Autora: Mireia Gallés Muntada. Infermera comunitària i tutora EAP Vic (CAP El Remei)
La paraula infermeria deriva del llatí “infirmus”, que vindria a dir “relacionat amb els no forts”. Es podria dir que la infermeria és tan antiga com la humanitat i que les persones sempre han necessitat cures quan estan malalts o ferits.
La història de la infermeria ha evolucionat simultàniament amb el concepte de salut-malaltia i es podrien diferenciar quatre etapes, descrites per Collière en el seu llibre “Promoure la vida”.
Etapa domèstica de les cures: abasta des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l’imperi Romà, i es caracteritza pel rol que adquireix la dona que era l’encarregada de cuidar la llar i la família.
Etapa vocacional de les cures: s’inicià al principi del cristianisme i va durar fins a l’Edat Moderna. Aquí la salut i la malaltia estaven molt relacionades amb la divinitat, amb Déu. La dona seguia adoptant el rol de cuidadora i les cures es basaven en oracions i consells morals.
Etapa tècnica de les cures: a mitjans del segle XIX es va introduir una nova definició de salut, que era l’absència de malaltia. Aquí les cures es basaven en l’atenció al pacient i la lluita contra la malaltia. La infermeria evoluciona molt ràpidament i hi ha canvis en l’educació i professionalització de la seva figura. Apareix la mare de la infermeria moderna Florence Nightingale.
Etapa professional de les cures: la infermeria avui en dia és una professió amb àmbits d’actuació molt amplis, des d’Atenció Primària fins a hospitals, residències, centres sociosanitaris, escoles, ambulàncies, centres de treball, presons,.. La introducció d’especialitats i l’accés al grau i als estudis de màster i doctorat modifiquen radicalment la professió obrint-li un nou camí. El rol dels professionals d’infermeria ha evolucionat molt i les competències infermeres són molt nombroses i complexes. A més, la professió engloba quatres esferes de treball que són: assistència, educació, gestió i investigació.
L’any 2020 és l’any Internacional del Personal d’Infermeria, i és una oportunitat per donar a conèixer més la nostra professió i instar als governs a invertir en educació per tal de poder cobrir les demandes nacionals i respondre a tecnologies que evolucionen constantment i a models avançats d’atenció sòcio sanitària integrada, generar més llocs de treball i enfortir el lideratge dels professionals d’infermeria.
Infermeria és el grup ocupacional més nombrós del sector de la salut, ja que representa aproximadament el 59% de les professions sanitàries, però més del 80% es troba en països que sumen la meitat de la població mundial, sent més escassos en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos, on el creixement en el nombre de professionals d’infermeria no segueix el ritme del creixement demogràfic.
Infermeria és una de les professions més reconfortants que existeixen. Què millor que treballar ajudant a la gent? De totes maneres, no és una activitat apte per a tothom. Actualment existeixen diferents especialitats reconegudes d’infermeria que són: Obstètrica – Ginecològica, Salut mental, Geriatria, del Treball, Cures Medicoquirúrgiques, Familiar i Comunitària i Pediatria. Però a part de l’especialització i segons els experts, hi ha unes qualitats que haurien de tenir els infermers i infermeres per ser uns bons professionals:
- Habilitats de comunicació, sobretot quan es tracta de parlar i escoltar.
- Estabilitat emocional: és una feina estressant on s’han d’afrontar situacions difícils. La capacitat d’adaptar-se a aquests moment sense que afecti a la tasca professional és una qualitat cabdal en una infermera.
- Empatia: saber posar-se al lloc de l’altra persona i sentir compassió pels altres i preocupar-se perquè estiguin el millor possible.
- Flexibilitat en quan a les hores de treball, torns i responsabilitats.
- Atenció al detall i cuidar-se de no saltar-se passos ni cometre errors.
- Habilitats interpersonals. Infermeria és el vincle entre els metges i pacients. Han de tenir les habilitats per lidiar amb ambdós, equilibrant les necessitats de cada un d’ells.
- Habilitats per resoldre problemes i, millor encara, anticipar-se per evitar situacions difícils.
- Resposta ràpida davant de situacions inesperades, d’urgències i mantenint el cap clar.
- Respecte tan pels pacients com per la resta de companys.
Enrere ha quedat (i ha de quedar) la idea que el personal d’infermeria és el que cuida i acompanya. Cal remarcar el nostre paper de prevenció, gestió i investigació. La formació i la docència també són pilars dins el nostre rol autònom, el qual ens hem de creure i defensar. Formem part d’un equip multidisciplinari que, com les potes d’una taula, ha d’anar a una i treballar junts perquè la sanitat funcioni i vagi millorant, i el col·lectiu d’infermers i infermeres esperem posar el nostre granet de sorra perquè així sigui.
Quan vaig començar a estudiar infermeria em vaig haver d’escoltar sovint la pregunta: I per què no estudies medicina? No entenia aquesta visió jeràrquica de la professió sanitària, on es creia que sempre hauria d’estar subordinada a un metge que em marqués les directrius del que havia de fer. En ple segle XXI, tot i haver avançat molt, la gent encara desconeixen el rol autònom de la INFERMERIA. Vull confessar que sóc infermera per vocació i no em canso de dir que tinc la gran sort de treballar en el que m’agrada i he volgut sempre. Tan de bo tothom pogués dir el mateix.
Citació
Autora: Gallés Muntada, Mireia
Títol: Infermera… i què?
Revista: APSalut. Volum 8. Número 4. Article 164
Data: 14 de desembre de 2020
