Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Els metges haurien de rebre una formació específica en el llenguatge no verbal per ser més empàtics i tenir una escolta activa. L’escolta és fonamental per al pacient”
“Tots els camins et porten al mateix lloc, al descobriment personal”
Es defineix com a artista, navegant i domador de cavalls. Esteban Labari participa com a actor fent de pacient en les ACOE de la Unitat Docent UDACEBA.
L’Avaluació de la Competència Objectiva Estructurada (ACOE) és una prova que UDACEBA fa als residents de Medicina Familiar i Comunitària, i als residents d’Infermeria Familiar i Comunitària, simulant consultes reals, per avaluar les competències dels professionals, detectar àrees de millora i corregir les seves mancances.
Apassionat del moviment, l’Esteban va començar en el món de les arts escèniques sent ballarí de dansa clàssica. Va formar-se en diferents tècniques i d’aquí va saltar a l’espectacle, en diferents companyies a Barcelona i a Londres, fent treballs de coreografia i de direcció, i formant a futurs artistes.
Els teus orígens
Vaig néixer a Collblanc, un barri de l’Hospitalet del Llobregat. En la vessant artística soc una persona nòmada, he viscut a Madrid, a Saragossa… fins que als 45 anys vaig conèixer la meva dona, amb qui tinc dues filles.
Ara pesa molt més la família. No hi ha res comparable. Els autèntics valors estan amb els teus. Els valors que et dóna la família et fan créixer, perquè prens consciència de l’esforç que representa assolir-los, perquè has de cedir, has d’aprendre, has de renovar-te contínuament.
Família i món artístic. Com conviuen?
Depèn del cap de l’artista. Jo ho veig compatible. Es pot conciliar, però no pots dedicar tot el temps que voldries a casa, això si.
Descobrir-se
“T’has de preparar per desenvolupar el què ets: un ésser humà. Ser capaç de desenvolupar els teus talents dependrà del coneixement que tinguis de tu mateix. I això no s’ensenya a les escoles”
El cos en moviment
M’interessa molt perquè el moviment és l’essència de les persones. Ens comencem a desenvolupar quan comencem a caminar. És intrínsec, sense moviment no hi ha vida.
Trajectòria artística. El resultat de la feina feta
L’art per mi ha estat un treball de recerca. En tot el que faig, a cada feina, he intentat millorar com a persona, no només com a artista, ja sigui com a ballarí, actor o cantant.
Però l’art també pot ser un refugi per a l’ego, perquè si no treballes aquesta vessant personal, l’art et pot deïficar entre aplaudiments. Aquesta seria la figura egocèntrica de l’artista que toca el cel, com una torre de Babel. Al final, no és més que una il·lusió. N’has de poder sortir per ser conscient de la trampa que suposa.
És un aprenentatge d’anys…
L’art ha de ser necessàriament un camí interior. Hi ha una cosa fonamental: l’art per sobre de tot et fa humil. Has de descobrir els teus talents, per què estàs aquí, què pots oferir i cap a on vas.
Ballet Clàssic de Barcelona
Quins són els teus talents?
La comunicació, per això m’he dedicat a l’escenari i a la docència.
Escenaris, cavalls i el mar. Com conflueixen?
Els cavalls, com el mar, et posen en situacions on veus que allò que hi ha al teu voltant és molt més gran i menys controlable del què et sembla. La única manera de sortir ben parat d’una situació difícil és essent humil. Això ens fa millors persones.
Estudiar els cavalls m’ha permès aprendre a adaptar-me al medi. Navegar en plena tempesta m’ha ensenyat a cedir amb respecte davant la força de la naturalesa, deixar-la passar i esperar la calma.
Simular ser un pacient
La feina del metge des d’una mirada artística
A les universitats i arreu es formen persones tècnicament molt expertes però que de vegades els falta la part més humana, el tracte de tu a tu.
Més enllà del coneixement, l’escolta activa és fonamental. I en aquest procés sorgeix la sincronització dels cors de les persones. Quan escoltes a algú de veritat, mirant-lo als ulls, hi ha una connexió que és essencial i que transcendeix el vincle metge-pacient.
