Autor: Albert Casasa Plana. Metge de família EAP Sardenya i cap d’estudis UDACEBA.
Alguns dels mots que utilitzem habitualment en l’àmbit professional van canviant de significat en el transcurs dels anys i amb l’apropiació que en fa habitualment el “sistema”.
En el cas de la formació continuada, amb els anys ha passat de ser un repte individual, que va amb el delit professional, a ser una exigència per anar passant de categoria i cobrar una miqueta més.
Bé, potser una mica de cada, és clar. Però seria bo mantenir l’esperit que roman darrere d’aquest concepte. Per ser un bon metge, o infermera, ens hem de mantenir al dia. I hem d’adquirir coneixements en funció de les necessitats, canviants, dels pacients.
És el cas que hem tingut amb la COVID-19. De cop, ens ha fet falta saber fer ecografies pulmonars. Un munt de metges de família s’han abocat amb un temps rècord a aprendre aquest tècnica. O a fer PCR…
En la formació MIR i IIR, tenim un programa bastant exhaustiu amb les competències que ens calen per ser professionals especialitzats. Després cal veure la realitat local, i quines d’aquestes competències s’exerceixen habitualment i quines queden “adormides”.
Per exemple, al nostre país l’atenció a l’embaràs i al part es fa al marge de la medicina de família, si bé no així en altres llocs. N’hem de saber? Si, això diu el programa de l’especialitat. Però el dia que realment ens toqui, en caldrà reciclatge i formació. Les competències que no s’exerceixen es perden. En altres països on la piràmide d’edat no s’ha invertit, a l’atenció primària veuen molts nens i poca gent gran.
Així que probablement, el més important de la residència és adquirir hàbits. Hàbits sobre com estar al dia, com formar-se, com reciclar-se, com aprendre. En això els tutors hi tenim un paper fonamental.
Molts residents, quan acaben tenen la sensació de no saber-ne prou. Però no saben que els tutors pensem el mateix mentre passen els anys! Per sort, el neguit (a més d’altres motius com la curiositat, la incertesa…) ens mou a estar al dia.
Que s’aprengui una bona metodologia per formar-se durant la residència, assumint la autoresponsabilitat pel que queda de la llarga carrera professional és més important que complir el 100% del programa, cosa impossible habitualment i més encara en l’època actual de la Covid-19.
En aquests temps de pandèmia, pot ser que com a resident algú es perdi una rotació que li sembli important. Entre ell, el tutor i la comissió de docència han de valorar la repercussió que pot tenir i com afrontar-ho. Però en tot cas ens han de quedar ganes d’aprendre, il·lusió i mètode, perquè ens trobarem amb situacions semblants al llarg de la carrera.
Sortir impregnats del que significa la formació continuada, per seguir avançant.
Citació
Autor: Casasa Plana, Albert
Títol: La Il·lusió per aprendre
Revista: APSalut. Volum 9. Número 3. Article 179
Data: 28 de juny de 2021
