Autora: Maria Lloret. Resident d’infermeria de l’ABS La Roca del Vallès
Vaig decidir realitzar la meva rotació externa al “Centre penitenciari Las Palmas I” a l’Illa de Gran Canària. És popularment conegut com la Presó Salt del Negre. Durant la meva rotació, al centre hi havia uns 1200 interns de sexe masculí.
Puc dir que treballar a la presó com a infermera familiar i comunitària ha estat una de les millors experiències professionals de tota la residència.
Durant la meva estada, vaig tenir l’oportunitat de submergir-me completament en el rol de la infermera penitenciària, aportant als pacients l’atenció que necessitaven: cures, tractament, suport, acompanyament o de vegades simplement escolta activa… un intern em va dir en una ocasió “gràcies per escoltar-me i tractar-me com una persona”.
Cada infermera tenia un número de pacients assignats, ja sigui en un o diversos mòduls. Aquesta distribució ens permetia portar el control de cadascun dels interns i oferir una atenció personalitzada segons les seves necessitats, així com el control del pacient crònic.
Una de les responsabilitats diferents del centre, és el repartiment del tractament directament observat (TDO: aquella medicació que requereix ser observada en el moment de l’administració); i també el repartiment de metadona. Aquestes tasques eren vitals per garantir que els pacients rebessin els medicaments de manera adequada i controlada, ja sigui per risc de suïcidi, sobredosi, tràfic de fàrmacs, dependència o, per exemple, en el cas dels malalts mentals, negar-se a prendre la medicació per manca de consciència de malaltia.
A través d’aquesta tasca, vaig poder establir un vincle una mica més proper amb cada pacient, oferint-los no sols el tractament necessari, sinó també la confiança i el suport emocional que necessitaven. Normalment confiaven en la infermera i la respectaven.
La presó s’estructura en mòduls:
- Mòdul 1, 4 i 9. Mòdul d’observació (20-30 interns). Interns molt conflictius.
- Mòduls 2 i 3. Mòduls de respecte. Unitat terapèutica de desintoxicació i deshabituació de drogodependències.
- Mòdul 5. Mòdul de respecte. Interns amb bona conducta. Reparteixen entre ells les tasques a realitzar al mòdul.
- Mòdul 6. Interns conflictius i reincidents.
- Mòdul 7. Mòdul d’aïllament. Interns sota supervisió estricta. Compleixen “càstigs per mala conducta” Règim estricte amb nombroses normes.
- Mòdul 8. Mòdul de destinacions. Interns amb bona conducta que tenen adjudicades tasques renumerades dins de la presó (cuina, bugaderia, manteniment).
- Mòdul 10. Mòdul de màxim respecte. Interns amb molt bona conducta i bona capacitat i predisposició per a la convivència. Aquí es desenvolupa el Programa de fragilitat i el Programa d’Atenció Integral al Malalt Mental (PAIMM)
- Mòdul 12. Mòdul d’infermeria. Amb una sala de convalescència general i 13 cel·les individuals on dormen.
- Mòdul 15. Mòdul d’ingressos. Els interns passen les primeres 24-48 h d’ingrés fins que són valorats per una psicòloga, un educador i un equip sanitari, que decideixen quin mòdul assignar-los.
- Mòdul 20. Secció oberta. Mòdul on els interns tenen concedit el tercer grau i hi van a dormir.
L’equip sanitari complet consta de 6 infermers, 2 auxiliars d´infermeria i 3 metges. De vegades compten amb un infermer de pràctiques.
Pel que fa al rol d’infermeria, al llarg d’un matí s’organitzen de la manera següent:
– Un infermer està ubicat a la unitat d’urgències, on realitza la gestió de la demanda aguda i les cures programades.
– La resta d’infermeres de 8 a 10h: 2 per a extracció d’analítiques, 2 per al repartiment de TDO i metadona als mòduls, i 1 per a la preparació del TDO de l’endemà.
