Autor: Amat Botines Puertas. MIR R2 EAP Vic (CAP El Remei)
Paraules clau: Hiperuricèmia, Artritis, Gota.
- DEFINICIONS
Gota: Malaltia crònica per acumulació de cristalls d’urat monosòdic a articulacions i zones subcutànies. És una malaltia sistèmica ja que afecta a tot l’organisme (articulacions, teixits tous, cardiovascular, renal, endocrí…). La seva prevalença està augmentant.
Crisi de gota: En un pacient amb gota, si hi ha un factor desencadenant (transgressió dietètica, alcohol, fàrmacs hipouricemiants, tiazides, AAS, quimioteràpia, cirurgia, traumatisme local, dejú i deshidratació), se li pot manifestar un atac de dolor agut, en una o més articulacions.
Hiperuricèmia: Nivells d’àcid úric en sang per sobre de 7 mg/dL (si és asimptomàtica no es tracta!). En una crisi de gota podem trobar nivells normals d’àcid úric en sang (o fins i tot per sota de 7 mg/dL).
- CLÍNICA
Típica: monoartritis aguda (podagra > turmell > tars > genoll).
Oligoartritis: si hi ha moltes recurrències.
Estadi final: nòduls tofacis i artropatia degenerativa (poc freqüent si es realitza diagnòstic i tractament).
- DIAGNÒSTIC
Criteris clínics (per exemple els criteris de la SER per atenció primària, els criteris de la ACR-EULAR 2015…)
Gold standard: punció articular i anàlisi del líquid articular.
Cristalls urat monosòdic a líquid articular (forma d’agulla i birrefringencia negativa al microscopi de llum polaritzada).
Ecografia: de gran ajuda si veiem imatge de doble contorn.
Imatge de doble contorn cartílag articular femoral.
- DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
El més important és l’artritis sèptica (sospitar si hi ha porta d’entrada o febre/afectació de l’estat general → urgència: punció articular per microbiologia i antibioteràpia).
- TRACTAMENT ATAC AGUT
Inici precoç, primeres 12-24h!
Opcions farmacològiques:
- AINES – dosis altes (revisar risc cardiovascular, gastrointestinal i renal).
- Corticoides – si AINES contraindicats.
- Colquicina – en dosis baixes, per evitar efectes adversos: diarrees…
- Combinacions – en atacs molt intensos, o si fracàs de monoteràpia.
MAI iniciar o suspendre un tractament hipouricemiant durant l’atac agut!
- TRACTAMENT HIPOURICEMIANT
Iniciar unes 2-3 setmanes després de la crisi, a dosis baixes i associant un antiinflamatori els primers 6 mesos (per evitar que desencadeni la reaparició del dolor i que el pacient retiri el tractament).
Mesures farmacològiques:
- Al·lopurinol – ELECCIÓ: cal ajustar dosi si filtrat glomerular per sota de 60 mL/min i vigilar efectes secundaris potencialment greus com la hipersensibilitat.
- Febuxostat – augmenta el risc cardiovascular (alertes recents).
- Uricosúrics – contraindicats en nefrolitiasis d’àcid úric.
Indicacions inici tractament hipouricemiant
- Atacs freqüents (>2 anys) o greus
- Evidència d’erosions òssies/artropatia
- Dipòsits tofacis
- Gota amb insuficiència renal (FG<60 mL/min)
- Nefrolitiasis per àcid úric recurrents
Mesures no farmacològiques (dieta pobra en purines, no alcohol, no tabac, disminució IMC, exercici físic…) – són igual d’importants que les mesures farmacològiques.
Objectiu curatiu:
- Nivells d’uricèmia de <6 mg/dL (o <5 mg/dL en gota tofàcia).
- Dissolució dels cristalls d’urat monosòdic articulars.
Retirada del tractament hipouricemiant: quan el pacient compleix 5 anys sense crisis, i sempre que mantingui nivells d’àcid úric per sota de 7 mg/dL.
- BIBLIOGRAFIA
– Guía de práctica clínica para el manejo de la gota. SER.
– Gota, el lado oculto: más allá del dolor. DCAP, Semfyc.
Citació
Autor: Botines Puertas, Amat
Títol: Gota #en3minuts
Revista: APSalut. Volum 8. Número 1. Article 151
Data: 6 de març de 2020
