Laura Aranalde. Comunicació en Salut
‘Qui són els professionals que m’han ensenyat millor? Aquells que els han ensenyat millor a ells. Sempre ho he vist així, cadascú fa el que ha après.’
“El meu tutor em va fer veure que la Medicina de Família, ben feta, és una de les especialitats més completes i més boniques que hi ha”.
Osonenc nascut a Roda de Ter, apassionat de les ciències, va estudiar medicina a la UAB i va escollir l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, cursant la residència a l’ABS Santa Eugènia de Berga, concretament als consultoris de Viladrau i Espinelves. El Dr. Jordi Casanovas ha desenvolupat tota la vida professional a la seva comarca natal, exercint durant uns mesos a urgències de l’Hospital General de Vic, al consultori de Sant Julià de Vilatorta, fins que el 1996 va tenir l’oportunitat de viure la creació i trajectòria de l’EAP Vic (CAP El Remei), el primer Equip d’Atenció Primària autogestionat, en el que avui segueix fent de metge de família i on ha pogut desenvolupar diferents àmbits professionals, com són la docència principalment, però també la cirurgia menor, l’ecografia, l’anàlisi de dades i l’atenció domiciliària de pal·liatius, entre altres.
“Fa 20 anys amb la posada en marxa de la Unitat Docent UDACEBA, vaig fer un canvi important a la meva vida, una aposta per la ruralitat i la docència”.
El 2006, amb el naixement de la Unitat Docent UDACEBA va fer un canvi a la ruralitat, i va traslladar la seva activitat professional al consultori de Santa Eulàlia de Riuprimer, on encara avui és el metge del poble. Al llarg d’aquests anys, ha estat coordinador docent, tutor i actualment col·laborador docent de la UDACEBA, un bon mestre i referent amb una llarga trajectòria docent.
Com s’aprèn a estimar la medicina de família.
Quan vaig acabar la carrera sabia que la medicina de família era molt completa però no la coneixia. I vaig tenir la sort de tenir el Dr. Jordi Espinàs com a tutor, un gran docent. A Viladrau amb les consultes de 15 minuts, tenia temps per fer assistència, recerca i docència de qualitat a la vegada, la combinació va ser molt bona! Amb ell vaig aprendre que la Medicina de Família és una de les especialitats més completes que hi ha. Però la medicina ha de ser ben feta perquè de vegades, els requeriments institucionals i organitzatius fan que excel·lents professionals es cremin i no desenvolupin tots els seus coneixements i aptituds. Crec que s’han de protegir els professionals i donar-los opcions perquè puguin treballar en les millors condicions possibles.
Trajectòria professional vinculada a l’autogestió.
El 1996 el Dr. Albert Ledesma em va oferir entrar a l’EAP Vic Sud, un nou centre que es posava en marxa en aquell moment. Jo tenia una feina amb perspectives de futur però la proposta em va atreure i vaig decidir canviar. I vam engegar l’EBA de Vic.
Al centre no parem mai. A part de la part assistencial, la docència, actualment també porto l’anàlisi de dades… i tens períodes en què et planteges si et compensa tanta dedicació. Però aquí seguim després de 30 anys!
L’èxit de les EBA i de la seva continuïtat és que la majoria dels professionals tinguin inquietud, voluntat de fer bé les coses i de millorar-les. Aquesta actitud és important però també ho és que les coses depenguin de tu i que puguis actuar, perquè si no tens marge de maniobra llavors és bastant frustrant.
30 anys de l’EAP Vic. Com ha evolucionat?
A nivell del model EBA, d’adaptació, d’organitzar-nos i poder decidir internament no ha canviat massa. Les tendències político-socials dels darrers anys han motivat la col·laboració cooperativa perquè la majoria dels membres de l’equip siguin socis – i avui dia gairebé tots en són – així com el reconeixement d’aquestes entitats en el marc de l’economia social.
A nivell d’activitat assistencial ha canviat moltíssim. Al barri de Vic Sud sempre hem atès un volum important de població immigrant, però en els últims 10 anys hi ha hagut un canvi espectacular. Només de nacionalitat, sense comptar els fills i segones generacions, gairebé el 40% de la població que atenem és immigrant. Tenim molta feina i és complexa a nivell cultural i de comprensió de llenguatge. Ha canviat molt.
El camí docent: un aprenentatge constant
Com vas endinsar-te en el món de docència?
L’EAP Vic sempre ha fet una aposta decidida per la docència. Deu anys després de l’obertura del centre es va posar en marxa la Unitat Docent UDACEBA que enguany celebra el seu 20è aniversari. La iniciativa de crear la Unitat Docent va venir de l’EAP Sardenya, amb l’enyorat Dr. Manuel da Pena com a cap d’estudis de la Unitat Docent, el Dr. Albert Casasa com a coordinador docent de l’EAP Sardenya i jo mateix com a coordinador docent de l’EAP Vic.
Per poder compaginar l’activitat assistencial amb la docència vaig decidir fer un canvi al consultori de Santa Eulàlia de Riuprimer. En aquell moment vaig disminuir una mica la meva dedicació assistencial perquè hi havia menys feina, però ara ja no és així, ara ja estic al 100% malgrat estar en una zona rural.
Viure en primera persona tots els rols docents.
Si! Vaig ser el coordinador docent de l’ABS Vic Sud durant 5 anys, moment en què van entrar també els residents d’infermeria Familiar i Comunitària. Després vaig ser tutor molts anys. Actualment soc col·laborador docent. Ja no soc tutor perquè venen molts residents de la rotació rural, a part d’estudiants de la Universitat de Vic, i no puc assumir tantes persones. A més els pacients també agraeixen estar amb el metge a soles, sense ningú més al costat, durant algunes èpoques de l’any.
El tarannà de la Unitat Docent sempre ha estat el mateix: una unitat docent petita, amb moltes ganes i amb gent molt implicada. I pel contacte que mantinc amb tots ells, UDACEBA ha estat i segueix sent una unitat docent excel·lent.
Ensenyar als futurs metges i metgesses: la qualitat docent
Com es fa un bon docent.
A part de les inquietuds personals, les experiències prèvies de les persones que t’han fet docència són determinants. Normalment, les persones que m’he trobat que són molt bones docents és perquè a elles també els han ensenyat molt bé. I les pitjors docents, normalment és perquè han tingut una docència dolenta.
Si nosaltres volem, no només formar bons professionals pel futur -que també- sinó que aquests professionals ensenyin bé a altres professionals, doncs els hem d’ensenyar bé. Per tant, la formació interna, la recerca i la docència principalment son pilars de la professionalitat de la medicina.
Les noves generacions de residents.
La societat ha canviat i les prioritats de les persones són unes altres, per tant, els residents i estudiants també han canviat, però la relació tutor-resident crec que és molt semblant.
Personalment, quan jo vaig estudiar potser em van faltar habilitats com la cirurgia menor, dermatoscòpia, ecografies… més que els coneixements i l’ètica i el professionalisme.
Actualment crec que s’ha perdut una mica el nivell de coneixements clínics que tenen els residents quan surten de la universitat. Ara es potencia molt més la comunicació, l’ètica… però els coneixements no els hem d’oblidar, hem d’impartir-los, preparar bé els tutors i ser seriosos. En general, els professionals que surten de les facultats, tot i els coneixements i habilitats apreses, estan poc preparats per l’assistència i és responsabilitat nostra que en acabar la residència siguin uns especialistes complets en tots els àmbits.
Reptes de la unitat Docent
Tenir suficient “n” i mantenir el talent són els principals reptes de la Unitat Docent. Que vinguin residents motivats i no per descart d’altres unitats docents i que una vegada hagin acabat la residència estiguin contents i es quedin als nostres centres. La innovació, la qualitat, la transversalitat i la diversitat de la docència són elements que es pressuposen.
L’altre gran repte actual de la docència és que estigui ben remunerada i que hi hagi temps per fer-la.
Autoconeixement del docent
Com fer un pas enrere quan arriba el moment.
Costa molt. Normalment busques argumentaris que recolzin la teva decisió. Però realment quan vaig deixar la coordinació docent era perquè no la podia fer tan bé com volia, perquè agafava la direcció assistencial en aquell moment.
També vaig deixar la direcció assistencial al cap de poc temps. A mi m’agrada treballar en equip però no em sento còmode manant a altres persones, ni sent el responsable de si algú treballa millor o pitjor. S’ha d’acceptar, cadascú val per una cosa, i n’hi ha que no valem per manar sinó per cuidar i ensenyar!
Enriquiment personal.
Mantinc una molt bona relació amb els coordinadors docents i amb tots els residents que han passat per aquí. Que es recordin de tu, que t’aconsellin com a referent o que comptin amb tu per fer activitats, malgrat que hagin passat els anys, satisfà molt. Perquè vol dir que s’han trobat bé amb tu com a persona, i això et fa sentir bé. I la docència facilita conèixer gent molt diferent i molt interessant.
Docent en totes les facetes de la vida?
Hi ha coses amb les que neixes i altres que s’aprenen. Em considero docent però no em surt de manera espontània a la vida en general. A la feina ho faig i m’hi trobo bé, perquè ho he cultivat i m’agrada.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Jordi Casanovas
Revista: APSalut. Volum 14. Número 3. Article 291
Data: 15 d’octubre de 2026
