors… I ballar ritmes llatins i rock… i,… i… i….
Ets una relacions públiques.
M’encanta. He participat en tot tipus d’activitats “festives, carnavaleres…” del poble (m’hauries de veure cantar al Karaoke de la festa major de Sant Martí de Centelles). També dirigeixo la part de comunicació del grup de recerca SaMIS de la UVic. M’ ho passo molt bé fent aquestes activitats.
Un color…
M’encanta la gamma fúcsia-lila. També m’agrada el taronja. De fet porto els cabells de color taronja…de vegades amb un metxó lila.
El bo i millor de l’Encarna
“La il·lusió. Faig les coses perquè m’il·lusionen. Si perdo la il·lusió ja ho he perdut tot”
Un defecte.
Parlo massa. Tal qual em surt, i de vegades m’he de disculpar per algunes coses que he dit…
El que més valores de les persones.
M’agraden les persones senzilles, transparents. La simplicitat. Persones humils que reconeixen les seves mancances i també les seves virtuts. Persones en qui puc confiar.
Què canviaries del món?
Eliminaria moltes línies dels mapes. Estic “tipa” de fronteres, de banderes, de discriminacions. Sóc ciutadana del món.
Un somni…
Tenir temps per dedicar-me de ple a les meves activitats artístiques i socials. Crec que només serà possible quan em jubili.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol article: La desCOBERTA. Entrevista a Encarna Martínez
Revista: APSalut. Volum 6. Número 1. Article 104
Data: 1 de febrer de 2018
