Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Avui en dia la societat s’ha medicalitzat massa. Qualsevol problema que de vegades no és ni mèdic ha de passar pel metge…. Si mirem als nostres pacients als ulls i els volem entendre des de totes les òptiques -biològica, psicològica i social- tenim una funció molt important”.
“El metge de família és un valor importantíssim pel benestar de la societat”
Guillem Jordi és metge de família i cap de la Unitat d’ecografia clínica de l’EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor). Fill d’una família tricultural -a cavall entre l’alemany, el català i el castellà- el seu camí per arribar a metge va ser una trajectòria atípica.
Va ser el primer espanyol que va fer l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària a Alemanya i va tornar aquí per ser homologada l’any 90. Fer la residència a fora li va permetre aprendre a fer ecografies i des de llavors professionalment ha fet conviure la medicina de família amb el maneig de l’ecògraf.
Gran amant del teatre, el Dr. Jordi arriba cada dia a la consulta amb bastons, per fer exercici físic. Des de fa 16 anys juga al domino dos cops al mes amb setze metges. La seva família… l’energia necessària per caminar per la vida.
Com arribes a ser metge?
Sempre he pensat que si has de treballar, com a mínim fes una feina que t’agradi, gairebé com un hobby remunerat. I si fas un bé a la comunitat, encara millor.
Com vas descobrir que volies ser metge?
Quan era jove tenia un metge de capçalera, el Dr. Corominas, que em va marcar molt. Era un dels metges que tothom voldria tenir… Amb ell vaig veure que ser metge valia la pena.
Etapes professionals del Dr. Jordi
Vaig entrar a Medicina a l’Hospital Clínic el 1978, i vaig acabar l’any 84 a l’Hospital de Bellvitge, sent la 2a promoció. En aquell temps, érem 28.000 els que ens presentàvem al MIR, i només hi havia 2.000 places. Amb tant poques possibilitats d’entrar, vaig anar a Alemanya 5 anys a fer l’especialitat. Em van formar molt bé i m’hi hagués quedat… els metges estan dignament remunerats… però allà només plou i els diners no ho fan tot en aquesta vida.. En realitat vaig començar a estimar Catalunya de veritat marxant a l’estranger!
Quan vaig tornar a Catalunya, es buscaven metges ecografistes i vaig començar fent ecografies a l’ICS. Paral·lelament la medicina de família que feia a Alemanya aquí la feia en una clínica privada on tots els austríacs, alemanys, suïssos em venien a veure, era el metge del consolat alemany… així sempre he estat a dos peus: un l’ecografia i l’altre, la medicina de família.
L’any 2003 vaig tenir la sort d’arribar a formar part de l’EAP Dreta de l’Eixample, i gràcies a l’estructura dels equips de base associativa (EBA), vaig poder fusionar la feina de MFiC amb l’ecografia. A la meva consulta tinc un ecògraf i els 20 metges que som ens ajudem si hi ha qualsevol dubte o consulta.
Evolució de l’ecografia
Aquesta tècnica ha arribat aquí amb 30 anys de retard… El futur és la normalització de saber fer ecografies. Tots els residents que passen pel nostre centre surten amb coneixements d’ecografia convencional bàsica, que sobretot és l’abdominal i d’aparell urinari. Tot R4 acaba la residència aquí sabent diferenciar la normalitat de la patologia i coneixent el maneig de l’ecògraf que ha de conèixer un metge de família.
Què demanes al teu equip de treball?
Que siguin humanistes, persones responsables i que sàpiguen el privilegi que tenen de poder desenvolupar la seva vocació. Els demano que tornin a donar prestigi a la professió mèdica.
Per què s’ha desprestigiat la professió?
Estem en un estat d’hipersocialització en el que som uns més dins de l’engranatge, però la nostra professió queda devaluada perquè tenim poc temps, molta pressió assistencial… som quasi una unitat productiva i la relació metge-pacient que és el quid de la qüestió queda bastant malmesa. Al final no som màquines, som persones… i quantitat i qualitat no són compatibles.
Apoderament dels pacients vers la seva salut. Ho estem fent bé?
Si. El metge no hauria de ser un pare protector sinó un assessor en salut. El responsable de la pròpia salut és el pacient. Hi ha països, com Gran Bretanya, on si no et cuides la salut i et maltractes, la ciutadania no ha de perquè pagar els costos sanitaris de la teva irresponsabilitat. Aquí no… aquí no es dóna valor al cost de la sanitat perquè no es paga en efectiu. El fet de no veure el que valen les coses, fa que la gent no valori el que té.
Parlem del tracte tutor-resident. Com ha de ser?
Aquí som massa protectors del resident, segons la meva experiència. Surten molt ben formats de manera teòrica però se’ls ha de deixar anar més ràpid. Jo als meus residents els ensenyo el que no està escrit… això m’encanta. És aprendre de l’experiència d’anys.
Com és el Dr. Jordi fora de la consulta?
Una persona normal i corrent amb ganes d’estar connectat a àmbits que no tinguin a veure amb la medicina… sempre dic que per ser un bon metge, el temps lliure s’ha d’intentar compensar amb altres inquietuds, amb conèixer de tot una mica! Abans de metges som humanistes… Soc curiós i m’agrada aprendre! I descansar també, perquè no fer res és molt important per poder estar bé quan has d’actuar.
El Dr. Jordi, un dels 5 protagonistes de “Estàs igual!” – Càmping gas (19/10/2017).
L’ecografista en detall
Què cal per ser un bon metge.
Cal cuidar-se per estar bé amb un mateix, per poder ajudar als altres, ficar-se a la pell dels altres i tenir la sensibilitat necessària per entendre tots els patiments dels pacients que confien en tu.
Un consell a la teva consulta.
Sempre els explico el mateix… tinc un pacient que és un metge jubilat de 89 anys, i jo li pregunto… doctor, què he de fer per ser com vostè a la seva edat? I em mira i em diu: “noi, fes el que et doni la gana”. El consell és aquest.
Els metges… sou “mals pacients”?
Som mals pacients perquè ens costa passar a l’altre costat de la taula i ser pacients. El que no hem de fer és ser metges de nosaltres mateixos perquè perdem l’objectivitat. Però això s’aprèn.
Projectes de futur del Dr. Jordi
A la meva edat sóc una persona jove amb experiència i això és el que vull mantenir. El meu futur passa per gaudir de cada dia de vida regalat… com més gran et fas més has de viure el present.
Com serà el llegat del Dr. Jordi? Quina empremta vols deixar?
D’aquí dues o tres generacions la memòria es perd. El meu consell és escriure els records de la teva vida, perquè això és el que quedarà: el teu llegat.
Un lema vital
“Vive i deja vivir” amb una actitud positiva i deixant-te sorprendre per totes les coses.
Una cançó…
A casa som molt artístics… cada cap de setmana cantem… però més que una cançó potser diria l’homenatge al meu pare, Aureli Jordi, que va ser l’autor de la cançó del Cola-Cao que va tenir molt èxit als anys 50. Aquesta cançó va sortir del piano de casa meva.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Guillem Jordi
Revista: APSalut. Volum 7. Número 2. Article 131
Data: 21 de març de 2019
