Bruna Roma Vall, R4 de MfiC, EAP Sardenya
L’any 2019 havia decidit que demanaria la rotació externa en Medicina Comunitària i Salut Pública a Astúries.
El 2020 el món es va posar de potes enlaire.
El 2021 vaig ser mare.
Ja et pots imaginar que de cara a l’octubre del 2022, moment d’incorporar-me a la rotació, la meva situació personal i professional s’havia transformat radicalment. Reconec que vaig dubtar sobre si tirar-la endavant o anul·lar-la. Per una banda, traslladar a tota la meva família per carretera incloent-hi una nena de poc més d’un any, un company de vida amb tot el seu equip de teletreball (que no cabria ni en tres maletes d’expedició polar), empaquetar motxilles i bicicletes, reestructurar els horaris de feina i buscar noves persones cuidadores per a la nostra filla… tenia tota la pinta de ser una gran marea logística on no estava segura de voler-me mullar. Però per altra banda, amb aquesta rotació hi anava una part de la meva especialitat que estimo: la Medicina Comunitària, que estaria liderada per professionals a qui admiro de fa temps, tindria la possibilitat de viure a una zona preciosa d’Espanya i també hi havia l’oportunitat i l’aventura dels nous horitzons.
Quedava clar quin cantó de la balança pesava més. Així que vam empaquetar el cotxe amb maletes, persones i tota la il·lusió del món i ens vam desplaçar cap al nord.
La rotació estava organitzada en dos blocs. Els primers 15 dies s’impartiria la part teòrica de la Medicina Comunitària i Salut Pública a la Dirección General de Salud Pública d’Asturies. Durant els darrers 15 dies ens incorporaríem a recursos comunitaris ja existents per intentar implementar alguna acció comunitària.
La primera meitat
El més destacat dels primers quinze dies va ser que les ‘classes teòriques’ eren en la major part dinàmiques i participatives. Es va crear un ambient bonic entre les residents que veníem de tot arreu d’Espanya, metgesses i infermeres. Era senzill fer preguntes, aportar opinions i obrir debats perquè les professionals ponents donaven peu a que fos així. A destacar que les persones que ens explicaven el temari provenien d’una àmplia representació professional (no només del món sanitari), cosa que em va sorprendre gratament. De la mateixa manera, la representació d’homes i dones estava molt equilibrada. Tot plegat generava aquella mena de congruència que va contribuir a que totes ens sentissim com a casa des del primer dia.
La segona meitat
Durant la segona meitat de la rotació, ens vam distribuir en equips de 1-2 residents per entitats o organitzacions de tot el Principat. Jo vaig fer equip amb en Toni, un infermer IIR de Galicia que prenia el cafè descafeïnat, s’havia emportat la seva gossa de rotació a Astúries i ja tenia unes quantes experiències en salut comunitària al petit poble on treballava. Vam passar aquells dies al Centro de Encuentro y Acogida (CEA) de Cáritas, una casa que acull persones amb drogodependència (amb consum actiu o no de drogues) i els dóna un sostre, els cobreix necessitats bàsiques (plat calent a taula, un llit, dutxes, medicació…) i les ajuda a fer gestions burocràtiques de tot tipus. El centre té capacitat per unes 16 usuàries (homes i dones) i al dia a dia hi pots trobar treballadores socials, educadores socials i voluntariat.
Ja d’entrada ens vam adonar que el gran repte de les pròpies persones usuàries del CEA era que sota del paraigües de la drogodependència, s’hi trobaven persones sovint en situació d’emergència social, falta de recursos econòmics, materials i de vivenda, que també solien presentar un deteriorament de la salut física i mental important i sovint es trobaven en situació d’irregularitats judicials i sense una xarxa de suport social. Mirant al CEA, també ens vam adonar de bon principi que hi havia escassetat de recursos humans, econòmics i materials; en aquell moment de fet, tan sols hi havia una persona voluntària. Finalment, el barri de Ventanielles, a on està ubicat el CEA, és un barri que té els seus orígens a la dictadura franquista, moment en què es va crear per facilitar habitatge de baix cost per a treballadores del ferrocarril. Al llarg dels anys s’ha convertit en un barri perifèric d’Oviedo on hi resideixen principalment pensionistes i persones amb baix poder adquisitiu. La ubicació del CEA al barri ha generat (i continua generant) rebuig i tensions per part d’algunes de les veïnes, cosa que fa encara més hostil i dificultosa la inclusió del centre amb el seu entorn.