– La resta de matí cada infermera realitza el control del crònic dels seus pacients i també demandes agudes en forma de consulta. La infermera es desplaça fins a cada mòdul per atendre les diferents consultes.
Peculiaritats del Mòdul 10
Aquest és el mòdul de màxim respecte ja que aquí hi ha els interns amb millor conducta de tota la presó. Se’ls dóna autonomia perquè s’organitzin en forma de comunitat. Cada dimarts es fan les assemblees, dirigides per un president de mòdul, on es parla del funcionament del mòdul, possibles conflictes i aspectes a millorar Cada intern ha d’aportar alguna cosa a la comunitat i a la convivència.
En aquest mòdul hi ha implementats dos programes:
– El Programa de Fragilitat, al que pertanyen interns d’edat avançada i amb deteriorament cognitiu o demències. En aquest programa s’implementa una activitat de rutines (cadascú té una rutina per complir cada dia: netejar baranes, portar la roba a la bugaderia…) També compten amb l’activitat de parcs actius, on es realitza activitat física al pati.
La infermera referent del programa fa una anamnesi general, una valoració geriàtrica integral i un control d’aquests pacients.
– El Programa d’Atenció Integral al Malalt Mental (PAIMM), al qual pertanyen pacients que tenen alguna malaltia mental: patologia psicòtica, trastorn bipolar, depressió major, patologia dual… Per formar part del programa es realitza una valoració conjunta per infermeria, psicologia i educador.
Des d’aquí es pot portar un millor control d’aquests pacients, observar possibles descompensacions, fer derivacions al mòdul d’infermeria per a observació exhaustiva i directa, etc.
Cada setmana es fa una sessió clínica per parlar de l’evolució de cada pacient del PAIMM. Hi participen l’infermer del programa, la psicòloga, l’educador i el treballador social. També hi són presents dos presos del mòdul 10 amb perfil de cuidador, que no tenen cap malaltia mental i que controlen i ajuden els pacients del programa i informen de possibles descompensacions o conductes de risc.
Un cop al mes es realitza una sortida comunitària, amb l’objectiu d’integrar-los a la societat i augmentar-ne la funcionalitat. Durant la meva estada vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar-los en una activitat marina, de vela llatina i he de dir que va ser una experiència inoblidable.
Aquí també hi conviuen altres interns que a causa de la seva bona conducta i capacitat de convivència poden viure en aquest mòdul, a més ajuden els interns d’ambdós programes en allò que necessitin. Per exemple, ajuden als d’edat avançada del programa de fragilitat a dutxar-se, fer activitats, etc.
Per acabar, voldria destacar el rol de la infermera penitenciària. Quan vaig arribar vaig pensar “Això és igual que treballar en un CAP” Però a mesura que van passaven els diez em vaig adonar que a la presó tractes amb pacients més vulnerables, amb més patologies: estrès, trastorns d’ansietat, depressió, soledat, aïllament, malaltia mental, addiccions, patologia dual, lesions físiques, malalties infeccioses…i amb molts menys recursos al teu abast.
Vull aprofitar aquesta oportunitat per expressar el meu agraïment a tot l’equip sanitari de la Presó Salt del Negre. Des del primer dia amb van rebre amb els braços oberts. La seva empatia, professionalitat i l’excel·lent tasca que exerceixen malgrat els desafiaments i limitacions és veritablement admirable.
Sens dubte, tornaria a triar aquesta rotació externa. M’emporto una experiència professional i personal que no oblidaré mai. De fet, m’ha fet replantejar preparar-me les oposicions d’infermeria penitenciària: la presó és purament comunitària.
Paraules clau: Rotació externa, infermera penitenciària, comunitària
Citació
Autor: Lloret, Maria
Títol: Rotació externa: La meva experiència com a infermera penitenciària
Revista: APSalut. Volum 12. Número 1. Article 237
Data: 1 de març de 2024