Laura Aranalde. Comunicació en Salut
“Quan em vaig plantejar per què volia estudiar medicina era per ajudar el territori on visc. Jo no sé si podré ser un metge brillant o no però m’agradaria pensar que com a persona puc aportar, i això és el que em mou”.
Vilanoví apassionat que estima la seva terra i la seva gent. Va estudiar medicina a la Universitat Rovira i Virgili i una vegada acabada la residència va tenir l’oportunitat d’engegar un nou projecte com a metge de família al CAPI Baix-a-Mar. Enguany fa 10 anys que el centre va obrir les seves portes i Oriol Huguet n’és l’actual director.
Persona inquieta, persistent, lluita pels seus objectius. Li agrada la SALUT en general, poder aportar a la comunitat. El seu referent és la figura del metge de poble, que fa una mica de tot, per poder oferir un servei i donar un cop de mà a les persones del territori.
El projecte CAPI Baix-a-Mar
Pocs professionals poden dir que han participat des del minut zero en la construcció d’un centre de salut. I això dona un valor afegit. El projecte era una mica diferent al d’un ambulatori convencional… Vaig començar a treballar en un centre de salut on nosaltres mateixos vam dissenyar el funcionament de tot, és a dir, on situaríem les cadires a la sala d’espera, com funcionaria el magatzem… vam poder decidir tot el funcionament del centre. Això fa que ens sentim molt nostre aquest projecte, perquè hem participat pràcticament de tot des del primer moment.
Implicació de l’equip
La majoria de les persones que treballem al CAPI hi som des que es va obrir el centre. Hi ha una direcció que és qui ha de respondre, però gran part de les decisions es prenen consensuadament amb tot l’equip. És la manera com funcionem nosaltres. Totes les persones que treballen al centre tenen veu i vot a l’hora de decidir sobre els processos que afecten a la feina: com atenem a les persones, les llistes d’espera, les agendes… tothom pot dir la seva i a partir d’aquí intentem treballar-ho des de la direcció. Això fa que et sentis partícip del projecte.
Què suposa liderar un equip?
A direcció no estic sol. Soc el cap visible i responsable però som quatre persones amb delegació completa de qualsevol decisió que puguin prendre. Aquest és un tret diferencial vers altres centres: poder donar a les persones amb les que treballes capacitat de decisió al 100% i confiança plena en totes les decisions que prenguin. Això em permet poder compaginar la tasca assistencial amb la tasca de gestió pròpia del càrrec.
Què és més difícil, dirigir o passar consulta?
El més dur de tot és tractar amb persones, tant sigui a nivell de gestió com a nivell de consulta. Dir-li a una persona que no pots comptar amb ella en un futur o atendre segons quins casos que veus a la consulta crec que et genera les mateixes dificultats i frustracions. S’ha d’encarar de la mateixa manera, sent persona, empatitzant i posant-te al lloc de l’altra. Donar-los confiança perquè et tinguin confiança.
Connexió salut-social-comunitat
El que intentem promocionar al nostre centre és que funcioni com un equipament més de la ciutat per atendre la nostra població. Tenim els serveis socials municipals integrats dins el centre d’atenció primària, que és el nostre tret diferencial bàsic. Ens sentim com un equipament més i això ens permet interactuar, com un centre cívic o una biblioteca… Al final som un servei més. Funcionem en aquesta direcció: volem obrir-nos al màxim possible a la gent perquè puguin sentir-s’ho seu, del barri. Som part del teixit actiu de la ciutat. Hi som, hi participem, en formem part i volem que les persones interactuïn amb nosaltres.
Parlem de docència… què és fonamental per un bon aprenentatge?
L’important és que el resident pugui participar sobre què vol aprendre, si vol aprofundir en algun àmbit concret, i planificar conjuntament amb el tutor la seva rotació. I sentir-se un més de l’equip, això per descomptat. D’altra banda, el centre de salut ha de poder funcionar sense el resident. Crec que és important explicar-li que no és una persona que ve a treure feina sinó que està allà per aprendre, participar i afrontar processos.
Per què heu escollit la Unitat Docent UDACEBA?
UDACEBA s’adaptava al nostre perfil. No som ben bé una EBA però si que a nivell conceptual d’autogestió ho tenim. A més crec que a UDACEBA es té molt i molt en compte els residents a l’hora de poder decidir sobre les rotacions i s’escolten les seves peticions. Som la única Unitat Docent que té un contingut específic sobre comunitària i això és gràcies a que ho van demanar els residents el seu dia.
A partir d’aquest curs al CAPI ja tindreu residents de medicina familiar i comunitària. Quins canvis suposa això?
És un gran pas per al nostre centre. Tindrem 2 residents i per nosaltres és una gran responsabilitat. Portem tres anys parlant-ne i formant els companys, que estan molt ben preparats. La idea és poder transmetre als residents aquesta visió de la salut que tenim al centre… Suposarà algun canvi de dinàmica de treball i d’espais però som un equip que ens adaptem als canvis, i no ens agrada gens la frase típica “tota la vida s’ha fet així”. A més a Vilanova no hi ha residents de medicina de família, serem el primer centre docent, i és un repte gegant però en tenim moltes ganes!
Clar i català
Com és l’Oriol Huguet?
Em pensava que era una persona molt tranquil·la però cada cop m’estic adonant que soc més inquiet i inconformista. Cada vegada tinc més inquietuds sobretot en l’àmbit social i la salut comunitària i és un no parar… hi poso moltes moltes hores però crec que és el futur.
Paral·lelament a la professió, personalment has descobert una nova passió…
Quan vaig entrar a treballar era molt sedentari, però poc a poc, vaig començar a anar a caminar amb els amics, i vaig veure que m’anava bé per poder canalitzar tota aquesta inquietud. Després vaig a començar a córrer, i ara surto entre 3 i 4 cops a la setmana, si puc per la muntanya. També he començat a fer curses d’orientació, que més enllà de la part física també tenen una part mental i social, i molt sovint vas en equip. I poder compartir temps d’aquest amb altres persones dona un plus a l’esport. Són petits reptes personals i al final tot esforç té la seva recompensa.
Què és per tu…
Comunitària: és fer de metge.
Docència: és una oportunitat per aprendre, conèixer i moure’t.
Recerca:.. a mi personalment cada cop em fa més mandra.
Els tres grans pilars de la vida.
Per un costat la parella. També els amics. Per sort tinc bons amics. La vida canvia completament amb amics o sense. I després la família. Crec que soc com soc i entenc la vida d’una determinada manera gràcies a ells.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Oriol Huguet
Revista: APSalut. Volum 7. Número 4. Article 138
Data: 9 d’octubre de 2019