Els primers dies vam fer d’observadores, participant de les activitats del centre, fent acompanyaments, fent preguntes a les usuàries i llegint les notes que ens deixaven en una bústia anònima perquè ens poguessin fer saber com elles creien que podria millorar la seva salut i qualitat de vida… Paral·lelament ens vam dedicar a llegir els informes que havien formulat els grups de residents anteriors, sobre diagnòstics de salut i identificació de necessitats i problemes del CEA. Amb tot això vam decidir prioritzar 3 punts:
- L’excés de disponibilitat de temps lliure que algunes usuàries (i nosaltres) veiem com un problema evident
- Els problemes d’inclusió al barri
- Les dificultats de relació amb el Centre de Salut de la zona.
Com ho vam fer? A nivell pràctic vam crear tallers dins del propi CEA per a resoldre dubtes sobre salut i malaltia, vam realitzar diversos tallers de RCP gratuïts i oberts al públic general en entitats del barri on les usuàries del CEA van participar activament, vam assistir a reunions d’associacions del barri aportant alguns dels coneixements sobre dinàmiques i relacions que havíem après durant els primers 15 dies i vam fer intents de contacte amb el Centre de Salut del barri.
AUTOCRÍTICA
- Vam acabar realitzant accions de nivell 1-2 (pràctiques educatives obertes a la comunitat; resolució de dubtes sanitaris a nivell del CEA) i vam participar en accions de nivell 3 (reunió d’associacions).
- L’acció més gratificant per nosaltres, per les persones del CEA i per les persones del barri van ser els tallers de RCP oberts a tothom. Volem creure que la participació i treballar en xarxa són dos dels components més importants que hi van contribuir.
- Circumstàncies al nostre favor: les associacions del barri ja actives on vam poder participar; les usuàries i treballadores del CEA amb ganes de parlar.
- Circumstàncies en contra: les usuàries del CEA no eren constants i presentaven nivells de consciència i funcionalitat molt variables; el Centre de Salut de zona es trobava col·lapsat (inici de campanya de vacunació de la grip, no disponibilitat per reunions…); els processos burocràtics per realitzar activitats a nom de Càritas dilataven les accions; les reunions d’associacions amb processos de canvi lents degut a la burocràcia.
REFLEXIONS GRUPALS
L’últim dia de rotació ens vam reunir totes les residents amb en José F. Tato i en Rafa Cofiño a una de les entitats ubicada a una zona rural al costat d’Oviedo per fer una sessió de reflexió conjunta. Compartint amb les companyes, ens vam adonar que coincidíem en unes quantes coses:
- 15 dies és un temps molt breu per dur a terme una acció comunitària; sobretot si no pertanys o no coneixes la comunitat.
- És una rotació que ens ha enriquit a nivell personal: visió multidisciplinar; lliçons d’humilitat des del món sanitari (en Comunitària, tant si surt com si no surt un projecte, no depèn – exclusivament – de tu); lliçons d’humilitat des dels determinants socials (les usuàries que es trobaven al CEA hi són en gran part degut al lloc i la situació on van néixer).
- Les companyes residents que van aconseguir iniciar o modificar projectes comunitaris més potents, són les que havien tingut més persones col·laboradores dins de la pròpia comunitat.
- A Astúries es treballa amb moltes ONG d’origen religiós. La Comunitària sovint treballa amb el què ja existeix al territori i que ja té vincles formats.
- Els determinants socials tenen un impacte molt important sobre la salut: la salut com a expressió de les condicions socials.
- En Medicina Comunitària (i potser també en la vida) és clau: la comunicació, les connexions i el context o circumstàncies.
Estaré eternament agraïda per l’oportunitat d’aquesta rotació externa, que m’ha ampliat horitzons i m’ha expandit la xarxa social i professional. Estaré eternament agraïda a la moguda de tota la meva família d’aquí i a la que vaig fer un cop allà; tot és molt més fàcil quan el teu entorn t’ajuda a créixer i et dóna suport. Si ets resident i acabes llegint aquestes línies, t’animo a quÈ en cas de dubte, tiris endavant aquesta rotació externa.
Citació
Autora: Roma Vall, Bruna
Títol: Rotació externa a Astúries: la decisió
Revista: APSalut. Volum 11. Número 2. Article 218
Data: 26 de maig de 2023
