Laura Aranalde. Comunicació en Salut
‘La plasticitat de les EBA és essencial per adaptar-nos a aquest món canviant on tot va molt ràpid, i alhora permet adequar plenament el nostre dia a dia assistencial del CAP’
‘El metge de família és el metge que té un bagatge ampli, amb una visió global i el tracte amb la persona, perquè hi ha un punt de trobada real no tan sols amb el pacient, també amb el seu entorn. Per això la nostra especialitat és l’especialitat en majúscules. No hi ha una altra especialitat igual, i crec que és la millor’.
Amb una clara orientació científica des que estudiava a l’institut, en Roger Codinachs va optar per estudiar Medicina. Va començar inicialment sense una vocació definida però la Medicina de Família i Comunitària ha esdevingut la seva passió i la seva dedicació. D’arrels rurals osonenques va començar la seva carrera professional al poble de Viladrau i des de fa 19 anys és metge de família a l’EAP Vic (CAP El Remei) on assegura que ha crescut amb molts dels seus pacients, els quals en certa manera també han esdevingut part de ‘la seva gran família’.
És tutor de residents de medicina familiar i comunitària des del 2010 i coordinador docent de l’EAP Vic des del 2011. En Roger viu la docència com una extensió inherent a la professió. Proper, facilitador i amb ganes d’afegir valor a tot el que fa, estén la mà a alumnes, residents, i a tot el seu entorn. Una lliçó de professió i de vida.
L’essència de la medicina.
Per mi l’essència de la medicina és ser metge de família. Quan vaig acabar la carrera tenia molt clar que volia ser metge de família en una zona rural, per això vaig anar l’ABS de Santa Eugènia de Berga, on visc actualment, i vaig escollir anar a Viladrau, al Montseny.
Combinant passions i interessos.
Si, una de les meves passions és la muntanya i vaig optar per fer de metge rural. Volia exercir de metge en un lloc petit, allunyat, on t’has d’espavilar amb els recursos que hi ha. No m’interessava anar a un gran hospital on tot està molt especialitzat…La falta de recursos em feia respecte, però realment volia aprendre a gestionar situacions en un entorn que no t’és favorable.
L’autogestió en salut: poder ser, poder fer
‘El 2007 vaig acabar l’especialitat de Medicina de família i vaig començar a treballar al CAP El Remei. Tenia ganes de provar un altre sistema no ICS, com és el model EBA, i des del primer moment vaig pensar que seria un bon lloc per treballar-hi… i aquí segueixo’.
Per què vas optar per l’EAP Vic?
Primerament perquè era un centre molt diferent d’on havia fet la residència. Quan acabes et falta rodatge, i el fet de poder estar en un equip més gran és un element protector. També el bon ambient de treball, amb molta sintonia. A més, treballar en un equip autogestionat, et permet molta plasticitat a l’hora de treballar i de fer coses. A l’EBA els canvis són molt més àgils, i l’estructura de l’equip és molt més horitzontal. De seguida em vaig sentir molt abraçat pels companys.
La flexibilitat de la docència en un centre autogestionat.
Indubtablement el model de gestió del centre és un factor important. El fet d’estar oberts als canvis i tenir la capacitat d’adaptar-nos amb facilitat, ajuda en la docència i en tots els àmbits. A més estem en un moment on tot va molt ràpid: la IA, els consensos amb l’atenció hospitalària, les ecografies… en un entorn tan canviant el fet d’estar en un equip no massa gran que es pot autogestionar permet adaptar-te a cada moment. És el tot!
Si un resident té inquietuds per formar-se en determinades àrees, en un centre autogestionat li serà més fàcil. I això no ho podria fer a tot arreu. Aquestes condicions fan que la formació que podem oferir als residents sigui millor.
La tríada: ser metge és assistència, docència i recerca
Com et vas endinsar en la docència.
Ningú neix ensenyat, tots hem rebut aprenentatges i tenim clar com ens agradaria que fos aquesta docència, perquè tenim un model sobre com ens han ensenyat les coses i una opinió al respecte.