Cap a on anem?
Actualment sembla que no hi ha temps per atendre a una persona mirant-la als ulls…..es perd la connexió que ajuda a fer sentir bé i a minvar el malestar emocional. Sortosament, en tots els àmbits, hi ha persones que dediquen temps a pensar i que impulsen canvis de millora. Aquests són els autèntics lluitadors, els que treballen contracorrent des de dins. Son persones que volen millorar la vida de les persones.
El treball ha de ser pel bé de tots, pel bé comú, però sovint és complicat perquè no hi ha compromís. El treball no és individual, és d’equip.
Com vas entrar al món de les ACOE?
Vaig començar a finals dels anys 90, a través d’un amic que m’ho va proposar. I la següent ACOE que vaig fer va ser a través del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) cap a l’any 2000. Vaig participar en la primera ACOE per a metges de família que va organitzar el CoMB, i vam desplaçar-nos arreu: Sevilla, Madrid, Barcelona…
Participar en les ACOE t’ha permès tenir una altra mirada cap al teu metge de família.
I tant! Amb una mirada compassiva. Amb tot el respecte. Que el CoMB organitzés les primeres ACOEs va ser una iniciativa brillant amb la voluntat d’apropar el metge a les persones.
Com valores les proves?
S’hauria de contemplar com una assignatura més dins de l’àmbit acadèmic, unes proves ben elaborades tècnicament i amb una posada en escena que impliqués la gestió emocional del candidat. El punt d’estrès, com el que tens abans de sortir a escena, és el que t’obliga a preparar-te. Sovint els residents entren a la consulta amb moltes pors i inseguretats. Quan observes el comportament del professional sanitari que s’examina, el seu llenguatge corporal, com et parla, com et mira…. t’adones de qui s’ho pren seriosament i s’ha preparat, i de qui senzillament passa un tràmit.
Han canviat els professionals sanitaris al llarg dels anys?
He fet de pacient simulat per a més de dos mil metges. He avaluat a molts professionals i amb els anys et puc dir que, malauradament, no han canviat massa. Falta entrenament humanista. S’ha prioritzat la part tècnica en els aprenentatges, però no la vessant humana.
La sanitat és molt masclista en aquest sentit. La part femenina de veritat no va de banderes, és molt més profunda. És la part del diàleg i del consens. I la part masculina és l’acció. Ambdues són necessàries però una no s’ha d’imposar sobre l’altra. Han de ser permeables de veritat. Cal feminitzar la professió.
Pedagogia de la humanitat
Què diries als residents MIR i IIR?
Teniu una part molt important de responsabilitat en el futur del sistema sanitari. I això passa per fomentar la part més humana. No es tracta només d’estudiar medicina o infermeria perquè teniu una manera altruista de veure el món i d’ajudar a les persones. Desenvolupeu la part humana, escolteu, observeu…..sentiu els cors dels vostres pacients, perquè sinó, com a pacient només et sents atès, no et sents acompanyat.
La societat canvia. Noves prioritats
Ara la prioritat no serà estudiar per trobar una feina, serà la recerca personal per descobrir allò que realment impulsa a cada persona.
És important voltar i conèixer món per aprendre a ser resilient en situacions difícils o de contrarietat. Crec que els joves cada vegada més estan en aquesta línia perquè s’adonen que el seu entorn és molt movible i canviant. Per això és tan important trobar el teu centre. I per trobar el centre, has de buscar el teu propòsit.
El coneixement ja el tenen i en escreix gràcies a les noves tecnologies. El valor diferencial serà una carícia, una mirada. La sensibilitat és el que ens diferenciarà.
Per acabar…
Les persones som animals poètics. Només amb dos minuts pot haver-hi una mirada de comprensió i misericòrdia. No ho oblidem.
La Verbena de la Paloma de Calixto Bieito
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Esteban Labari
Revista: APSalut. Volum 13. Número 1. Article 265
Data: 5 de maig de 2025
