• Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

APSalut

APSalut: El butlletí científic d'UDACEBA

  • Qui som
  • Comitè editorial
  • Contacte
  • Subscriu-te
  • twitter
  • youtube
  • Temes Clínics
  • Salut Comunitària
  • Recerca i Coneixement
  • TICs en salut
  • Casos Clínics
  • Gestió i Qualitat
  • Docència
  • Ètica i Humanitats

Infermera… i què?

Autora: Mireia Gallés Muntada. Infermera comunitària i tutora EAP Vic (CAP El Remei)

La paraula infermeria deriva del llatí “infirmus”, que vindria a dir “relacionat amb els no forts”. Es podria dir que la infermeria és tan antiga com la humanitat i que les persones sempre han necessitat cures quan estan malalts o ferits.
La història de la infermeria ha evolucionat simultàniament amb el concepte de salut-malaltia i es podrien diferenciar quatre etapes, descrites per Collière en el seu llibre “Promoure la vida”.

Etapa domèstica de les cures: abasta des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l’imperi Romà, i es caracteritza pel rol que adquireix la dona que era l’encarregada de cuidar la llar i la família.

Etapa vocacional de les cures: s’inicià al principi del cristianisme i va durar fins a l’Edat Moderna. Aquí la salut i la malaltia estaven molt relacionades amb la divinitat, amb Déu. La dona seguia adoptant el rol de cuidadora i les cures es basaven en oracions i consells morals.

Etapa tècnica de les cures: a mitjans del segle XIX es va introduir una nova definició de salut, que era l’absència de malaltia. Aquí les cures es basaven en l’atenció al pacient i la lluita contra la malaltia. La infermeria evoluciona molt ràpidament i hi ha canvis en l’educació i professionalització de la seva figura. Apareix la mare de la infermeria moderna Florence Nightingale.

Etapa professional de les cures: la infermeria avui en dia és una professió amb àmbits d’actuació molt amplis, des d’Atenció Primària fins a hospitals, residències, centres sociosanitaris, escoles, ambulàncies, centres de treball, presons,.. La introducció d’especialitats i l’accés al grau i als estudis de màster i doctorat modifiquen radicalment la professió obrint-li un nou camí. El rol dels professionals d’infermeria ha evolucionat molt i les competències infermeres són molt nombroses i complexes. A més, la professió engloba quatre esferes de treball que són: assistència, educació, gestió i investigació.

L’any 2020 és l’any Internacional del Personal d’Infermeria, i és una oportunitat per donar a conèixer més la nostra professió i instar als governs a invertir en educació per tal de poder cobrir les demandes nacionals i respondre a tecnologies que evolucionen constantment i a models avançats d’atenció sòcio sanitària integrada, generar més llocs de treball i enfortir el lideratge dels professionals d’infermeria.

Infermeria és el grup ocupacional més nombrós del sector de la salut, ja que representa aproximadament el 59% de les professions sanitàries, però més del 80% es troba en països que sumen la meitat de la població mundial, sent més escassos en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos, on el creixement del nombre de professionals d’infermeria no segueix el ritme del creixement demogràfic.

Infermeria és una de les professions més reconfortants que existeixen. Què millor que treballar ajudant a la gent? De totes maneres, no és una activitat apte per a tothom. Actualment existeixen diferents especialitats reconegudes d’infermeria que són: Obstètrica – Ginecològica, Salut mental, Geriatria, del Treball, Cures Medicoquirúrgiques, Familiar i Comunitària i Pediatria. Però a part de l’especialització i segons els experts, hi ha unes qualitats que haurien de tenir els infermers i infermeres per ser uns bons professionals:

  1. Habilitats de comunicació, sobretot quan es tracta de parlar i escoltar.
  2. Estabilitat emocional: és una feina estressant on s’han d’afrontar situacions difícils. La capacitat d’adaptar-se a aquests moment sense que afecti a la tasca professional és una qualitat cabdal en una infermera.
  3. Empatia: saber posar-se al lloc de l’altra persona i sentir compassió pels altres i preocupar-se perquè estiguin el millor possible.
  4. Flexibilitat en quan a les hores de treball, torns i responsabilitats.
  5. Atenció al detall i cuidar de no saltar-se passos ni cometre errors.
  6. Habilitats interpersonals. Infermeria és el vincle entre els metges i pacients. Han de tenir les habilitats per lidiar amb ambdós, equilibrant les necessitats de cada un d’ells.
  7. Habilitats per resoldre problemes i, millor encara, anticipar-se per evitar situacions difícils.
  8. Resposta ràpida davant de situacions inesperades, d’urgències i mantenint el cap clar.
  9. Respecte tant pels pacients com per la resta de companys.

Enrere ha quedat (i ha de quedar) la idea que el personal d’infermeria és el que cuida i acompanya. Cal remarcar el nostre paper de prevenció, gestió i investigació. La formació i la docència també són pilars dins el nostre rol autònom, el qual ens hem de creure i defensar. Formem part d’un equip multidisciplinari que, com les potes d’una taula, ha d’anar a una i treballar junts perquè la sanitat funcioni i vagi millorant, i el col·lectiu d’infermers i infermeres esperem posar el nostre granet de sorra perquè així sigui.

Quan vaig començar a estudiar infermeria em vaig haver d’escoltar sovint la pregunta: I per què no estudies medicina? No entenia aquesta visió jeràrquica de la professió sanitària, on es creia que sempre hauria d’estar subordinada a un metge que em marqués les directrius del que havia de fer. En ple segle XXI, tot i haver avançat molt, la gent encara desconeixen el rol autònom de la INFERMERIA. Vull confessar que sóc infermera per vocació i no em canso de dir que tinc la gran sort de treballar en el que m’agrada i he volgut sempre. Tan de bo tothom pogués dir el mateix.

Citació
Autora: Gallés Muntada, Mireia
Títol: Infermera… i què?
Revista: APSalut. Volum 8. Número 4. Article 164
Data: 14 de desembre de 2020

Barra lateral primària

Editorial

ACOE: una experiència des dels dos costats del ‘fonendo’

Autora: Irene Cuéllar Rodríguez. Infermera especialista en Infermeria Familiar i Comunitària a l'EAP … [+] about ACOE: una experiència des dels dos costats del ‘fonendo’

Totes les EDITORIALS

Entrevistes La Descoberta

LA desCOBERTA. Entrevista a Esteban Labari

Laura Aranalde. Comunicació en Salut “Els metges haurien de rebre una formació específica en el llenguatge no verbal per ser més empàtics i tenir una escolta activa. L’escolta és fonamental per al pacient” “Tots els camins et porten al mateix lloc, al descobriment personal” Es defineix com a artista, navegant i domador de cavalls. Esteban […]

Totes les ENTREVISTES

Footer

Qui som

Normes de Publicació

Contacte

Administra les Cookies

Números Publicats

Recull Anual

Política de privadesa

Política de Cookies

Copyright © 2025 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra