Laura Aranalde. Comunicació en Salut
«S’hauria de millorar el paper de l’especialitat d’infermeria amb funcions i tasques reconegudes, bossa de treball pròpia i reconeixement econòmic i social»
Vaig estudiar Fisioteràpia i a l’acabar, mentre treballava de fisioterapeuta vaig començar a estudiar Infermeria per ampliar coneixements i obrir el meu camp laboral. D’ençà que vaig iniciar els estudis d’infermeria em va agradar molt fins a tal punt que vaig deixar la feina de fisioterapeuta per dedicar-me exclusivament a infermeria.
Com a infermera vaig iniciar treballant com a infermera d’urgències en Atenció Continuada del Punt d’Atenció Continuada (PAC) La Mina, després vaig passar a urgències al CUAP de Sant Martí i al 2008 com a infermera d’atenció familiar i comunitària a l’ABS Sagrada Família, que és on treballo actualment.
Tècnica i vocació. La professió infermera és vocacional?
Jo crec que és igual o més vocacional que medicina. El tracte més proper i humà amb el pacient, el fet de la continuïtat de cures i tractaments fa que sigui molt vocacional.
Valors de la infermeria i molt especialment de l’especialitat de família i comunitària.
Molts, en podria definir molts. Principalment empatia, sensibilitat, humanitat, efecte, dedicació, constància i paciència.
Un camí ple de millores
En les darreres vagues el col·lectiu d’infermeria va alçar la veu i mobilitzar-se per demanar canvis. S’ha aconseguit suficient?
No encara queda molt camí per guanyar i sobretot en infermeria familiar i comunitària. S’hauria de millorar el paper de l’especialitat d’infermeria amb funcions i tasques reconegudes, bossa de treball pròpia i reconeixement econòmic i social.
L’especialització infermera és un valor a l’alça. Què més falta a la Infermeria Familiar i Comunitària?
Falta reconeixement i un compromís de la societat vers el paper de la infermera comunitària, respecte la importància de les tasques que desenvolupa dins del programa que ocupa a la família i comunitat.
Salari emocional versus salari econòmic. Estan descompensats?
Si, estan descompensats i molt. Per exemple el desgast emocional que hem sofert les infermeres després de la pandèmia no ha estat reconegut econòmicament.
Vessant personal i docent
Ana Rivero tutoritzant l’estació «Embenats de turmell» a la gimcana de la Jornada de Resident UDACEBA 2024
Com a presidenta de la Comissió d’Infermeria de la Unitat Docent UDACEBA sabem engrescar prou bé als estudiants perquè optin per l’atenció familiar i comunitària?
Falten moltes places IIR. El poc reconeixement de la professió envers al que representa la residència i recompensa econòmica actualment per les residents fa que no sigui fàcil engrescar als estudiants a optar l’especialitat.
Com van viure les IIR la primera ACOE UDACEBA i quins han estat els resultats. Beneficis i proposta de millores.
La majoria molt nerviosos a l’inici. Vist amb perspectiva ho veuen com una activitat per aprendre i divertida. Com totes les coses, sempre hi ha punts de millora que podrem millorar en pròximes edicions com pot ser l’organització, temes a desenvolupar que es presenten en las ACOEs, i més implicació dels equips docents per facilitar l’organització i la formació.
Què fa l’Anna en el seu temps lliure quan deixa de curar i cuidar?
A dia d’avui, la dedicació és exclusiva a la meva filla que té un any i mig. M’agrada molt fer esport, però ara mateix el tinc una mica abandonat, encara que et puc dir que no paro amb ella.
Quins valors prevalen en l’Anna com a infermera i com a persona.
Sóc una persona amb molta paciència i empàtica.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Anna Rivero
Revista: APSalut. Volum 12. Número 1. Article 238
Data: 1 de març de 2024