Per tenir una primera aproximació a la docència, crec que és essencial la figura del tutor. A mi em va marcar, com la persona referent que t’ajuda, que t’assessora i està per tu. I en aquell moment vaig pensar que jo també volia fer el mateix, talment com un llegat. És passar el relleu. Per mi és un deure.
A L’EAP Vic sou un centre docent amb molt bona nota.
La docència, com la recerca, són estratègiques, i al CAP El Remei són part del nostre ADN. Malgrat la pressió assistencial i el factor temps, que hi és molt present, l’any passat vam formar a 67 persones (59 estudiants de pregrau i 8 residents de postgrau) entre les quals hi havia professionals de medicina, infermeria, TCAI, treball social, fisioAPiC…
La satisfacció dels nostres estudiants és molt alta, el 2025 ens van puntuar amb un 9.7, segons l’enquesta que els passem a l’acabar la rotació. Estem orgullosos d’aquesta bona nota.
Com s’incentiva la docència en l’equip.
Sempre existeix la por al desgast de la motivació. Sempre demanem als professionals si poden assumir a un resident o un estudiant i formar-lo. I és cert que al nostre centre tothom s’hi bolca. Aprofito per agrair-los moltíssim el seu esforç. És veritat que formar té un cost i unes dificultats, i per això hem pres mesures per facilitar la docència, com per exemple, esponjar l’agenda de les visites de medicina perquè el metge i l’estudiant disposin de més temps.
20è aniversari d’UDACEBA
L’EAP Vic al llarg dels 20 anys de trajectòria de la Unitat Docent.
Juntament amb l’EAP Sardenya, el CAP El Remei vam ser els fundadors de la Unitat Docent UDACEBA. És la nostra Unitat Docent. L’hem vist néixer, créixer i ara ja és major d’edat. UDACEBA s’ha anat enfortint, s’ha dimensionat, i ha arribat a una fase de consolidació. La diversitat de centres dins d’UDACEBA ens enriqueix molt.
Incubadora de talent?
I tant! UDACEBA forma bons professionals i grans professionals! Tenim molts exresidents al CAP que s’han volgut quedar a treballar amb nosaltres. Curiosament molts residents no van escollir venir a Vic en primera instància, però una vegada ens han conegut, decideixen que volen continuar aquí el seu cicle professional. Això vol dir que ho fem bé i per tant, la docència que es fa al nostre centre és de molta qualitat. Per mi és una victòria!
El primer: la persona al centre
Estendre la mà és poder dir “avui he ajudat a moltes persones”. Jo tinc pacients amb qui realment ens hem fet grans junts i gairebé som com de la família. Aquest acompanyament és molt bonic i t’adones que el que fem al nostre dia a dia és humanitat al 100%.
El tutor posa límits?
Si, evidentment, i en molts aspectes. Crec que és bo i és sa. Des del punt de vista acadèmic i també comunicatiu, de conciliació, de desconnexió digital… pactar la relació amb el resident, amb unes normes del joc, ajuda. Si hi ha normes hi ha límits. D’altra banda s’ha de cuidar el professional, i una manera de cuidar-lo és posant límits.
IA i humanitat.
La IA és una eina per millorar. Una oportunitat també a l’àmbit rural. Tenir eines d’IA et pot ajudar de moltes maneres, com per exemple, per saltar la barrera idiomàtica, fer lectures de retinografies, radiografies, electrocardiogrames… Recentment també hem testejat una nova eina per transcriure la conversa del metge a la consulta. Però la part humana és essencial, hi ha tot el llenguatge no verbal que cal viure’l per entendre la persona, tenir el coneixement del seu entorn… i aquesta proximitat, aquest copet a l’esquena, això no t’ho farà una màquina.
Sempre positiu?
Si, però per descomprimir i carregar piles necessito el meu temps, sortir a l’aire lliure i estar amb els meus pensaments. Això m’ajuda a estar tranquil. De tant en tant, necessito viure sense presses.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Roger Codinachs
Revista: APSalut. Volum 14. Número 2. Article 287
Data: 5 de juny de 2026
